dimecres, 8 de juny de 2011

Gasoses viatgeres

Tinc moltes aficions en el món de la gastronomia de carrer, la més popular que hi ha, i entre aquestes les de les gasoses, refresc tant català de tradició com el sifó per a mi ha set des de sempre el perfecte acompanyant de l’estiu i la manera mes sàvia de combatre uns quants anys endarrera, vint-i-cinc o mes, la qualitat de molts vins. Fixeu-vos que encara recordo un bar-restaurant de Reus que ja no existeix i que sovintejava per raons de feina quan era jovenet i posaven a les taules un vi, no negre, negríssim tant que posant un sol dit d’aquest vi al got i omplint-lo de gasosa no era capaç de canviar de color gens ni mica, de “tinto de verano” res de res, allò devia ser una manera de foradar els estomacs dels passavolants com nosaltres…
Be amb els anys els vins son més bons i les gasoses no però encara queden illes de felicitat en aquest país i una d’elles la tenim situada a Terrassa on els germans de Casa Sayas embotellen encara gasoses amb tap antic amb una fórmula pròpia transmesa de tres generacions com a mínim amb la marca Sallent i ben aviat amb la seva que es dirà Casa. Ara us direu, però si totes les gasoses son iguals? Doncs no, totes no, l’aigua diferent de qualitat organolèptica, inclús a la mateixa ciutat de Terrassa marca ja diferències, l’aroma de llimó, l’edulcorant i la seva qualitat i per acabar la diferent bombolla que hi ha entre marques fan que tot el conjunt sigui o molt bo o un desastre com la d’una marca a nivell peninsular on he trobat regustos a resclosit….
Tornem a l’Antonio Sallent que és de Sentmenat i deu tenir la meva edat però el seu passat “rockero” el dur a sobre com a bon jan. Ell el dia que s’embotella la seva gasosa a Casa Sayas està al peu del canó i no es gira ni a dir bon dia controlant la qualitat del producte que fan i que és molt laboriós a diferència de les gasoses normals o de plàstic que gairebé tot ja ho fan les màquines.


Quina alegria dona veure que encara es fan cosetes a aquest país que després si veiesim a l’aparador d’alguna botiga de moda molts voldrien corre a buscar-ne, algùn dia és valorarà tot aquest esforç de quatre utòpics que jo vaig seguint i que us aniré explicant.
Aquesta gasosa nosaltres al restaurant la dignifiquem amb una copa per ella sola i servida en refredador per conservar la frescor i aixi ho vaig aprendre d’en Pere Bahi – Rest. La Xicra – de Palafrugell que en un àpat del seu aniversari de fa alguns anys així ho va fer amb la gasosa de Casa Negre de La Bisbal que també s’embotella amb tap antic.
Jo somio que algùn enòleg o sommelier en estudis tingués l’idea de fer el seu treball de recerca de final de carrera posant al seu lloc a la taula a la nostre i estimada gasosa i resultes que fos imprescindible com a refresc o com a maridatge amb vins de diferents procedències.
I pensar que abans a cada poble una mica grant hi havien, com aquell que diu, tants fabricants de gasoses i sifons com forners o tocinaires
Per cert si llegiu aquest post i en sabeu d’alguna altra gasosa que estigui embotellada amb aquest tipus de tap de ceràmica com el de la foto que hi he penjat m’ho fareu saber? Gràcies
Total que ja per acabar la pallissa d’article que us estic entatxonant jo dos cops a l’any omplo la furgo de caixes de gasoses i vaig d’excursió xino-xano a Terrassa a un dels santuaris de gasoses d’aquest petit pais i aprofito per saludar als germans Sayas i veure el seu estil de treball tant viu que aconsegueixen fer i que em transmeten quant hi vaig, sempre torno content, son gent que podrien donar lliçons i no son gaires els que ho poden fer, no us penseu.
Ignasi

1 comentari:

  1. Gràcies per compartir aquesta informació.
    M'has fet recordar els àpats a casa dels pares. Amb el vi, negre-negre-negre que compràvem a la bodega, a taula sempre hi havia la gasosa i el sifó.
    Jo era més de sifó. El regust dolç de la gasosa em donava molta sed.
    Salutacions.

    ResponElimina