dimarts, 13 de setembre de 2011

Senyores i senyors a cavall entre Foix i Carcasonne i amb tots vostès: el Mercat del dimarts a Mirepoix !!

Un mercat idílic com aquest es mereixia una presentació un xic singular i aquesta m’ha semblat adient, quin mercat renoi !! és com el d’Olot, però fregant la perfecció.
La barreja de botigues de decoració “kitch” sota les voltes, els cafès on els francesos són els reis de la contemplació, les parades i paradetes de tota mena, els cavallets de fireta de principis del segle passat amb tota la gama de colors rosa pastel que us pogueu imaginar, els plats cuinats en directe, paella, fideuà, musclos, ostres, aligot. Tot en viu i en directe, peixaters, carnissers, pollastres rostits, espècies, herbolaris, pagesos, majoristes de fruites, forners i pastissers artesanals, majoristes de planter, només de tipus de maduixetes petites en vaig veure cinc de diferents, cervesers, de formatgers uns quants, d’eines de pagès sense marca, d’antiquaris i en canvi de roba ben poques i sempre a les puntes de fora del mercat, no sé la raó…animals vius, gallines, oques, ànecs, pollets, conills.


Tota aquesta barreja de flaires, colors i gustos t’omple els ulls de tota mena de sentiments, primer ho compraries tot, però com que això no pot ser ens varem conformar amb tomàquets de varietats autòctones i semblants als Pit de Monja i al Pare Benet molt gustosos, uns albercocs i unes prunes també del pais que ja voldriem veure aquí i un raïm de taula de pagès i sense llavors que d’imatge no era res d’altre món però de gust eren com carmels, uns pans de forn de llenya espectaculars, encara tirem del tros d’un que tenim a la nevera i ja fa quinze dies que volta, unes olives a l’estil provençal molt aromàtiques i un toc d’amargor que les fa sublims. Hi ha un detall que els ajuda molt i és que tots et deixen tastar el producte abans de comprar, bon detall que ells ja ofereixen inclús els fruiters encara que no siguin autòctons, el vi de Les Corbières, que és la d.o. més propera, per 4 € ampolla teniem un blanc de criança i per 5 € un blanc verema tardana que eren com cullerades de mel a la boca, en saben, què hi farem…
Ara el so: és una barreja del so de multituds en una plaça no gaire gran barrejat amb l’orgue dels cavallets de fireta i el de dos cantautors que amb una guitarra, un clarinet i les seves dues veus tant dolces, tant franceses, anaven donant voltes a la plaça, de veritat, però és que és de película, s’ha de veure.
Ara l’ambient, públic grandet ja que les escoles ja havien començat a l’altre banda i els únics nens eren els dels turistes, barreja de gent de país bastant català i castellano parlant i molt d’anglès, públic bastant ex hippy o ex progre, molts barrets i no hi havia públic desagradable i de fet no hi varem veure cap mena de vigilància municipal, donava la sensació que tothom estava de mercat, que aprofitava bé el fet de ser-hi.


Ara postres: una tatin i uns macarons a la pastisseria de la plaça que varem quedar flipats, pel servei, amabilitat i preu, el dinar l’obviem ja que per qüestions logístiques varem fer el turista i la vem pifiar així que per parlar malament ens ho estalviem.
De la resta del poble ens quedem amb un forner de tota la vida, una formatgeria on la seva propietària no solament ens va aconsellar i deixar tastar sinó que a més ens va mig explicar l’origen de cada formatge del voltant de Mirepoix, això si es km 0 !! i la plaça amb les seves voltes que semblen a punt de caure que cal veure, segur que hi ha moltes més coses al poble, segur, però a nosaltres els mercats i la seva gent, el seu flaire, el seu soroll, el seu color ens treuen de polleguera com a quansevol goitan un quadre d’algun pintor consagrat només que el mercat té moviment i canvia a cada instant…
Ignasi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada