restaurant bravo 24 del Carles Abellán

Quan uns de poble com nosaltres tot passejant per la Barceloneta acabes rumiant que hi han diumenges al vespre que son màgics, que sembla que la posta de sol sembla feta expréss per nosaltres, si a l'horitzó nord per damunt del mar hi llampega, quina postal....que la gent i passeja i sembla feliç es que potser l'hem encertada !!. Si xino xano acabes entrant per la porta i accedeixes al majestuós hall de l'Hotel Vela ja quedes impresionat d'alló que hi veus... ja ho veieu amb la boca oberta de bat a bat d'admiració semblem "camacus" però de comarques a la ciutat.... Ens trobem dins l'hotel i accedim al restaurant del Carles a la primera planta on ja som molt ben atesos només arrivar mentres esperem als amics. Pa acabat de fer, oli verge de Siurana, olives arbequines i verdials per anar fent boca. Arriva el Carles Abellán i l'Inma, també la Bibi i el Lionel de la Fonda Emilio, presentem el nostre fill petit que, teta obliga, ha de venir amb nosaltres. Comença el festival..... Visita obligada a la cuina on xoca moltísim que un hotel estremadament modern i de disseny te dos forns de llenya productors i alimentadors d'unes brases fantástiques per les parrilles de aquesta cuina (alguns restaurants de comarques encara van amb "brases" de gas...quina pena) Vaig accedir també a una cámera on maduren les, al menys, dotze carns que tenen de vaca de diferents llocs del món, de diverses edats i que la persona encarregada cuida i mima amb una professionalitat gairebé fora de lloc. Veig al mig de la cuina una noia netejan carxofes del Prat collides de dissabte i ja s'em fa la boca aigua.... El Carles m'explica les enormes dificultats que s'ha trobat per aconseguir carns ben "afinades" que es la definició moderna que ara es fa servir per assenyalar les técniques que hi han per madurar carns i deixar-les en el punt òptim per menjar. Entenc que si després de tota aquesta moguda ve un client i et demana una carn d'aquestes molt feta, l'escridassada pot ser monumental, no?. En un moment damunt la taula ens trobem mojama, pernilet bó, esqueixada de bacallà amb un pil-pil de la seva pell, carxofes a la brasa amb tòfona fresca laminada, enciam d'orella de burro a la brasa amb un escabetx d'alls confitats, pa blanc, pa d'espelta integral, (que bo) un parell de gambetes a la brasa, ratjada a la brasa amb patates al forn, unes espardenyes a la brasa, ondia noi !! quin festival i ja estavem ben tips quan.... 2 superxuletons de 1'4 quilos van apareixer a la taula per rematar-nos a tots; tots dos de vaca de 7 i 10 anys procedent d'Alemània, la seva part sur ja te fama per algunes peces de carn. Primer la de 7 anys madurada uns 30 dies tenia unes estries de greix infiltrades que li donaven un gust característic i boníssim però quan varem veure les estrelles va ser amb la segona carn de vaca de 10 anys madurada 40 dies i allò si era mantega pura. El ganivet hi lliscava per damunt la carn sense gairebé fer-hi força. Plaer celestial només apte per els molt carnívors, jo amb moltes xuletes a l'esquena hi vaig trobar la millor carn juntament amb una peça que varem tastar una vegada fa 7 o 8 anys en un llogaret al costat de Güernika a Biscaia on hi un "asador" que es diu Maitea. Els vins francessos que varem consumir durant el sopar, detall que varem tenir tots amb el Lionel, expert en vins del seu pais, varen arrodonir la festa. Uns bons postres clàssics, Tatins, coulants, gelats.... per fer tirar cap avall tot allò que ens haviem menjat, que era molt, i bons cafes. El perqué d'aquest post es sobretot per fer-vos dentetes, aixó está clar, no? !!!! I, ara en serio, es perqué veieu les paradoxes que es produeixen ara per ara en aquest pais. Un hotel de luxe i disseny es permet de tenir els millors productes de peix, marisc, verdures i carns en el seu restaurant emblemàtic. Cuina catalana de fons i sobretot de producte. Ondia quin aparador !! m'explica en Carles que treballen amb un pagés del Maresme i dos del Prat i enviava els seus caps de cuina a buscar les verdures que els pagessos els havien sel.leccionat i recollit per ells, ara tenia un dels seus xefs a Burgos en una vall on crien bous molt especials, Valles del Esla, perqué pogues aprendre tot el que hi al voltant d'aquest animal. Quines ganes tinc de que aquesta cultura s'encomani a comarques en molts més llocs dels que ja ho començem a fer, que trobem canals de distribució adequats, nous pagesos amb ganes de fer cosetes, anem a la recerca d'aquesta singularitat que tenim els catalanets, l'història ens acompanya, deixem-nos anar sense por i donem de menjar mes car o mes barat però donem de menjar be !! que poc costa fer les coses be, que poc costa.... Gràcies, de part de la Laia i jo mateix, Carles per la vetllada i per el sopar que no oblidarem, dels millors que he fet mai.... i en porto molts !! Ignasi

On compra Ca l'Ignasi ?

Hola companys, amics, clients i famílies diverses, aquesta pregunta bé donada per la trucada que m'ha fet una empresa italiana de productes elaborats amb tòfona blanca i negra i que m'ha donat per rumiar aquest post després de contestar molt amablement que no gastem productes foranis ja que utilitzem els del pais com a Itàlia fan els de Slow Food. La senyora m'ha entès perfectament i hem xerrat una bona estona sobre aquest fet. A Itàlia i França són els reis d'aquest pensament per això aquesta empresa que em trucava sobretot està focalitzada a Espanya i especialment a Catalunya on som la seva sorpresa. Jo li he explicat que si els productes italians funcionen tant bé a casa nostra és per què aquí les empreses alimentàries no han posat al dia la seva imatge, i preu per preu, els italians dominen mes això del disseny d'envasos i triumfen allà on van, que la gent compra pels ulls, senyors!!
Exemples:

Heu vist algun pot de sofregit de macarrons com s'ha fet aquí sempre?
Alguna llauna de fricandó amb bolets ben presentada?
Algun romesco de qualitat contrastada i ben presentada?
Algun vi d'agulla amb cara i ulls i no els italians que amb bona imatge valen 3 €?
I així amb pastes, galetes, formatges, olis; si que és veritat que es fan esforços per part de molts artesans de posar-se al dia però estem lluny encara de canviar les maneres de comprar de molta gent d'aquest pais que segueixen preferint comprar les cosetes foranies que les del pais.

Tornem al tema que obre el post que si no m'envalo i no hi ha ningú que m'aturi.....
Us explico més interioritats de casa nostra:
Ja fa anys (gairebé 20) que a casa utilitzem aquesta premisa; quan havia regentat una fonda al poble ja feiem cosetes...., que no era altre que utilitzar tot allò que ens oferia la gent del pais per davant del que vingués de fora, us ho explico amb un llistat de productes per poble, sub-comarca i comarca.

Productes fets o recollits a Cantonigròs (300 habitants):

Pilota rostida

Botifarra negra, de perol i d'ou

Botifarra amb tòfona

formatge de vaca, cabra i ovella

patates del Bufet blanc, Cannabec i Red Pontiac

cebes

maduixetes

fetges d'ànec

cuixes i magrets d'ànec

ous de tres llocs diferents

tomàquets

mongetes petites i del ganxet

bolets del temps

carbasses de crema, carbasses de cabell d'àngel

becades

carbassons

raïm

xai

mores d'esbarzer

cols d'hivern

cansalada

codonys

herbes: farigola, romaní....

Productes fets o recollits al Collsacabra: 4 pobles i 2.500 habitants aprox.

Pa i coques tot cuit amb forn de llenya

mel

pomes

mongetes del ganxet

patates del Bufet negre

tòfona d'estiu i tòfona d'hivern

tomàquets

maduixetes

castanyes

bolets del temps: (múrgules, camasecs i moixernons a la primavera; ceps, ous de reig, sabateres, fredolics, pinenques, cames de perdiu, peus de rata, carlets, llanega blanca i negra, rossinyols, trompetes, llengües de bou, camagrocs i altres més minoritaris....)

verdures d'estiu segons disponibilitat i d'hort ecològic.

xai

codonys

Què comprem que estigui produit a Osona? Llonganisses, embotits variats, carns de porc, pollastres de pagès, verdures en temporada, algunes d'horts ecològics, bolets, farines, carn de xai, formatges de llet crua de vaca i cabra, (Tona, Muntanyola, Centelles... ), pastes (macarrons, galets, etc...), cervesa del Montseny, ratafia i vins d'Osona, nata de vaca i iogurts, xocolata de Gurb.
Què comprem que estigui produit a La Garrotxa? Pa de fajol, pa d'Hostalets, pa ratllat, farina de fajol, verdures del temps de Batet, sobrassada, llardons, mel d'Ogassa, cervesa artesanal, coca de llardons, tortell d'Olot, anous, pomes, ous, formatges de la Vall de Bianya, xai de Tortellà, embotits, ratafies, iogurts, flams, i altres que ara no em venen al cap

I no us parlo del que comprem al Ripollès, Pla de L'Estany, Baix i Alt Empordà, Berguedà....

Si, fem una cuina on el producte que ens envolta ens condiciona, és veritat, però és així com ho volem fer.
Jo he anat a estudi amb gent molt bona i de tendències molt diverses (Cala Montjoi, Calldetenes, Bcn...) però el que realment em fa disfrutar a la cuina és la diversitat que m'envolta i que us puc explicar no en paraules sinó en plats.
Què aconseguim més? donar vida a molt petit productor amb preus justos (s'ha de donar vida a qui et dona vida) per què aquest no baixi la qualitat d'allò que fa i nosaltres tenir un producte únic, proper, natural i lluny de productes industrials estandaritzats de grans superficies.
Molts de vosaltres feu 200 quilòmetres per venir a dinar a casa, és just que jo m'espavili a posar-vos al plat tot allò que tinc a ma de temporada i us fem passar una bona vetllada, oi?
Doncs per això estem i ens agrada estar-hi !!

Ignasi

canvi de color....

Us escoltem, així que com que us escoltem alguns dels que ens llegiu us vareu queixar del fons del blog no era gens fàcil poguer-hi llegir amb comoditat així que hem fet aquest canvi que esperem que us agradi, un xic elegant... massa?
ja ho direu....
Ignasi

tractat de quan els clients esdevenen amics....

Quant comences en aquesta professió i tens una porta oberta gairebé ningú es planteja que farà, a la llarga, amics; si, ho heu sentit bé, amics i bons.
Tu et pots plantejar com faràs les coses, com organitzaràs, quina filosofia, quin tracte, fins i tot què cobraràs però no planegem mai que farem amics, és una sort més d'aquesta feina que a molta gent li sembla paradigme de l'esclavatge professional i altres ho veiem com alliberador de les tiranies que envolten les feines d'avui en dia en molts sectors de serveis.
Doncs, si, farem amics de veritat i sort que en tenim, jo de vegades penso en una parella d'amics, la Lidia i en Ciscu, empresaris tots dos, parella fa molts anys, ella és una de les meves "rosses" preferides (amb el vist-i-plau de la Laia ) i aquí a casa ens els estimem molt i ens consta que encara que el dia a dia ens allunya per moments ells també ho fan. Ells ens van descobrir quan tot just començàvem i van venir i ens varen portar gent maca, molt maca, uns anònims, altres amb noms i cognoms mediàtics però tots amb el segell personal que només ells li han sabut donar a les seves conneixences.
Amb el tracte que tant sovintejava es varen donar moments, petits moments de sensibilitats a flor de pell, moments delicats i moments dolços tot dins el tracte client-restauradors però que amb els dies es va anar desmesurant i ja eren complicitats, de vegades mirades en comptes de paraules. Són aquelles estones on l'amistat floreix i s'instala en totes les parts i comença un idil·li que probablement sigui de per vida.
Ara ells passen per moments anímics difícils, quan l'entorn t'abandona de manera cruel et descomposa com a persona per tornar-te a composar en un ésser molt més sensible amb l'entorn i al mateix temps dur com una pedra. És llei de vida, diuen alguns...
Jo enyoro aquelles complicitats i sensibilitats i sommio amb el dia que el sol tornaà a sortir de veritat i retrobarem les sobretaules, allà on siguin, tornarem a riure i farem front a la vida que de vegades no ens tracta com voldriem, d'una manera més simple, a la fi només en vivim una i la resta cadascú opini el que les seves creences li marquin.
La Laia i jo en tenim d'altres d'amics, molt bons amics i de molts anys que els estimem, però en aquest cas aquestes quatre linees serveixen per què pogueu veure que les persones que passeu per aqui casa, no passeu gens desapercebudes i tenim estonetes per pensar en vosaltres com amics, com a clients se n'encarreguen els números, però ja és tema per un altre dia.
Nanit
Ignasi

La carta de vins

Aquests dies estem refent la carta de vins. De tant en tant, ja ho fem, donem de baixa algunes referències i d'altres les introduïm. És una cosa que explicada així sembla molt fàcil, però que en realitat a mi no m'ho sembla i per tant, em costa i em fa mandra. I us ho explico....Primer de tot confessar-vos que el tema dels vins, és un tema molt nou per a mi, tot just estic començant a introduïr-m'hi, i quan més vaig entrant, més comprovo que és super complicat. És un món amb dues vessant: per una banda és super interessant, apassionant i si volgués podria estar-hi tot el dia investigant i analitzant, que encara em faltaria temps, i per l'altra és molt complexe, has de saber molt bé destriar el gra de la palla, i no et pots deixar influenciar per les "modes", ja que llavors perds criteri i vas a la deriva constant. Espero que amb el temps i pàciència (per part meva i per part dels que m'envolten que m'han d'anar explicant, en els que el paper principal el té l'Ignasi, noi, t'ha tocat...), ja tindré el meu propi criteri "professional", és a dir, poder descriure un vi amb totes les seves complexitats i matitzos, amb els seus sabors i aromes; però de moment, el que utilitzo i aplico és el criteri "amateur", és a dir m'agrada/no m'agrada.; i pensareu que és absurd, però jo crec que no ho és tant: en realitat un vi és una cosa molt subjectiva, personal i variable (toma ya...). És cert, normalment quan prenem un vi, ho fem al voltant d'una taula, acompanyats (i normalment intentem que ben acompanyats), amb un bon menjar i en un entorn que engloba tota l'escena. En funció de com nosaltres estem, com interpretem aquest entorn i com estem d'estat d'ànim, el que prenem ens ho mirarem amb uns ulls o uns altres (si estem en un restaurant amb els nens, i a la taula del costat també hi ha nens, el soroll que facin els nens de l'altra taula el tolerarem millor, que no pas si estem en un restaurant amb bona companyia i sopar romàntic i a la taula del costat hi ha nens que fan soroll, no? El nostre estat d'ànim i predisposició serà diferent en un cas i en l'altre i per tant, el que mengem i bebem també ho notarà). A mi em pot agradar un vi, a l'Ignasi no i a l'Anna ni fu ni fa (i és el mateix vi !!!!); però el paladar, l'experiència, la memòria de gustos i la formació, no són les mateixes, i és en base a això que decidim si un vi ens agrada o no.
Doncs ara penseu que amb tota aquesta complexitat que us he explicat ¿¡Com faig la carta de vins!!!!!????? Enteneu per què se'm fa tant difícil,oi?
El criteri que fem servir seria el d'ajuntar la "professionalitat" i coneixement de l'Ignasi, amb el "amateur" i intuïció meva, i en funció d'això decidim (oi que veieu que encara ho he complicat més?).
A l'hora de decidir de posar un vi a la carta o no, al final el que és més important és saber si quan us el preneu, us agrada i fa agradable el menjar o no. Al final el que realment importa és la satisfacció de la persona que se'l beu; hi ha tants gustos en vins com persones.

Per això, i per anar acabant, que el cafè amb llet i el pastís que m'ha portat l'Anna per esmorzar m'esperen....mmmmmm!!!!, intentarem fer una carta prou variada per tal de poder satisfer el major nombre de paladars possibles, sempre amb la seriositat i la confiança de treballar amb cellers que s'estimim les vinyes i el producte que fan (aquest tema el deixaré per un altre article del blog). De totes maneres, quan vingueu a casa, també ens podeu explicar com us agraden els vins, i deixar-vos recomanar, que hi ha coses molt bones i poc conegudes que us poden soprendre....Em deixareu sorprendre'us??????

Fins aviat.
Laia.

una paella valenciana a Valéncia...

.... reconec que el boca orella no va ser el causant de la nostra troballa a Valéncia, va ser menys gastronòmic. Google en va tenir la culpa ja que buscant al centre de la ciutat on vaig viatjar per temes familiars amb les meves germanes i la meva mare, ens va sortir el restaurant Maluquer, 4 al mateix carrer i numero del nom i just a 10 minutets de la nova estació de trens. Si, es un restaurant un xic antiquat tant el local com les presentacions dels plats, però aquesta es la seva gràcia, penso jo, la qüestió es una: es menja be per tant l'altre la deixem de banda ja que si estás en un local modern i no ho fas, que preferiu? está tot dit, oi?.

Entrants clàssics:

anxoves de Santoña 00 sobre llit de tomàquet i olives d'Aragó
salpicó de marisc
amanit de formatge de cabra, cansalada cruixent, pinyonets i anous (molt bona)
amanit de salmó fumat i gambetes saltejades
amanit de llobregant fred

i de segon:

Paella valenciana de pollastre, cansalada i conill amb les seves mongetes i els garrofons pertinents, un gra grenyal, gens pastós. La primera cullerada ja ens va fer sommiar, al mastegar aquell arròs ja et venia tota l'horta valenciana a les papiles gustatives. Lo Tio Canya allà al tròs amb un bon foc al paellero i fent feina, quins somnis fets realitat, per fi una BONA PAELLA !!!
Crec que ens hauriem menjat tres plats cadascun, tot i ser de racions generoses. Per a mi la millor paella que he menjat a la ciutat en molt anys, senzilla i gustosa: com ha de ser. Ja no recordo las de L'Estartit, Port de la Selva, Cala Montgó, Quina llástima de veure com en tants locals es limiten a fer paelles amb el nom d'un mineral molt apreciat per fer joies... Ara torno a creure que si, que potser trobarem llocs on menjar una bona paella. (d'arrossos d'aquí si que en ser bastants llocs que els fan molt bons, eh?)

les postres:

unes presentacions barroques com només els valencians s'atreveixen a fer, un toc fallero als plats amb peineta inclosa que ens varen deixar gairebé bocabadats:
un borratxo de rom que em fa gràcia perqué fa molts anys que el fan i aquí si vols ser cuiner modern i estar al dia has de tenir un babá-rom, que es exactament el mateix.
una tarta tatin ben resolta va donar per acabat l'àpat pantagruélic.
amb cafés i dos ampolles de vi blanc de criança varem sortir a 42 € per cap, una bona relació qualitat preu. Au ja us he donat una adreça per si us perdeu per aquestes Falles o per setmana santa.

Com es normal no vaig fer fotos (algún dia, no patiu, algun dia les faré)

servei amable i atent, total: Bona gent.

Ignasi

Dona, doneta, donassa.....

... de vegades semblen estar en segona fila, la majoria están en silenci, en silenci de complicitat, amb moltes batalles a l'esquena, amb molta ma esquerra per davant, mares dels seus fills, per elles moltes vegades la nit es interminable, nosaltres potser només fem un bon roncar i l'endemà com si fossim els unics protagonistes de la vida i el seu entorn potser encertem a demanar-ho si han dormit be, de vegades ni aixó...
Sembla que está tot molt asumit, els papers ben distribuits, tot funciona:
l'home? la cuina i el negoci;
la dona? la familia, el menjador, el calaix i els seus numeros, el celler, las relacions socials i d'escola i tantes i tantes coses i cosetes..
De tant en tant hi ha algú que s'ho salta i es canvien els papers, son poquets...
Nosaltres els homes, homenets i cagamandurries variats només tenim temps per els nostres egos, tot l'eix gira al voltant de la cuina com si fos l'ull del món i la resta satélits fen giragonses.
Però la majoria ho estimem i apreciem, si companyes i companys, tenim, encara que de vegades no ho sembli, aquesta petita sensibilitat per donar-nos compte del que ens envolta i la sort que tenim i moltes vegades, entre amics, ho diem. Ens falta un detall important i es que elles ho han de saber per boca nostra... feina dificil que voleu que us digui, però s'ha de dir i si a algun company no li importa ja m'encarrego de fer costat a aquesta dona, doneta, que en el dia de la dona treballadora, que de fet es quan us hauriem de convidar a sopar i no en dies comercials com el 14.02. us hem de fer saber que estem amb vosaltres, encara que no ho sembli, que us fem costat i que per anar be així hem de continuar si tot l'equilibri que ho envolta, sentiments, familia, estimació, professionalitat, funciona be. Es el secret, gràcies a l'evolució de la societat ara ja qui no vol jugar a aquesta lliga s'en va i santes pasqües. La resta seguim jugant a ser cuinerets amb un equip al darrera que no sempre mereixem.
Un petó per totes vosaltres, ara es el mínim del mínim que jo puc aportar, però hi soc i aixó em fa feliç.
nanit
Ignasi

EL MERCAT D'OLOT...

Avui es dilluns i toca anar a mercat, el millor mercat dels dilluns, per a mi, és el d'Olot, els seus flaires, la seva posada en escena al bell mig del Firal, la seva particular xerrameca, l'ambient de bon matí als bars del voltant, ja veureu això s'encomana i ens fa fer els 40 quilòmetres que hi tenim fins a les Valls...

Deixeu-me que us expliqui el recorregut que jo hi faig cada vegada que hi vaig, de vegades amb la Laia i part de la canalla i avui tot sol com un mussol.

Ben bé al centre heu de demanar on és el Firal i al costat, tot just davant de l'Ajuntament hi ha fet un pàrquing fantàstic. A nivell de carrer aquí hi trobarem tota mena de roba, sabates, estris de cuina, més o menys el que hi ha a tots els mercats actuals... ja semblen alguns centres d'algunes ciutats que totes tenen el mateix tipus de botigues, amb les mateixes franquicies, els mateixos aparadors i ja es fa un xic aburrit... sort que Olot encara, de moment, s'escapa de tot això i hi trobem botigues encisadores, semblen tretes d'un conte dels anys 60...

Familia !! cal llevar-se d'hora per anar a mercat si el principal objectiu és la verdura, la fruita, el planter per l'hort i altres, si vols tenir de tot i no fer cues hi has d'anar entre quarts de vuit i les vuit del matí. Teniu tot el Firal o Firalet, com també es diu, ple a banda i banda de parades plenes de colors de verdures, fruites, plantes i planter. També hi ha parades de formatgers, de bacallaners, d'olivaires, tocinaires, de fruits secs, uns quants herbolaris i fins i tot una parada de pollastres a l'ast. Una barreja de flaires que si vas amb gana aquí si és perillós anar-hi... ja veureu segons us vaig explicant.
Jo he començat per anar a veure la Carme que és de Batet, jo els conec com els naturals de Batet, ja que sense ser ecològics d'etiqueta és com si ho fossin donada la qualitat dels seus productes que hi he comprat: pastanagues, espàrrecs de marge primets i acabats de collir, escarola i uns raves ben vermells. Després un xic més endavant i anant per feina ja que he vist que en Toni, l'ecològic, ja hi tenia molta gent, he comprat productes no tant locals però si d'origen ecològic com espinacs, pebrots, pèsols, albergínies, cebes i carbassons i a la parada següent he comprat unes anous del país fantàstiques. Encara és d'hora per trobar un assortit d'horta més suculent, en un mes i mig ja hi trobarem moltes més cosetes i a l'estiu això és un festival dels grossos de veritat.

Avui he decidit comprar aquestes verdures per saltejar-les i fer uns canalons pels nens de casa... després us passo la recepta.

Ara que ja tenim el cistell ple, millor carro d'anar a comprar que aquí a Olot n'està farcit inclús d'alguns de dissenys força trencadors i que amb les presses matineres provoquen alguns ensurts, ens disposem a fer parada i fonda al Bar del Club on en Pelayo i les seves filles, perdoneu que no recordo del seu nom i m'atunyinaran si ho arriben a saber, mantenen el llistó ben alt. Jo hi esmorzo una truita de carbassó amb pa amb tomàquet i alguns dies he menjat galta, callos, cap i pota de bon flaire i té la fama de fer molt bo l'arròs negre, que jo encara no he tingut la sort de tastar, que obliguen de vegades a fer "carajillo" en comptes de cafè.
Ambient d'avis xerrameques i paradistes que alguns, alguna, demana un "bocadillu de croquetes". Visca la Garrotxa trangresora !!

Un cop fetes les compres del producte fresc i amb la panxa plena, seguim !! ara anem cap a la Plaça major voltant l'esglèsia pel carrer Sant Ferriol on hi trobarem la cansaladeria Masoliver: bons embotits, gra cuit i una mica de tot però el que el diferencia amb els del voltant és una sobrassada inmensament gran que fa, i que té en curació 18 o 20 mesos que és per caure de .... botiga d'esperit crític culé i altres especialitats és parada obligatòria.

Tornem enrera pel carrer de dalt que es diu...carrer dels Sastres i demaneu pel forn de Ca La Nàsia, un pa blanc ben llevat i cuit al forn de llenya i unes ensiamades cruixents per anar fent boca... reculem pel carrer Sant Rafael per anar a Can Carbasseres:
icona del tortell d'Olot, la coca de llardons i el pa de fajol, poc que hi ha res en aquesta santa casa que facin malament, què us haig de dir més? sobren comentaris... en Jordi i la seva familia amb el seu petit forn de llenya fan autèntiques meravelles. Els que estiguin a dieta passeu de llarg, siusplau.

I per acabar avui anem seguint el mateix carrer Sant Rafael fins Ca La Mariona, botiga o millor dit colmado, on trobar-hi de tot: bons formatges, bones verdures de capritxo, excel·lent llauneria, cafès, infusions i xocolates; i si baixeu al soterrani, hi trobareu un celler de vins que us farà quedar ben embadalits.
Si podem amb tot el que hem comprat marxarem cap al cotxe i volarem cap a Cantonigròs on els canalons ens esperen. Un altre dia us explicaré més curiositats d'Olot i el seu voltant.

Començem a cuinar:
Amb aquestes quantitats surten uns 80 canalons ben farcidets. Que cadascú s'adapti a les seves necessitats i si us atreviu amb tot, congeleu i avall que fa baixada !!

Apa anem-hi !!

1 quilo d'espinacs
1 quilo de pebrots vermells
1 quilo d'albergínies
1 quilo de carbassons
1 quilo de pèsols amb tavella
4 cebes mitjanes de Figueres
1 manat de pastanagues
2 manats d'espàrrecs de marge
uns quants pinyons
unes quantes panses

Primer piquem la ceba i la deixem enrossir, un cop rossa la treiem i l'escorrem per aprofitar l'oli, seguim amb la resta de verdures que haurem picat a bocinets quadradets i petits com si fos per samfaina. La gràcia d'aquest saltejat és fer-ho tot per separat i no gaire fet i aprofitant l'oli cada vegada. Per últim deixem l'oli a la cassola i hi sofregim els pinyons i les panses i aboquem els espinacs crus més els pèsols que haurem desgranat i bullit deu minutets. Quan estiguin ben saltejadets hi afegim la resta de verdures que ja tenim fetes, mirem el punt de sal i deixem refredar. La pasta de canalons a bullir, fem una bona betxamel i tal com veieu en les diferents fotos ( ja veieu que la fotografia no és el que més em defineix....) queden super bons.






els canalonets ja gratinats.....

els canalonets un cop embolicats....

veieu quina gama de colors s'obté de les verdures...? (i la foto és desde el mòbil...)

Bona nit, que ja és molt tard...

Ignasi

Terol també existeix !!

Com que els nens tenien la famosa i temuda setmana blanca, nosaltres varem decidir agafar-nos uns dies de festa que donat que aquest any tampoc tindrem vacances, peatges de petits empresaris, aprofitem dies entre setmana i fem el que popularment s'en diu ponts. Aquest any li va tocar el torn a un poblet, Alcorisa, on la familia de la Laia hi guarda una casa a mitges amb un altra familia que son entreparents. Aquest poblet te la gran sort de estar a les portes del Maestrat de Terol i molt a prop del de Castelló així que les excursions aquí si sovintejen i es el que varem fer.
Que us recomanem?
A Cantavieja l'hotel Valfagón te una bona cuina tradicional i unes racions molt potents, l'ùnic àpat en condicions gastronómiques que varem fer, la resta d'àpats, tres en total, varen ser menús molt de la terra, mongetes amb morro, cigrons amb callos, migas de pastor, ternasco d'Aragó.....
però molt senzillet.
a Villarluengo un pa de cine cuit amb forn de llenya,
a Tronchón una formatgeria que fan els formatges d'ovella i cabra amb llet crùa i que es l'ùnica que fa l'auténtic Tronchón, tot lo demés es industrial i no val la pena,
a Mirambel visita obligada d'un poble de pelicula medieval que perqué t'ho expliquen sino diries que es tot de cartró pedra... i no ho es.
a Molinos unes coves magnífiques sobretot per el funcionari que les explica, no us deixará indiferents: vestit amb una granota blava de fer feina es sap totes les caracteristiques de la cova que deixaría quansevol geòleg amb un pam de llengua, de veritat. Tenen un barranc al mig del poble que fa por de veritat i un bar d'un rocker Imserso que tampoc te desperdici.
a Ejulve hi ha un assecador de pernils que ven al detall, res a veure amb el suposat pernil de Terol que ens volen vendre per aquí....
a Aliaga les muntanyes es tornen "leles" i fan com muntanyes russes, es bestial anar-ho a veure i tenen recorreguts guiats i tot, antic poble miner encara hi ha una fàbrica tèrmica tancada fa 30 anys que está en mig d'una vall amb un petit pantano de fons que faria les delicies de quansevol director de pelicula de po, un edifici gris i marró amb els vidres trencats inmens de al menys 25 o 30 metres d'alçada - 8 o 10 pisos - i visitat desde fora - no deixen entrar - al capvespre i nevant lleugerament no cal que us expliqui res mes,
a Terol capital, fora de l'historia de Los Amantes la resta, reconeixem que no som de visitar pedres i monuments mes que res perqué anavem amb 4 nens i 2 adolescents, no val mes que quansevol altra ciutat de les Espanyes,
Perdeu-vos per les carreteretes locals amb ports de muntanya de fins 1800 metres d'alçada amb vistes de vertigen, paisatges erms, paisatges verds com el Pirineu, riuets on banyar-se.... i no hi ha gairebé ningú, gruixos de neu important a les alçades... es flipant.
Ens pica la curiositat de saber perqué el Maestrat de Terol gairebé no hi ha restaurants un xic diferents amb menjar mes de la Terra, amb mes bona presentació i mes imaginació - no cal creatius del tres al quatre - ni hotelets amb encant i en canvi 70 o 80 quilòmetres mes amunt on convergeixen les provincies de Tarragona, Terol i Castelló o sigui al voltant del Matarranya hi ha tot un seguit d'hotelets d'alt standing tant en instalacions com en restauració que l'hem deixat pendent per quan els nens els poguem dur a tot arreu (hi tinguem dinerets, clar) llogarets com La Torre del Visco, Hotel Consolación, Parada del Compte, un altre ben a prop dins de Castelló que no recordo el nom però si que se qui els hi assesora en cuina... es ben curiós.
Doncs ja está, una curiositat, al poble d'Alcorisa, poble d'uns 3.000 habitants, a les 10 del matí hi sona una Jota per els altaveus que hi han al carrer i fan el bándol pertinent: el dia de mercat donen el preu dels tomàquets, enciams etc.. l'endemà el plaç que hi ha per pagar determinat impost i així dia rera dia, per els que no estem acostumats fa una mica de riure pero en el fons agrada una "jotica" de bon matí de vacances.
Un incís en el tema gastronómic:
un suspens per el tema del pa, tot es precuit i costa molt separar el gra de la palla
un aprovat per les "morcillas" i el xoriç, allá si son de veritat.
Un incís en el tema familiar:
un excelent per la meva estimada senyora i per la seva inacabable paciéncia, anar de vacances amb tres nens petits es feina, feina i mes feina....
un petonet per ella
petonets i abraçaces, cadascú s'agafi el que li vingui mes de gust, ñper tots vosaltres
Ignasi
(disculpeu alguna falta d'ortografía...)