dimecres, 6 d’abril de 2011

la cuina "verda", alimenta o atipa? ;)

Ara que sembla que a la cuina tot barrufa d’altra manera crec que escriure en aquest blog és per mi una ocasió de transmetre-us les meves sensacions al voltant de la cuina catalaneta “verda”. Alimenta o atipa? El títol enganya....avui en dia que tothom parla de dietes, mediterrània, naturista, macrobiòtica, disociada, i les també d’un sol element, que si la del raïm, si la dels fresons, i altres, jo havia pensat en parlar-vos de cuina "verda" i que us passo a exposar: el poble, em refereixo a les classes populars de la nostra societat de les quals formem part gairebé tothom, ha fet servir referències vinculant menjar i sexe des de temps inmemorials, i els catalanets sempre hem tingut un tipus d’humor a flor de pell, uns més que els altres, de transformar les formes i sensacions d’un munt de menjars i productes en paraules en clau de doble sentit, és el paradís dels catxondos mentals. Moltes vegades a altres contrades no saben el que es això del doble sentit, no l'entenen i com a tal s'enfaden. Què hi farem. Doncs començo per dir-vos que dos elements tan clàssics i tradicionals dins la dieta "verda" catalaneta representaven bastants anys enrera la fecunditat femenina i la masculina. Per la femenina destaca de bon tros el llonguet, aquest panet tant modest i encara, per sort, a la venda en molts forns d’arreu, té aquesta forma tant peculiar i que de ben segur que si recordeu ara mateix i enteneu què vull dir podreu veure per què va ser en temps passats un simbol de fecunditat i certa tendència per part d’algun forner a fer broma dels “llavis” del llonguet… no hi havia tele i clar….s’havia de fer xerinola amb el que fos…. Per a mi la millor referència masculina segueix sent la d’un bon parell d’ous, si senyor, són els reis de la cuina, un bon parell d’ous….eh que això provoca un somriure de complicitat, eh que si? i si afegim un bon botifarró, que us haig de dir…. i bon parell de melons, una bona figa i una sucosa patata quin parell de cocos, renoi !! un bon nap, una bona pastanaga, un bon moniato tenir bons pebrots, un bon espàrrec trempat i ufanós... un bon xurru o un bon xuxu... tant és !! un parell de pernils, un bon fuet, un bon xoriço, de qui no hem dit que està com un flam…. qui no ha fet el pop…? i les "almejes"? i de la mantega què? i de la llet condensada.... i la mel ...? una bona mà de morter també fa venir somriures de complicitat el menjar i el sexe poden anar de la mà…? jo crec que si, què en penseu? L’humor catalanet és molt pujat de to, això si en comptades ocasions i en ambients de confiança però gairebé tots hem fet alguna vegada un bon somriure de sentir qualsevol bajanada d’aquestes. Deixeu-vos anar i expliqueu el que us passa pel cap i riurem tots plegats Us espero Ignasi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada