dissabte, 21 de maig de 2011

m'agradaria tant ser el teu mirall...

...per veuret el somriure matiner que tant m´agrada
o potser per goitar com et pentines mentra tota tu ti reflecteixes,
per aquella mirada profunda tot buscant que hi ha a qui dins...
o potser per l´escalfor que els teus ulls deixant anar tot sovint,
si jo fos el teu mirall m´agradaria poguer mirar dins teu,
poguer observar tota aquella passió amagada i ben defensada,
o potser goitar l´amor que deixes anar a trompicons i empentes.
Si jo fos el teu mirall, res no canviaría, només t´ajudaria a descobrir tota l´intensitat de tu mateixa que a la vegada en mi reflectiría...
Quina sort ser el teu mirall i veuret evolucionar, quina sort ser el teu company d´aventures, quina sort sería ser estimat per tu.
Jo, testimoni silenciós, sempre al costat teu fent la meva feina sense hores i mai a l´amagada...
I quan tots dos fossim un de sol, tots dos reflexariem una sola intensitat, una sola passió, un sol amor...
De vegades ser mirall potser es un tant feixùc, quan les ombres de la cara assenyalen tempesta no sempre el parallamps funciona com voldriem, però quan assenyalen pluja i melangia el mirall es el millor aixopluc del món, observa, comprén i calla mentres no demanis el contrari, aleshores agafa vida i t´abraça i et peixa fins que t´adorms i la tristessa es converteix en un petit instant de felicitat, de reconfortar mentre ets reconfortada.

Si jo fos el teu mirall, em deixaria estimar sense vergonya, per això m´agradaría ser un mirall singular, diferent, de vegades insistent..., rialler i un tant pesigoller-ho, ho reconec...
Si jo fos el teu mirall, sommiaría amb tu, compartiria amb tu, aniria a l´escola, l´escola de la vida amb tu...
Si jo fos el teu mirall, voldría reflectir-te com calar foc al teu cor
i que les flames fessin caure tots aquells murs, de vegades freds i despiadats, que ens envolten tot sovint en aquesta vida.
Si jo fos el teu mirall, voldría ser al matí el primer i el darrer a la nit, i potser al capvespre dir-te cosetes a cau d´orella fins que les teves galtones fossin com les cireres, vermelles i goloses...
I... si jo fos el teu mirall, et faría perdre la por que et fa sentir-te reflexada, la por de sentir-nos responsables de malcreure que tal vegada no estarem a l´alçada, potser perqué estimar es d´éssers lliures, com tu i jo, dos ocells, jo més bé ocellot, que cadascú a la nostra manera busquem un niu per la nostre màquina de bategar,, tant de bó hi poguem ser com hi som ....de mentres seguiré volguen ser el teu mirall...
Ignasi

1 comentari:

  1. Gràcies Ignaci, m'han recomenat que et llegeixi perque de segur m'encantaria i e pensat, si que enconeixa aquesta dona, si.

    la teva germana,Judith.

    petons

    Encarna

    ResponElimina