l'Ignasi treu el nas a cuines de tv3

Cliqueu per els que no ho heu vist: www.tv3.cat/cuines/setmanes/setmana_1950.htm

Si voleu fer un forum sobre les receptes que he fet ja estic obert a ser-hi i participar-hi.
s'accepten critiques de quansevol tipus ja que si no vols que et critiquin ja no cal que sortis enlloc, no us sembla?
Estem a casa tots molt contents, nens inclosos, ens truca gent que feia un munt d'anys que no en sabiem res, gent per aclarir aspectes de les receptes, gent que ve a dinar per fer de tastaolletes, gent que inclús ve a goitar com es el restaurant. L'efecte mediàtic es brutal: al gimnàs, a l'escola, els proveïdors, els veïns.... es tot un bany per l'ego de quansevol, però compte que aixó es efímer, la setmana que ve ja hi ha un altre programa i un altre cuiner que li succeirà el mateix que em passa a mi.
Ara toca no desaprofitar el client nou que ve perqué l'objectiu es que formi part de la familia i torni a venir, els clients i amics que aixó els ha servit de recordatori es mereixen unes bones rebudes i un bon tec com en diem aquí. Tornarán !!
Poguer transmetre tot allò que pensem i sentim també es objectiu, compartir aquestes estonetes de felicitat amb tots vosaltres ni us explico la sensació !!
Per altra banda, la cueta que porto al programa va ser imposada per questions d'estilisme, ja fa anys que no en porto, tot i que he notat que ha agradat com a quedat excepte la tieta de Valéncia, que ja es molt gran, però poca gent mes m'ha dit res negatiu. Son tots bona gent...
Ara veurem el resultat i si la sembra ha set prou bona i recollim alguna coseta... que falta ens fa.
CANVI DE TEMA:
S'acosta un canvi de temps per demà i sobretot demà pasat. La neu sembla que treurà el nas, espero que sigui anecdòtic, però Sant Pere ja decidirà el que li sembli be, no?
Però no era aixó el que us volia explicar tot i que te relació.
Tenim una bona companya i amiga, que a l'estil de la gent de ciutat que s'alarma amb la sola insinuació de que nevará, els fa costat i potser encara es més exagerada.
Avui que ja diuen de la posible neu que pogui caure demà, ja ha anat de compres per tenir la nevera ben plena, ha posat al cotxe una espècie de maleta de supervivéncia amb roba, botes de neu, una manta, les cadenes, una pala, algo de menjar, una llinterna, guants i bufandes, l'Hola i una llarga llista d'altres coses i cosetes.
El dipòsit: ben ple.
Es tant exagerada, tant, que a casa seva li han tret un sobrenom: en comptes del plan Neucat li diuen Annacat !!.
Ja tota la familia es prepara per l'allau de trucades, si neva, que fará a tots els components d'aquesta.
Organitzarà la logística, si cal, de rescat d'algun dels elements familiars davant de posibles atrapades a la neu dels diferents vehicles de casa.
Controlará amb precisió matemàtica tota la situació "anómala" que es produirà i farà de camp base de quansevol acció per dur a terme.
Café calent, caldo bullint i alguna copeta de conyac estarán a punt de ser engolits per algun dels posibles damnificats de la posible nevada.
No cal que us digui que tant la familia com qui l'envoltem ens ho pasem d'allò mes be davant de tota aquesta moguda, es una barreja de conya marinera i sensació entranyable.
Abans la "prota" era la neu i ara es l'Annacat.
No direm qui es, només es per riure sense mala fé, sobretot la familia i qui l'envoltem i un recordatori als de ciutat:
També els pobles hi viu gent que els espanta la neu, no us penseu eh?
Ignasi

la tomaquera que desafiava el fred...

Doncs si, tinc una tomaquera que sobreviu, de moment, a totes les gelades i baixes temperatures que s'enregistren aquest hivern i, la veritat, em té el cor robat. Potser per què va contra corrent, que és un esport que aqui a casa ens agrada practicar, o potser contra-natura? no, jo crec que algun hortalà em diria la raó per la que aquesta planteta fa la viu-viu enmig d'aquesta estació freda històricament. Us puc situar als que no sabeu on parem: Cantonigròs, a la comarca d'Osona, a cavall entre Vic i Olot i a 940 metres d'alçada i unes temperatures francament baixes. Què té a favor? que ha crescut a la cara soleiada del pati i suposo que la paret de pedra del fons deu acumular un xic de calor que no li permet que arrivi a tempetarures exageradament baixes. Aquesta es la foto:



La pregunta següent és, de quina classe de tomàquet estem parlant? doncs no ho sé ja que aquest estiu passat en tenia fins a 8 classes diferents: cor de Bou, Montserrat ple, poma ple, rosa de Parets, Baby vermell i groc, Raf i alguna altra que no recordo. Qui va dur la llavor? algún ocellot que devia picotejar per aquí i per allà (tots en coneixem d'ocellots, oi?)
I per aquest any potser tindré 12 classes o més ja que vaig anar a la fira del tomàquet de Santa Eulàlia i em vaig firar de llavors, veurem què surt.
Jo, aquesta planteta la miro de cuidar; humitejo la terra que l'envolta lleugerament a les hores de sol i penso "que no tregui flor ara, que aleshores si que la perdrem..." us imagineu que tingui tomàquets per Sant Isidre, allà per mitjans de maig que és quan es planten les tomaqueres? Seria potser envejat i tot, no creieu? o seria discutit? o dirien que si estic aixalabrat?
Diuen aquí dalt: "bé o malament, però sobretot que en parlin..." La tomaquera serà, si viu, l'eix de les converses pagesívoles a principis de primavera i tothom la voldrà veure: que faig? poso horaris de visita? matí o tarda? o cobro i dono els calers a alguna ONG, que està de moda?
Un altre avantatge que té aquesta tomaquera és que no té bitxos que l'emprenyin, fa tant fred que cap pulgó ni res que s'assembli s'acosta pels seus termes i, per tant, com que no li posem cap mena d'insecticida, ¿podré decretar la tomaquera com ecològica? clar hauré d'esperar que em facin un informe aquets del CCPAE que són els que vetllen que els ecologistes ho facin bé (també podrien fer-ho d'una altra manera; vetllar als que no ho són de que no facin cap malifeta, que després ens ho hem de menjar la majoria).
Penseu que si surten tomàquets, com que estaran just al costat de la porta del pati ja no serà un producte Km. 0; jo miraré de que em donguin el M.0 (metro 0) ja gairebé serà molt difícil millorar aquest récord. Ostres, em donaran el récord Guinness o potser si el tomàquet està extremadament bo, podré aspirar a tenir 1 estrella michelin? se m'està complicant el tema del tomàquet, ho veieu eh?
Però clar el dia que arrenqui els tomàquets, si n'hi ha, em posaré la ràdio al pati per tenir música d'acompanyament per fer-ho més cerimoniós però caram! i si m'atrapa el de l'SGAE? em farà pagar drets d'autor? potser millor xiularem i potser ensulfataré la tomaquera i amb això, i que ho colliré de nit per què ningú ho vegi i per tant en xerri més del compte, m'estalvio calers, temps i emprenyades.
Si sóc capaç de menjar tomàquets d'aquesta tomaquera us en faré cinc cèntims (d'Euro) per fer-vos venir salivera quan sigui el dia....
"HAGAN SUS APUESTAS SEÑOREEEEEES !!!! "

