I els menús infantils...?

Aquest és un tema que de sempre ens hem plantejat l'Ignasi i jo i que ens porta a debats filosòfics d'educació i psicologia infantil. El tema del menjar, també es pot enfocar des de la psicologia, i utilitzar-lo com una eina més d'educació cap a la canalla. Per què cal un menú infantil? Quina funció té? És necessari? I si ho és, per a qui és necessari? Hi ha menjar per nens i menjar per adults? Us explico el cas de casa per què us feu una idea de com pensem nosaltres. A casa no fem distincions; no hi ha menú A i menú B. Tots mengem el mateix. En tot cas, el que influeix a l'hora de decidir el menú, és la conveniència o no de fer un àpat més o menys carregat energèticament i l'equilibri respecte la resta d'àpats i aliments de la setmana.
Doncs en un restaurant, jo crec que la filosofia hauria de ser la mateixa. Si ja predisposem als nens de ben petits a un menjar especial per a ells, és per que ja donem per segur que la resta no els agradarà. Segur que no? No us ha passat mai que aneu a dinar, demaneu pels menuts uns plats "especials" i per vosaltres uns altres, i al final vosaltres us mengeu els "especials" i ells els vostres? Això és per què sempre volen el que mengem nosaltres i hem d'aprofitar aquesta curiositat que tenen, per tal que investiguin també amb els gustos (i a casa, entenem que en un restaurant és més difícil, amb el tacte que tenen els diferents aliments).
Si sempre acabem donant-los els "macarrons de la casa" o el tall arrebossat amb patates, com podran agafar paladar gustatiu? Com poden conèixer nous gustos, sabors i olors? A molts nens segur que els agradaria menjar un arròs (sigui de conill, de samfaina, de peix, o de pollastre), o un fricandó, o uns cigrons estofats, o un rostit de pollastre...o no?

Descartada l'opció de posar menú infantil al restaurant, tossuts amb aquesta intenció de fer pedagogia i educació de l'alimentació infantil, l'altra opció que també hem vist i comentat amb l'Ignasi en alguns restaurants, és la de marcar amb un símbol alguns plats de la casa com "plat apte per nens". I jo torno a preguntar-me.....quins són els plats no aptes per nens? Qui decideix què és apte o no apte per a un nen? Les majories? Que a la majoria de nens no els agradin les faves, vol dir que és un plat no apte per nens? No valdria més la pena, de cara als nens i la seva alimentació i educació, deixar que provin el que vulguin?

Ara potser estareu pensant, aquesta la Laia no té manies amb el menjar? doncs clar que sí !! Només faltaria, no conec a ningú que no tingui una o altra mania amb el menjar, per això som persones diferents i amb gustos diferents, igual que ens agraden músiques diferents, estils de roba diferent i colors diferents; però el "quid" de la qüestió és que aquestes manies o preferències, no estan basades en l'edat ni en la condició d'adults, sinó en l'experiència vital que hem tingut al llarg dels anys i...com puc agafar experiència? Resposta: PROVANT.

Així que deixeu que els nens provin, doneu-los l'opció, a vegades sortirà bé i d'altres no, però no us passa també a vosaltres? A vegades demanes un plat i un cop te'l porten i l'has menjat penses: el proper dia no el demanaré, no era com jo l'esperava; i tens una experiència més per afegir a la teva memòria gustativa.

Això si, el perill de fer això és que els agradi provar coses, que us sorprenguin fins i tot a vosaltres, i no es conformin amb uns simples "macarrons de la casa" a 5 euros la ració.

Bon profit a tots.
Laia.

Que sabem menjar?

Aquest és el gran dubte que treu el nas.... Qui sap menjar, el que sempre té com a referent la cuina tradicional en tota la seva gamma de preus i qualitats? o bé el que és més agosarat i s'entaula a restaurants "diferents" amb estrella o no, per allò d'anar fent cultura? Si algú té una resposta prou objectiva li agrairé de debò.
Resulta que després d'anys d'esforços per acostar la mitja i sobretot l'alta cuina d'aquest pais al catalanet del carrer amb un desplegament mediàtic que molts altres col·lectius haguessin volgut per ells, tv3 treu una enquesta que només al voltant de l'11 % dels enquestats confessen tenir força simpatia per la cuina de vanguarda, la resta amb els macarrons anirem fent camí. Com es llegeix això? en clau simpàtica us diria que em fa gràcia i que veig que el fricandó té un bon estat de salut i n'hi ha per anys de tastar-lo. Per altra banda tot i el que els diaris parlen d'estrelles Michelin, surtidors de Campsa, sols de Repsol, els 50 millors, això que tothom comenta al bar, a l'oficina, al gimnàs i resulta que només queda aquí, tothom se sap el nom de Ferran Adrià però molt pocs aniran a comprovar si s'hi menja bé o no. Com si fossin d'un altra planeta, oi?
Jo em sembla com ja he dit en altres blogs, que s'ha de fer pedagogia gastronòmica i que si volem que el catalanet del carrer en sàpiga hem d'anar a començar per les escoles i que els nens ja comencin amb la llavor ficada a dins de la gastronomia i sapiguem separar el gra de la palla. Si puja una generació que ja en sap una miqueta més que ara potser s'acabaran les bestieses que es veuen en alguns establiments d'aquests pais sobretot el que acostumen a ser plens de guiris i on es pren el peè que dóna gust.
Jo crec que aprofitant que per a mi l'objectiu professional és ser un restaurant segur, on els daltabaixos siguin els menors possibles i on tothom sàpiga què ve a menjar, es podria fer a nivell català una mena d'associació vetllada per algun organisme, com els ecològics, que fos d'això, de restaurants segurs i així la resta tothom ja sabria que és com la loteria, si l'encertes mig bé, fantàstic i si no ja ho sabeu: a patir de valent.
Amb aquesta associació trencariem l'enquesta de tv3 amb una nova xifra que són els que estan al mig del "fregao" i que no els agrada la cuina tradicional mal feta, que n'hi ha molta, i que no s'atreveixen a tastar-ne un d'alta gamma per la por que els donguin gat per llebre i els cobrin una factura desmesurada (s'hauria de perdre la por i anar-hi que en molts llocs és saludable)
m'ajudareu amb les vostres opinions i em dieu el que penseu?
Vinga animeu-vos !!
Ignasi

la setmana santa ja treu el cap.....

Aquest any s'ha fet llarg això, quin hivern, eh? tot i no ser extremadament fred s'hi que dóna aquesta sensació quan la SS cau tant alta en el calendari. Nosaltres ja ens preparem psicològicament per encarar-la degudament ja que no és gens fàcil fer dues setmanes en una, no us penseu tampoc que eécap disbauxa, només doblem la feina normal d'una setmana, el que passa és que trencar amb la rutina de vegades, si no es planteja bé, et pot arrivar a cremar. Aquí si que la experiència és un grau. Aquesta setmana intentarem promocionar les nits a casa amb un menú que creiem nosaltres que té una relació qualitat/preu molt bona i que va més que res enfocat al jovent, si no fem planter no tindrem recanvi de clients i amics. També durant la setmana apareixen amics, coneguts i clients, que fa dies que no venen, a saludar-nos, i és com estar en familia. Cantonigròs s'omple de gent amunt i avall, els grans de dia el jovent i el seu "botellón" de nit, això si al poble normalment aquest jovent es preocupa de deixar-ho tot net, el dia que no succeix, és que hi ha gent de fora. Tots tenen moltes coses a dir-se, l'hivern, com deia abans, ha set llarg i aprofitaran per fer relacions socials. Aquest any els bolets de primavera no són abundosos i per tant no sovientejaran els boletaires d'aquesta època així que quan vagi a fer el meu passeig matinal amb el gos només trobaré gent que va a caminar un parell d'hores com jo, o van en bici, o en altres mitjans més sorollosos. En aquesta època el guirigai que hi ha al bosc amb el cant dels diferents ocells dels que destaco el del Cu-cut per sobre de tots fa que sigui molt més entretingut, també veig que al Pirineu la neu ja ha desaparegut i només queden clapes, i molt amunt s'ha desfet abans.... a la primavera m'agrada veure el Pedraforca amb el barret nevat i aquest any sembla ser que no serà. Per cert que aquest matí el gos de casa, un creuament de labrador i golden i que no és caçador ha empaitat un cabirol que pastorava al bell mig d'un prat i com que jo anava ben adormit, eren quarts de vuit, no m'ha donat temps a desenfundar la camera de fotos que duc al mòbil, què hi farem !! Total que passeu bona setmana santa; nosaltres, com el 25 % de la gent, treballem per què l'altre 75 %, si surt, ho trobi tot bé. Aquí, si voleu venir sereu molt ben rebuts Ignasi

La carta de vins. Continuació

D'avui si que no passa que us explico una cosa que fa dies em ronda. Dies enrera us vaig escriure un post explicant-vos com m'estava costant canviar la carta de vins, de com saber quins vins posar i quins no, els criteris que havia d'utilitzar, etc...........doncs..... ja la tinc feta !!!!!! I dic feta, no pas acabada per què ja he descobert que no l'acabaré mai, ja que sempre aniré coneixent nous vins i noves propostes per introduir i presentar-vos; diuen que cada dia has d'aprendre alguna cosa, i quan ho has fet, ja te'n pots anar a dormir....doncs jo avui ja hi puc anar !!!!! (de fet m'aniria bé, ja que aquesta nit el Ton, el petit de casa, ha decidit estar de "juerga nocturna") bé, no despistem i anem al tema: avui he après que una carta de vins no l'acabes de fer mai !!!! és una cosa viva i en constant evolució, com les persones. La carta de vins, segueix el mateix camí que la persona que la gestiona, és a dir, si ets inquiet i vas coneixent coses i tastes i aprens, la teva carta de vins creix i madura, per tant no serà mai la mateixa, l'aniràs actualitzant i adaptant a tu a cada moment. Tal i com ja vaig explicar a l'antic post, un mateix vi, en un moment donat i puntual et pot semblar esplèndit i decideixes posar-lo a la carta, ja que consideres que encaixa fantàsticament amb tu, i al cap d'un temps, quan el tornes a provar, descobreixes que ja no et diu el mateix, i potser ja és el moment de donar-lo de baixa de la carta. O a l'inrevés, que també pot passar. Doncs això és el que he fet, he afegit alguns vins; alguns he de reconèixer que no els hem pogut provar encara (però prometo que ho faré...), i el que m'ha acabat de convèncer ha set el conèixer el celler, la manera en com treballen la vinya, la varietal que utilitzen (arraigada a la terra i autòctona del país); altres els hem tastat i ens han convençut per si sols. Ademés, com que hem fet la nova pàgina web i tenim penjada un format reduït de la carta de vins, al reduir-la i resumir-la, ens n'hem adonat que està una mica descompensada, hi ha DO's amb poques referències i DO's que en falten. A vegades, fer un recopilatori o un resum, serveix per tenir una visió global i veure'n les incongruències; per què si només fas cas a les individualitats, perds la visió de conjunt, necessària per donar sentit global a la carta de vins. Així que ens posem mans a la feina per donar el sentit global que volem a la nostra carta i acabar d'arrodonir-la. Avui no ve al cas de parlar-vos de cap vi en especial, només volia fer-vos cinc cèntims i la continuació de l'antic post (potser alguns vàreu quedar preocupats pels meus dubtes i volia tranquilitzar-vos....); però un altre dia si que tinc alguns vins dels que m'agradaria parlar-vos, per què crec que val la pena de conèixer i reconèixer el valor que tenen. Ja veieu, aquest món del vi és un món que anirem explorant junts, us aniré explicant les meves evolucions i descobriments; també s'accepten suggeriments i propostes, que de totes bandes se n'apren, ok? Bé, i em sembla que ara sí que un cop totes les criatures són a dormir i us he escrit una miqueta el que em passa pel cap, em toca la retirada a mi també, aviam si aquesta nit el Ton decideix que podem descansar una miqueta més que ahir. Bona nit. Laia.

Barcelonades.....

Es diu molt a la comarca d'Osona quan es baixa a la capital a fer estralls sobretot gastronòmics de dir ...he fet una barcelonada, volguent dir m'he passat; nosatres ho diem d'aquesta altra manera. Ens havien convidat els amics del Saüc, l'Anna i el Xavier Franco, a la inauguració de la seva nova seu dins l'hotel Ohla a Via Layetana, 49. Els detalls jo ja els deixo pels periodistes fent cròniques que és la seva feina i a més a més ho fan més bé que jo. Jo en volia parlar, més que res, d'una trobada singular de cuiners per fer costat a l'amic Xavier en el dia que es vestia d'estreno. Quan tens bons amics a la professió es nota molt i ell va ser capaç de reunir tota una "tropa" de cuiners en el que sortosament ens hi trobabem la Laia, el Ton (el meu fill petit) i jo que si s'hagués de pagar en cèntims seria un tema milionari. Erem pocs, 60 0 70 persones, però la suma d'estrelles era esfereidora i dic estrelles perquè malgrat tot, s'ha convertit en un barem entenidor per tothom i així estalviem adjectius innecessaris. Deia una periodista d'un diari important que feia temps que no assistia a una trobada lúdica amb una concentració de cuiners tant imponent, i que voleu que us digui en altres rams, el que són falsetats i hipocresies no és el cas del món hostaler d'alt standing que en defuig fins unes cotes mínimes, però molt mínimes. Les categories les posen els altres perquè les persones que ocupen els llocs capdavanters de casa nostra són de carn i ossos com nosaltres i no hi ha divinitats per enlloc. Poguer-vos transmetre aquesta sensació forma part del meu desig de que tothom sàpiga com som per dins, ja ha passat a la història aquells que explicaven batalletes per fer dentetes, ara s'imposa el col·leguisme i la franquesa. Jo en vaig sentir molts deixos de sinceritat, som un col.lectiu que crec que té ganes d'expressar, d'explicar, de cuinar. Gràcies Xavier, ets amic dels teus amics, tens un local que s'ha de visitar, creieu-me, t'agraïm la teva invitació i la possibilitat de poder-te acompanyar amb la resta de convidats en un dia molt important per a tu. Amic. Ignasi

la cuina "verda", alimenta o atipa? ;)

Ara que sembla que a la cuina tot barrufa d’altra manera crec que escriure en aquest blog és per mi una ocasió de transmetre-us les meves sensacions al voltant de la cuina catalaneta “verda”. Alimenta o atipa? El títol enganya....avui en dia que tothom parla de dietes, mediterrània, naturista, macrobiòtica, disociada, i les també d’un sol element, que si la del raïm, si la dels fresons, i altres, jo havia pensat en parlar-vos de cuina "verda" i que us passo a exposar: el poble, em refereixo a les classes populars de la nostra societat de les quals formem part gairebé tothom, ha fet servir referències vinculant menjar i sexe des de temps inmemorials, i els catalanets sempre hem tingut un tipus d’humor a flor de pell, uns més que els altres, de transformar les formes i sensacions d’un munt de menjars i productes en paraules en clau de doble sentit, és el paradís dels catxondos mentals. Moltes vegades a altres contrades no saben el que es això del doble sentit, no l'entenen i com a tal s'enfaden. Què hi farem. Doncs començo per dir-vos que dos elements tan clàssics i tradicionals dins la dieta "verda" catalaneta representaven bastants anys enrera la fecunditat femenina i la masculina. Per la femenina destaca de bon tros el llonguet, aquest panet tant modest i encara, per sort, a la venda en molts forns d’arreu, té aquesta forma tant peculiar i que de ben segur que si recordeu ara mateix i enteneu què vull dir podreu veure per què va ser en temps passats un simbol de fecunditat i certa tendència per part d’algun forner a fer broma dels “llavis” del llonguet… no hi havia tele i clar….s’havia de fer xerinola amb el que fos…. Per a mi la millor referència masculina segueix sent la d’un bon parell d’ous, si senyor, són els reis de la cuina, un bon parell d’ous….eh que això provoca un somriure de complicitat, eh que si? i si afegim un bon botifarró, que us haig de dir…. i bon parell de melons, una bona figa i una sucosa patata quin parell de cocos, renoi !! un bon nap, una bona pastanaga, un bon moniato tenir bons pebrots, un bon espàrrec trempat i ufanós... un bon xurru o un bon xuxu... tant és !! un parell de pernils, un bon fuet, un bon xoriço, de qui no hem dit que està com un flam…. qui no ha fet el pop…? i les "almejes"? i de la mantega què? i de la llet condensada.... i la mel ...? una bona mà de morter també fa venir somriures de complicitat el menjar i el sexe poden anar de la mà…? jo crec que si, què en penseu? L’humor catalanet és molt pujat de to, això si en comptades ocasions i en ambients de confiança però gairebé tots hem fet alguna vegada un bon somriure de sentir qualsevol bajanada d’aquestes. Deixeu-vos anar i expliqueu el que us passa pel cap i riurem tots plegats Us espero Ignasi

Fa caloreta una mica fora de lloc....

Ja ha arrivat l'estiu també a Cantonigròs, aquí aquestes calors fan una certa po i us diré perqué: La nevada tardana que jo he vist al poble data del 8 de maig, la gent d'aquí no planta res fins a Sant Isidre que es el 15 de maig i fins aquestes dates no floreixen els roures i els faigs que de sobres saben que han de ser els darrers a florir perqué no els enganxi el toro. La mare natura ja sap el que fa.... Que vol dir aixó? doncs que estem en risc que es canvii l'anticicló i que ens envaeixi una corrent d'aire fred polar i s'en vagi tot a can Pistraus per alguna gelada tardana com l'any pasat. Per suposat que no es el primer any que pasa, no patiu que no caure en el parany interessat de l'escalfament global, ja que aixó ha pasat tota la vida i be els avis ens ho recorden. Si fa massa calor les humitats d'aquets darrers dies desapareixeran i no deixaran crèixer els bolets que estem esperant i que es fan de pregar, múrgules, moixernons i camasecs ja fan delir a mes d'un per tastar-los a casa. un remenat de múrgules, una truita de moixernons, un fricandó amb camasecs.... se'ns fa la boca aigua....eh? Ara canviant de tema, tranquils que no parlaré de les municipals, sino d'en Josep Sabaté. Forner d'ofici els avatars de la vida l'han dut a ser un "free lance" (anar per lliure) de la seva feina i aquest senyor es dedica a ensenyar a fer pa ecológic per escoles, cuines, restaurants, botigues etc... poder alguns dels que em llegiu ja el conneixereu, a mi em va sembla una persona amb una autoritat en la matéria fantástica. A l'Empordà l'anomenen en Josep "el que fa pa" bon sobrenom ja que com que ara per ara cada dia es mes dificil fer pa de veritat doncs una persona que en fa se l'anomena així i a mi em sembla d'una categoría molt gran que et poguin conneixer per el teu ofici.... l'Ignasi, aquell que fa cuina, ostres !! com m'agradaria que diguessin aixó de mi, com que encara no m'ho diuen vol dir que necesito més anys d'ofici per guanyar-me aquest sobrenom que gairebé es millor que quansevol estrelleta que em caigués per el cap (també seria benvinguda, no us penseu). Total que en Josep que m'ha d'ensenyar la filosofía i l'aprenentatge del món del pa ecológic i a més ho adaptará als meus horaris i la meva maquinària, sort que tenim el forn de llenya que ja tinc molt de guanyat. El dia que va venir a casa per concretar els detalls del curs de dos dies que ens donará a l'Anna i a mi, ja em va pasar l'informació de dos molins de farines ecológiques, de productors de carns també ecológiques, de varies variants de postres que estic fent, em va donar pans fets per ell, masses mare per fe pa i en dues hores va ser tant atepeïd el seu discurs que, tonto de mi, no ho vaig ni grabar ni escriure, ja ho atraparé quan torni i us en faré cinc céntims. Un "paio" molt apasionant, de veritat. Gràcies al Pep Nogué per presentar-me al Josep. Insisteixo a que us mireu la web, www.calignasi.com ens falten a la Laia i a mi mateix opinions forànies del que voldrieu trobar o que us sobra de la web, us esperem !! Bona setmana Ignasi