diumenge, 10 de juliol de 2011

De vegades tot s’estripa…. de cop i volta tot s’arregla, quina sort !!

És veritat, o no? No us ha passat mai que com diu la cançó d’en Raimon:
“quan sembla que tot s’acaba torna a començar…”i és que tenim una setmana en que: ens barallem amb una de les millors amistats que ens envolten, no acudim, per feina, a una festa important amb la conseqüent emprenyada, ens traspassa el parent d’un molt bon amic i gran client de casa, toca anar a enterro, ens obre un nou restaurant al poble d’un estil proper al nostre amb l’enrenou que comporta en una comunitat tant petita com aquesta… i es va tensant la corda….
De cop sona el telèfon i veus familiars et fan encàrrecs, d’altres venen o escriuen per email i també fan encàrrecs, un àpat molt gros per l’any vinent també sembla que es posa a lloc i et dius a tu mateix: “és veritat, el món no ens ha oblidat només s’ha distret un xic…” però ja tornem a estar a l’onda correcta i aquí no ha passat res. No vull ni pensar si no hi hagués hagut aquesta reacció de les forces telúriques del nostre petit món que ens envolta que haguessim pensat abans d’anar al llit.
Ara descansarem no del que hem aconseguit, que és important, sinó del que ens hem lliurat, en Jordi Basté, sóc oyent compulsiu de 6 a 6’30 del matí quan vaig a gimnàs a Vic, fa el “Món s’acaba” i a Ca l’Ignasi, la Laia i jo, rumiem que el Món s’acaba per alguns però a nosaltres se’ns gira feina, el món telúric hi és i ens hi vol, així que deixem-nos endur per les onades sísmiques que sense fer cap tsunami ens portaran a port segur, de totes totes…
Dilluns a la platja…. pic-nic 2ª part, ja us explicarem.
Part del menú: truita de patates, cebes i pebrot verd, crestes de bonítol i tomàquet de casa, amanida de cogombre, menta i iogurt de la Plana, una bona sindria fresqueta…
Nanit
Ignasi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada