La batalla de les ànimes enceses…

La invasió ha set ferma, llarga i la batalla s’ha desfermat amb tota la seva bestialitat, un que no és aliè al que està passant rebusca en totes les golfes recòndites del seu cervell tot buscant el sant grial que permeti aturar aquella lluita sense quartel tant dins a casa com a fora. Això també dóna a observar que tot pujant a les golfes sempre hi veus una porta que cal canviar el pany, una altra que hi falta una mà de pintura, aquell moble que podriem llençar o regalar, trastos i trastets que cal endreçar, fotografies antigues que cal amagar, en fi us recomano un viatge amb presses per les vostres golfes per adonar-vos del vostre estat, sobretot si voleu ser aprenents d’antiquaris, ja ja ja.
Sortosament a les acaballes de l’estiu i després de quatre petits dies que hem marxat a les Frances d’aquí al costat per tal que ens toqui l’aire ja havien fet el seu dolç efecte, home, que voleu que us digui Cantonigròs és un bell poble d’estiueig però de vegades cal marxar si més no per què no s’aturi massa el temps, ja m’enteneu, el que us deia, sortosament ara hi ha forces abans de la tardor que per a mi és la millor estació de l’any, faci la seva aparició per ser espectador de primera línea de qualsevol tipus de batalles i mes d’aquestes on els seu protagonistes em semblen ànimes enceses de quelcom qué i on un és testimoni de primera mà, crec que si fos de segona mà ja començaria a ser de multituds i què voleu que us digui les cosetes han de ser artesanes de poca producció i que tot i lluitant fort no se’n vagi de les mans que si no un o altre s’aprofita i ara no són temps d’aprofitats, o si, si sobretot llegim les parts econòmiques dels telenotícies, total que gràcies que les coneixences permeten tenir un assessorament ràpid, contundent i segur dels que no dubtes, fets amb rigor i professionalitat, o hi ha d’haver espais buits en aquestes coses (i ara la frase estandar que quedarà “sècula seculorum”) i si no heu de fer com el Barça d’en Guardiola, tots a una, quedarà molts anys aquesta frase, molts anys i aquesta serà la gran fama popular d’en Pep ser present en el vocabulari de milions de persones que s’ho aniran passant de pares a fills al llarg dels anys, una frase feta en el vocabulari català, això si és un bon objectiu a la vida ja que tampoc és massa important ser el més milionari del cementeri, no?
Total que jo em vaig enrollant de mala manera i jo l’únic que us volia fer saber és que estava inmers en unes angines de cavall i tinc ple el cos d’antibiòtic i cortisona en una batalla descomunal a veure qui guanya, jo vaig a favor d’ells ara semblaré un “drogata” però visca els polvos i les pastilles !!
Ignasi, el malaltó…

esniff, esniff...