dimecres, 18 de maig de 2011

Utopía: el mercat del diumenge a Cantonigròs...

Probablement tots teniu alguna vegada idees utòpiques per dur a terme a la vostre vida, a la vostre feina o potser al vostre poble, desenvolupant alguna d´aquestes idees, moltes vegades bastant dificil per manca de temps per pensar, jo vaig arribar a rumiar molt com voldria que fos un petit mercat de diumenge a Cantonigròs.
M´imagino el poble amb les botigues a peu de carrer, amb tot el ventall de productes que podríem sommiar.
A cal tocinaire, tot artesà però amb una materia de primera o sigui amb un porc bò, engreixat a les diferents cases de pagés com es feia abans, i amb un resultat espectacular, jo que fa anys vaig tastar un bull negre de la masía del Cos, ben curat en una fresquera cara nord, quina salivera quan hi penso…
A cal forner, aquell professional que s´aixecat a mitja nit per barrejar bé els productes que durà la massa que sabeu que necessita unes hores per fer el seu procés de llevar, sense aditius i amb mases mare, després coura al seu forn de llenya, aquells pans...., aquella coca, els llonguets... i sobretot el flaire que despren el pa acabat de fer... uf.
A ca la pagesa molt viva a l´estiu i la tardor, ja sabeu que el nostra clima no es el més indicat per els conreus d´horta per l’alçada on estem, però tant se val, perqué unes bones patates del bufet, una bones mongetes del Collsacabra, uns bons tomàquets, unes bones pometes, enciams, etc... acabat de collir d´un hort moltes vegades de secà i sense utilitzar gaires productes quìmics. La pinta no serà com aquella que ens ofereix el mercat d´avui en dia, una imatge fantàstica i un gust, gust? a res, la majoría son híbrids que no tenen gust i tampoc han vist massa el sol...
A cal carnicer, pollastres, ànecs, oques, conills, xai de pastura, vedella, bou i porc també ous, tot de produccions integrades o ecológiques
A cal herbolari, hi ha de tot, herbes remeires, herbes de cuina, mel, sense pasteuritzar, i derivats, codonyats, confitures, bolets gairebé tot l´any i a l´hivern el nostre “caviar” de montanya que es la tòfona, la gran desconeguda de la cuina d´aquest país i es un producte fet a casa!!!
A cal formatger, tot un ventall de formatges de les cases del voltant, que de la llet d´un parell de vaques en fan diferents formatges, algún s´atreveix amb la llet d´ovella i els més agosarats amb la de cabra, resultat: un fantàstic repertori de formatges de llet crùa que faria les delicies de quansevol aficionat al formatge, curats, semi-curats, frescos, matóns, iogurts i algún en faria de formatge blau o a la cendra, etc....
D´altres parades també hi haurien, petits artesans que es dedicarien a lo que saben fer des de atmetlles garrapinyades a remeis de muntanya, des de bordats de roba a estris de ferrer, tothom tindria el seu espai.


Utòpicament així voldria que fos jo un mercat a Cantonigròs, però compte, toquem de peus a terra, que no vui ferir la sensibilitat dels meus companys de comerç, sino que de vegades la impossibilitat de aconseguir materies primes de primera es tant feixuga que fant que sortin aquestes pensades...
Tothom fa el que pot i per tant ningú està obligat a fer-mes, però
deixeu-me que segueixi pensant, igual entre tots ho canviem un xic...
Sense intentar entrar en connotacions polìtiques a nivell general si voldria fer un incís per dir que el principal obstacle que hi ha per fer un mercat al poble es la pròpia administració, sempre desde la capital, clar, ja que s´ha carregat un dels principals patrimonis que teniem, que era la petita pagesía, el petit artesà, sel´s ha carregat des un punt de vista que no hi ha hagut protecció per ells i que s´ha donat facilitat als grans productors perqué en siguin protagonistes amb els resultats que ja tenim a la vista, jo ja entenc els seus criteris de rentabilitats, però no em queixo d´això, em queixo de que estem perdent el nostre patrimoni de la terra a marxes forçades i si ho perdem del tot, potser també perderem l´identitat.
On anirem a buscar-la? potser a les zones rurals d´Euskadi, ò a la Provença o a on sigui posats a fer quilòmetres tant se val...
Tant de bo la meva idea utòpica no se me l´endugui el vent, perqué tots en lo més íntim volem que les nostres pensades algun dia es duguin a terme, ja veurem de moment us desitjo a tots bona primavera i que quan esclata tot aquest color verd que ens envolta em poso a sommiar…
Ignasi Camps

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada