tractat de com anar a la platja i de pic-nic amb tres patufets…

Doncs si, dimarts varem fer festa en comptes del dilluns que va ser festiu, era la segona Pasqua. Varem arrencar amb la furgo “sol solet” i després de tot un seguit d’encàrrecs que haviem de fer a Vic, Olot i Figueres, servituts que tenim pel sol fet de tenir negoci i que acceptem com el pa de cada dia i que no falti, varem aparèixer a la platja de Roses a les 12 del migdia, aigua neta, platja plana molt apte per nens petits i força caloreta.
A l’aigua falta gent, montatge de parasol, tovalloles, bosses vàries de jocs i altres menesters i bon humor que de vegades costa sobretot perquè quan arribes i fas baixar els nens de la furgo el primer que veuen és una dona estirada al passeig desmaiada d’un cop de calor segurament i que fa que fem servir ràpidament el mòbil per trucar el 112 que en 5 minutets el tenim allà amb l’ambulància.
Ja varem deixar la sra. francesa en bones mans i nosaltres ens varem quedar tranquils, en canvi els nens, que no es van fixar en res, millor, tant distrets i bocabadats que estaven amb aquella platja davant….
Nens, au vinga ¡! a veure “peixitus”… fem la granota, ens capbussem una mica, una no té por l’altre és més poruc i s’ha de fer els equilibris que facin falta, ens tornem la Laia i jo amb el més petit i així tots dos estem pels altres, un parell d’hores intensives ens deixen en forma i marxem a dinar.
Avui ja fem la primera prova pilot i dinem en una àrea que hi ha dins el recinte del Parc dels Aiguamolls a Sant Pere Pescador, bones ombres, bones taules, un petit bar per si us heu deixat alguna coseta i poca gent fins a la tarda que han arrivat les escoles…

Hem comprat el pa de camí en un forn d’Olot al barri de Bonavista que no recordo el nom però hi va força gent que viu inclús a barris llunyans. El forn situat en els baixos d’una casa unifamiliar funciona amb llenya i el sr. forner que encara no conec fa un pa de l’alçada d’altres que ja us he parlat.
Total: Pa integral i pa d’espelta rodó al cistell ¡!
Ja tenim un bon pa, uns tomàquets i un bon oli, la base de la cuina de pic-nic d’aquest pais, després li afegirem formatge, fuet, somaia i pernil dolç de la Plana de Vic, una mica de paté de casa, xips de Massanet, flams d’Osona i aigua del Montseny, fem una festa ràpidament…. Mengem i tenim unes cigonyes que fan soroll amb els becs al damunt de l’arbre que ens dona l’ombra, els nens persegueixen formigues, papallones i tota bestiola que passa per allà a prop, juguen entre ells, corren i passegen i et cau la baba de ser-hi i ens adonem que un dia de platja amb nens, encara que em tiri pedres contra mi mateix, s’arrodoneix millor amb un dinar camperol lluny d’apretades taules on els nens se senten empresonats, crec que haurem d’esperar a que l’ocasió sigui més entenidora per ells.
Pujem a la furgo i cap a Osona, els nens dormen i nosaltres ens relaxem tot conduint cap a casa… un bon dia de platja
Ignasi

La tomaquera va a tota velocitat

Quan varem començar aquest bloc vaig fer un post parlant d’una tomaquera i filosofant al voltant del que representava el que hagués sobreviscut a un hivern dur com són els d’aquí dalt a Cantonigròs.
Ara com podreu veure a la foto i si voleu la compareu amb la del mes de gener:
http://calignasi-lesbambalines.blogspot.com/2011/01/la-tomaquera-que-desafiava-el-fred.html


el canvi ha estat fantàstic i l’adaptació de la planta de moment sense cap malura és perfecte. Sembla ser que és de la varietat de tomàquet jardí, aquest tant petitet que es posa a les amanides. Ara estic fent de salvador dels seus depredadors, millor dit en singular del meu fill mitjà de tres anys i gran aficionat a menjar tomàquets acabats de collir.
La tomaquera no és conscient, tampoc li toca ser-ho, que el Barça ha guanyat un munt d’històries, que hem tingut eleccions municipals i que tenim una colla d’indignats als carrers als qui faig costadet, sempre i quan em deixin en pau els invidents, ni tocar-los, ni les jaquetes de la Tura, això no està bé, gens bé, ja que la factura de la tintoreria la pagarem tots, si és factible la neteja, i si no per culpa de quatre li haurem de comprar una de nova, ufff encara pitjor, no?
Dels clatells d’algun polític no vull veure ningú a qui se li escapi el riure per sota el nas que això és prou seriós, d’acord?
Jo aniré preparant un cistellet per collir els tomàquets abans no vingui alguna agència de qualificació del deute i em baixi el preu dels tomàquets que amb les hores que els hi he dedicat em farien passar un mal trago i si no em nacionalitzaré a Islàndia que allà si han fet neteja de la bona i podré collir tomàquets i vendrel’s i no haver de pagar deutes del qui me els compra, no?
Seran tomàquets Slow, de proximitat màxima i sense cap martingala química que els pogui malmetre cosa prou dificil en els temps que corren en el món de l’horta on cada vegada hi ha més química i a l’hora més “bitxos”, no s’entén, oi? És millor la part de conreu ecològic on els enemics són neutralitzats amb armes diferents i no tant agresives pel medi ambient i pels éssers humans normals i corrents que formem part d’aquesta raça en extinció que és la classe mitjana d’aquest petit pais on desde el campanar d’un poble es veu el poble del costat (Pep, Pep…)
S’acosta Sant Joan i la seva revetlla, coca i cava (del bo, creieu-me) i un amanit dels meus tomàquets de la tomaquera que va desafiar el fred em pot fer un “tiu” feliç i content i els que m’envolten ho saben, potser tinc la sort de tenir un bon gabinet de comunicació no com altres que encara estan a les beceroles…. i els vots que aconsegueixen, renoi !!
Ignasi

ara us faré agafar gana...

Aquí us deixo la joia d'àpat que farem el 26 de juny....

àpat del pa, la teca i el vi

aperitius:

croquetes de pernil amb farina de galeta del forn d’Hostalets
torradeta de coca de Rupit amb terrina de fetge gras del poble i poma
coca del Mossèn torrada amb pilota i formatge del poble

escumós rosat Verol del Serrat de Montsoriu (vins del Montseny)
cervessa del Montseny de blat
cervessa Keks de La Garrotxa de fajol
ratafia Bosch – St. Quirze

gasosa A. Sallent de Senmenat
aigua de Sant Aniol


plats i platillos


pa de pagès del forn de Folgueroles torrat
pa de fetge fet a casa i amanit de tòfona d’estiu de Tavertet
vi rosat Bárbara Forés – d.o. Terra Alta

pa de Cal Forner de Sant Boi de Lluçanès amb tomàquet
ous del Cos remenats amb bolets del temps i cansalada de la Dolors
vi rosat Bernat Oller – d.o. Pla del Bages

pa blanc de Ca La Nàsia d’Olot
taco de morro de bacallà pebrot i ceba confitats amb crema de patates
vi blanc Ausetà (Capafons-Ossó) – d.o. Montsant

pa de pagès com es feia abans, de 4 quilos, del forn l’Era Nova de Rupit
arròs de conill d’Artesa, bolets i verduretes del temps
vi negre Can Feixes – criança selecció – d.o. Penedès




pa de pagès de 2 quilos d’en Lluis Batallé (a la foto)del forn d’Hostalets d’en Bas
cuixa de xai del Pep de l’Espunyola rostida al forn de llenya amb patates al morter
vi negre Prat del Poniol (Serrat de Montsoriu) - Vins del Montseny

els formatges

tast de tres formatges d’Osona i La Garrotxa
pa de fajol de Can Carbasseres d’Olot

vi blanc Font de la Figuera – criança – d.o. Priorat
vi negre “Trepat” d’en Carles Andreu – criança - d.o. Conca de Barberà
vi negre Parvus – Syrah – criança – d.o. Alta Alella

les postres

gratinat de maduixetes de bosc amb doble crema montada

vi de garnatxa de Can Carreras – d.o. L’Empordà

sucamulla del pais (pa, vi i sucre)
vi negre Qua – d.o. Montsant - amb porró

cafès i “carajillos”

ratafia Russet d’Olot

petites llaminadures:

carquinyolis de Sant Joan fets a casa
coca de llardons de Can Carbasseres

Que disfruteu salivant que fa salut !!
Ignasi

Gasoses viatgeres

Tinc moltes aficions en el món de la gastronomia de carrer, la més popular que hi ha, i entre aquestes les de les gasoses, refresc tant català de tradició com el sifó per a mi ha set des de sempre el perfecte acompanyant de l’estiu i la manera mes sàvia de combatre uns quants anys endarrera, vint-i-cinc o mes, la qualitat de molts vins. Fixeu-vos que encara recordo un bar-restaurant de Reus que ja no existeix i que sovintejava per raons de feina quan era jovenet i posaven a les taules un vi, no negre, negríssim tant que posant un sol dit d’aquest vi al got i omplint-lo de gasosa no era capaç de canviar de color gens ni mica, de “tinto de verano” res de res, allò devia ser una manera de foradar els estomacs dels passavolants com nosaltres…
Be amb els anys els vins son més bons i les gasoses no però encara queden illes de felicitat en aquest país i una d’elles la tenim situada a Terrassa on els germans de Casa Sayas embotellen encara gasoses amb tap antic amb una fórmula pròpia transmesa de tres generacions com a mínim amb la marca Sallent i ben aviat amb la seva que es dirà Casa. Ara us direu, però si totes les gasoses son iguals? Doncs no, totes no, l’aigua diferent de qualitat organolèptica, inclús a la mateixa ciutat de Terrassa marca ja diferències, l’aroma de llimó, l’edulcorant i la seva qualitat i per acabar la diferent bombolla que hi ha entre marques fan que tot el conjunt sigui o molt bo o un desastre com la d’una marca a nivell peninsular on he trobat regustos a resclosit….
Tornem a l’Antonio Sallent que és de Sentmenat i deu tenir la meva edat però el seu passat “rockero” el dur a sobre com a bon jan. Ell el dia que s’embotella la seva gasosa a Casa Sayas està al peu del canó i no es gira ni a dir bon dia controlant la qualitat del producte que fan i que és molt laboriós a diferència de les gasoses normals o de plàstic que gairebé tot ja ho fan les màquines.


Quina alegria dona veure que encara es fan cosetes a aquest país que després si veiesim a l’aparador d’alguna botiga de moda molts voldrien corre a buscar-ne, algùn dia és valorarà tot aquest esforç de quatre utòpics que jo vaig seguint i que us aniré explicant.
Aquesta gasosa nosaltres al restaurant la dignifiquem amb una copa per ella sola i servida en refredador per conservar la frescor i aixi ho vaig aprendre d’en Pere Bahi – Rest. La Xicra – de Palafrugell que en un àpat del seu aniversari de fa alguns anys així ho va fer amb la gasosa de Casa Negre de La Bisbal que també s’embotella amb tap antic.
Jo somio que algùn enòleg o sommelier en estudis tingués l’idea de fer el seu treball de recerca de final de carrera posant al seu lloc a la taula a la nostre i estimada gasosa i resultes que fos imprescindible com a refresc o com a maridatge amb vins de diferents procedències.
I pensar que abans a cada poble una mica grant hi havien, com aquell que diu, tants fabricants de gasoses i sifons com forners o tocinaires
Per cert si llegiu aquest post i en sabeu d’alguna altra gasosa que estigui embotellada amb aquest tipus de tap de ceràmica com el de la foto que hi he penjat m’ho fareu saber? Gràcies
Total que ja per acabar la pallissa d’article que us estic entatxonant jo dos cops a l’any omplo la furgo de caixes de gasoses i vaig d’excursió xino-xano a Terrassa a un dels santuaris de gasoses d’aquest petit pais i aprofito per saludar als germans Sayas i veure el seu estil de treball tant viu que aconsegueixen fer i que em transmeten quant hi vaig, sempre torno content, son gent que podrien donar lliçons i no son gaires els que ho poden fer, no us penseu.
Ignasi

Un dia d'aniversari especial

Avui us vull explicar el dia d'aniversari que varem passar ahir, l'Ignasi i jo (que per aquells més tafaners, us dic que va ser ahir i que, curiosament, fem tots dos els anys el mateix dia...).
Tot va començar diumenge dia 5 a la nit a la Cala Sa Tuna on hi havia una trobada de cuiners de diferents contrades, organitzat pel grup Cuina de l'Empordanet (grans amics i grans cuiners), i que cada any organitzen el que anomenen "Cuina i Golf" i que comença amb un sopar diumenge a la nit, dilluns un troneig de golf amb aperitiu de luxe inclòs i acaba en un dinar de buffet lliure on pots escollir entre plats i platillos cuinats per ells. Doncs per no faltar a la cita anual, ja ens veieu a l'Ignasi i a mi (acompanyats pel petit de casa que encara ha d'anar allà on vaig jo...), un cop acabada la feina del cap de setmana, agafant el cotxe i cap a Sa Tuna que hi falta gent !!
Per nosaltres que som gent de muntanya, quan arribes a lloc i veus aquell mar en calma i la taula parada al seu costat, ja et relaxes només de veure-ho. Si ademés hi trobes amics amb qui compartir la taula, bona teca i bon beure....què més podem demanar? per la taula hi van passar des de Sonsos petitets arrebosats, fins a croquetes de peix ben fetes, bunyols de bacallà dels que pocs se'n proven, anxoves que no podien faltar amb un pa amb tomàquet ben torrat i un estofat de salsitxes, escamarlans i bolets com a plat final. La vetllada va ser tranquil·la i divertida, amb bona conversa i havaneres cantades en directe (n'hi ha que ademés de bons cuiners són bons cantants amb discs editats i tot) com a colofó de l'acte. L'endemà, un cop descansats, tocava torneig de golf, però com que us he de reconèixer que jo de golf res de res, vaig agafar el cotxet (amb nen inclòs), i a caminar una bona estona camí a la platja. Un cop estirades les cames, bona conversa i refresc per agafar aire i cap a Barcelona a dinar, que hi teníem els altres dos nens amb els avis.
Allà ens hi esperava un altre àpat per llepar-se'n els dits: peixet fregit i escamarlans per començar, estofat de cigrons amb patates i llagosta amb una salsa que feia les delícies dels que ens agrada sucar pa...i que no en vem menjar més per què ens hagués fet mal, ja que estava deliciós (tant que els nens en van menjar dos plats cada un); pastís amb espelmes de rigor bufades a la plegada, bon vi blanc (Dido blanc, Macabeu i Garnatxa, del 2009), xampany per brindar, cafè i bacaina per païr-ho tot.
Un cop arribats a casa, una bona amanida verda amb formatge i pera ben refrescant i un iogurt, per equilibrar el menú del dia.

Si només llegint el que varem fer i menjar, ja us he convençut de que va ser un dia d'aniversari especial, sumeu-hi sobretot que vaig poder estar i parlar amb les persones que m'envolten i m'estimo.
Sóc una dona afortunada.
Gràcies a tots.