Ignasi

Aparent tranquilitat

Dijous 20 de gener. Són les 6 del matí i a casa hi ha una calma que he d'aprofitar. Sempre es diu que al Gener hi ha tranquilitat; projectes i coses per fer es diu: "tranquila, al gener, quan hi hagi més temps, ja ho farem", però jo em pregunto....quan arriba aquest temps? A casa nostra sembla que encara no ha tocat: les tòfones dins la nevera, que quan l'obres.....mmmmmmm!!! deixen anar una olor impossible de no sentir, i l'Ignasi i l'Anna provant plats nous i cosetes noves per oferir-vos-les aquests dies (que fan venir una salivera que sóc sempre la primera disposada a fer de conillet d'indies i provar-ho tot...); a la sala preparant referències de vins nous, que sempre ens agrada anar afegint cosetes per què les aneu probant....Dilluns vem estar tot el dia darrera de la nova web; hi tenim tantes ganes i li posem tanta ilusió que costa ordenar les idees i posar-les de manera que s'entengui el mateix que volem transmetre, ademés de buscar noves fotos per actualitzar les que ja tenim; i li anem donant voltes una mica cada dia fins que anem trobant el què. Però vist amb perspectiva, si no se'ns acaben els projectes i sempre tenim coses a fer, deurà ser per què no sabem estar quiets, i això m'agrada.
Per cert, si ademés voleu saber alguna cosa més del treball en equip, cap problema, estic donant unes classes sobre aquest tema aquests dies.
En fi, la calma comença a trencar-se a casa i és hora de posar-se en moviment.
Laia.

l'anticicló de gener porta el sol a Cantoni....

... i per tant ho hem d'aprofitar, és això que els del temps en diuen inversió tèrmica i que nosaltres a gairebé mil metres d'alçada ens porta que ni tant sols glaça pel matí i, en canvi, a la Plana estan amb boira i sota zero. Ahir alguns termòmetres varen registrar 20 C al poble o sigui que al sol podiem anar en màniga curta. Tranquils que no sortiré amb cap discurs demagògic d'escalfament global que tota la vida ha succeit un anticicló càlid al mes de gener. També per això les estacions d'esquí varen posar innivació artificial ja fa una colla d'anys per aquesta tranquilitat metereològica del gener.
Parlant de tranquilitat és la que tenim a casa aquesta setmana, les rebaixes són una dura competència, que hi farem, per tant mirarem de fer-ho el més bé que sabrem amb la gent que ens visita aquesta setmana.
Dimarts varem anar a grabar el programa "cuines" a tv3 i per a fi es van acabar els nervis, espero sortir mínimament bé i que us agradi el que hem fet, jo crec que us llepareu els dits ja que són receptes que podeu fer a casa perfectament i que si no, em teniu aquí al blog pel que faci falta. Si tot va bé serà la darrera setmana de gener, ja ho confirmaré.
Aquesta setmana l'altra protagonista és la tòfona, comencem tímidament les jornades sobre aquesta meravella que ens dona la terra en aquest petit pais que és el Collsacabra (no tot ha de ser Serrallonga...oi?) i que aquest any volem fer la nostra aportació de anar incorporant-la més com a condiment (com el safrà) que no com a ingredient principal.
No patiu que no deixarem de fer els ous ferrats amb tòfona (buscava una foto però no l'he trobat, en un altre post ho posaré).
Per cert un dels tofonaires que tenim la sort de conèixer, en Joan de Rupit, em portarà avui una tòfona magnífica i també una mel fora de serie d'arboç, un xic amarganta, però excelent antibiòtic per tots els de casa ja que ens la porta tal cual l'obté i per tant no està ni escalfada ni pasteuritzada. Li han intentat comprar inclús des de l'estranger tota la producció i ell es nega com a bon collsacabrenc: n'hi ha d'haver per tohom del pais que li van a buscar.
Quan domini el tema penjar fotos us asseguro que n'hi posaré un munt d'elles, ja veureu.
Seguirem xerrant....
Ignasi

festes i una mica de cava

Diumenge a la tarda……

Hola, sóc la Laia i avui em ve de gust escriure-us alguna coseta, que ja em toca. Sembla, i sempre que us vingui be, que estarem una mica més conectats a partir d’ara i que us podrem ensenyar el nostre dia a dia…fantàstic !!

Ja s’acaben les festes nadalenques, tot i que us he de reconèixer que a mi m’agraden molt. Reconec que trobar-me amb la família, inclús amb aquells que no ens veiem gaire, serveix d’excusa per retrobar-nos, explicar-nos les vides i despedir-nos fins l’any vinent. Puc mostrar l’alegria i la felicitat sense haver de dissimular, ja que aquests dies està ben vist i haig d’aprofitar, no?. He pogut veure i xerrar hores amb parents que viuen lluny i que amb l’excusa de les festes els donen vacances prou llargues com per venir i veure’ns. I l’alegria i els nervis dels nens, primer amb el tió i després amb els reis, és fascinant.

Ademés, aquestes festes de Nadal ens han servit per provar vins i caves que volem incorporar a la carta i la veritat és que ens han fet arribar un cava que sortirà al mercat properament i tu, m’ha agradat força.

Al principi no estavem d’acord, l’Ignasi i jo, a mi em va semblar genial d’entrada però a ell no li va acabar de fer el pes devant d’altres caves, també és veritat que teniem el llistó molt amunt de qualitat, que no de preu, però a mida que anaven passant les festes i aquell cava ens acompanyava en les diferents trobades familiars, varem apropar opinions, de fet, anar descobrint el bouquet d’un cava i adonar-te que no és gens empalagós, fa que ell tot solet ja sigui com de la familia. Com que mirarem en aquest blog de fer la menys publicitat possible us direm quin és amb un petit email a calignasi@calignasi.com. si ho voleu saber….

És fantàstic quan descobreixes vins nous i t’enamoren, és quan llavors decidim que l’hem de tenir a la carta i recomanar-lo, ja que és un plaer que cal compartir amb tots vosaltres.

Salut.

Tants anys d'esperar per anar-hi i quan menys m'ho pensava, catacrak !! em criden per anar al programa de Cuines de TV3 i jo més content que unes Pasques. Si que en feia d'anys que hi volia anar però d'una manera "legal" o sigui sense utilitzar cap mena de martingala, que com a tots els mons n'hi ha, per ser cridat a tant ilustre casa.
Vaig anar a principis de desembre a una presentació de la patata del Bufet al mercat de la Boqueria on hi participava juntament amb molts altres cuiners amb una petita mostra del que fem a casa amb aquesta patata i sort ! va apareixer la Tana Collados i em va fitxar (gràcies Tana, ets un sol). Després: l'acceleració, els nervis, els dubtes... mira que ja en començo a portar d'anys en aquest ofici i segons que, encara sóc com el primer dia que vaig començar: tímid i avergonyit. Ja treurem pit, espero....
Total que dimarts dia 11 cap a fer la grabació que em porta de cap pels plats que farem. Si és veritat que són molt fàcils, per què els pogueu fer a casa que és la meva filosofia, però no deixa anar gens ni mica la complexitat d'allò que has de fer en un lloc que no és el teu habitual i menys devant d'una càmara. No val a dir allò de - però si molts cuiners ho han fet - si, és veritat però segur que a tots els ha imposat en més o menys grau el que passa és que no tenen un blog per explicar-ho.
Servirà per aixó un blog?
M'enduc la Fina de davant de casa que farà un plat de cuina de diari i que ja veureu (no en dic cap de plat, ja els veureu - prohibit riure - ) i jo en faré tres més un postre.
Crec que serà un bon "divertimento" .
Seguint en l'estela del món mediàtic, dilluns dia 10 al programa Medi Ambient també hi sortim sota el paraigües de la Ong Acció Natura amb la qual hi col.laborem desde fa un temps i amb la que coincidim de criteris sobretot amb el que respecta a la biodiversitat de les espècies i sent més específic amb les espècies d'alimentació que ens envolten. Potser farem els cuiners més coses amb aquesta Ong que s'acosta per criteris al nostre món si més no als que sobretot defensem els productes de la terra i que amb els anys que porta la seva seriositat està fora de dubtes.
Veureu a TV3 el galliner d'on surten els ous que gastem per fer els ous ferrats amb tòfona i que si Sanitat se n'assabenta em penjaran d'una viga però jo tossut en donar-vos qualitat de la bona la podreu veure en directe com també veureu el tofonaire i el seu gos caçant tòfones i crec que quatre parauletes a la cuina de casa tancaran el reportatge.
L'entrevista al Francesc Giró - president d'Acció Natura - amb el Collsacabra de fondo - no té desperdici ni pel que diu ni pel lloc on es va enregistrar.
M'agrada sortir en llocs específics on els que s'hi fixen i ho escolten, familia i amics a banda, també ho són, per a mi és una bona publicitat sortir identificat amb cosetes en les quals hi creiem.
Em surten escrits un xic seriosos i una mica tabarres, intentaré corregir-ho !!
Au, bona nit que sumieu amb les rebaixes....

començem l'any amb molts projectes que tenim al cap tant la Laia com jo.
Qui diu que en un restaurant de muntanya no tenim coses a fer? De vegades, com a molts de vosaltres, el dia a dia sen's menja i sembla que per el fet de viure en un poble i només treballar dos nits a la setmana ens sobri tot el temps de món.
Crec que haurem d'aprendre a gestionar millor el nostre temps, no? clar que amb tres "filibusterus" que tenim a casa (4'5, 2'5 i 6 setmanes) no podem demanar gaire a un dia que només te 24 hores, ja ja ja.
De tota manera hem trobat aquest espai de temps (ens sap greu per TV3: Crakòvies, Polònies i altres programes per l'estil que deixem de veure i potser els hi farem baixar l'index d'audiencia...) per estar devant l'ordinador i on uns dies la Laia i altres jo estarem aquí explicant-vos coses i cosetes.
Ara vaig a trucar al tofonaire ja que necesito tòfona per aquesta setmana que ja comencem a tenir plats "contaminats" del millor ambientador de neveres que produeix la Natura.
La tòfona (trufa, truffe, tartufo) es un fong que es desenvolupa sempre al voltant d'un arbre o matoll i a les nostres contrades sota les alzines o avellaners es on s'hi troba mes a gust.
Ara es temps de tòfona d'hivern (tuber melanosporum) i comença l'època en que la seva maduració ja es desenvolupa amb força i el seu flaire omple l'estancia allà on es trobi.
Jo el primer que faig quan m'en porten es respatllar-la i rentar-la be amb aigua freda, amb paper de cuina l'asseco i la fico dins un recipient hermètic de plàstic ple d'ous frescos que em porta el Pep i a partir d'aquí començo a distribuir la tòfona per els diferents usos que en faré.

Una idea d'aperitiu: compreu una tòfona petita, renteu i assequeu, feu unes torradetes ben cruixents i llesqueu la tòfona lo mes prima que pogueu per damunt, un bon raig d'oli i un xic de sal grossa de Ses Illes farán la resta de la feina, bon profit !!

I per últim he deixat la part mes entranyable: aquest any faré el pregó de benvinguda als Reis Mags d'Orient que en un poble tant petit com Cantonigròs també tenen rebuda. La ventatja que tenen els nens aquí dalt es que tenen els Reis a tocar i de fet ells mateixos els hi donen un regal a cadascún en pròpia ma per alegría d'ells que així sel's fan ben propers.
Vetlleu que no us deixin carbó i si ho fan al menys que sigui del pais que es d'alzina i no espetega tant com els foranis.
Bons reis
Ignasi

Solemne discurs d'apertura

Hola, si voleu tabarra de la bona a bon lloc heu arrivat. Som la Laia i l’Ignasi de Ca l’Ignasi de Cantonigròs.

La Laia a la sala i jo a les calderes fem anar aquest restaurant de muntanya que vol anar un xic més enllà del que s’està acostumat.

No sabem què és ben bé un blog, conceptualment parlant, ni sabem per què serveix.

Si que n’hem llegit alguns i en altres hi participem d’una manera lúdica i critica segons el cas..

Si sabem que es un mitjà per comunicar-se amb l’exterior a través de la xarxa i partint d’aquesta premisa hem decidit apuntar-nos i n’hem creat un.

Per fi baixarem de les muntanyes a casa vostra d’una manera més propera !!

La Laia i jo, us anirem explicant el per què d’aquest blog, que l’únic que pretén és fer-vos saber que es mou entre les bambalines d’aquesta santa casa, d’aquí el nom que hem escollit, amb l’objectiu que el nostre “tal com raja” us diverteixi i n’aprenguem tots a la plegada, nosaltres amb les nostres històries, de vegades seran historietes, el nostre dia a dia, que de quan en quan se’ns menja, i esperem que vosaltres amb les vostres opinions.

Potser fins i tot ens ho passarem bé...

De tota manera us convidem a que digueu la vostra, nosaltres us esperarem… entre bambalines.

Fins aviat

Bon any