Ja porto molts dies però després de la Diada hi tornaré i amb molta força... La Laia i jo us explicarem un munt d'històries, comptes, falàcies i tot un ventall de pelicules en color i blanc i negre, preparats? Estem aquí en quatre dies... i les seves nits !!
ignasi
dimecres, 31 d’agost del 2011
divendres, 5 d’agost del 2011
la tomaquera que venia del fred, versió 3
Els que teniu la santa paciència de llegir les bestieses que escric us direu: “ja és el tercer article que escriu sobre la tomaquera de l’hivern”, doncs si ho heu pensat, doneu un cop d’ull a la tomaquera independent que avui us porto en fotografia:
Només fa 2’80 d’alçada i jo com veieu en directe, ni de bon tros estic a l’alçada.
La veritat és que la planta hauria d’haver estat més ben tutelada, com no ho he fet, en dosis mínimes, ha començat a créixer sense mesura i segurament per això fa uns tomàquets microscòpics, de tamany, i de gust bo i un xic àcid, no sóc economista però no puc evitar una comparació irònica entre la tomaquera i la situació econòmica d’aquest lamentable país que en diuen les Espanyes i del que ens agradi o no en formem part.
Aquesta tomaquera és victima d’una bombolla que sense voler he creat jo i ara quan toqui sostre, que no trigarà, hauré d’arrancar i segurament m’emportaré per davant moltes expectatives sobre la qualitat i preu dels tomàquets, això si, deixaré ben fomuts a tota mena d’especuladors que practicaven el seu esport favorit amb els futuribles resultats de la meva tomaquera.
A tv3, paradigma de les bones noticies (je je) no han comentat el batibull de les bosses sobre l’especulació de futuribles de la meva tomaquera, però si estava en boca de tothom, inclús l’agència Moody’s l’ha qualificat amb moltes A i molts signes de +.
Era una aposta segura i vaig i en un rampell d’estat de gràcia, poca els hi ha fet a ells, l’arrenco i em quedo a les mans una tomaquera que havia fet tomàquets que venien del fred, eren petits i àcids però mig món es barallava per obternir-ne i jo no sols no en donava ni un sinó que l’he arrencat.
He fet plegar de cop totes les famoses agències de qualificació de deute dels USA i han entrat en fallida, l’Euro s’ha recuperat i els especuladors ara canvien de producte i se’n van a especular sobre la patata del Bufet que aquest any no pinta gaire bé i es pagarà molt cara (això és mentida pels especuladors, es creuen qualsevol rumor).
Ja em veig els agents de Bolsa amb americana, corbata i sabates lluentes amb el “pinganillo” penjant i enfangats fins el coll enmig dels camps xops, ho han dit les notícies: on ha plogut? doncs al nordest de les Catalunyes on els camps de patates del Bufet han de ser comprovats per valorar l’estat de la collita.
I mentres anem teoritzant sobre els futuribles d’aquesta tomaquera va passant aquest mes d’Agost farcit de rossinyols, ceps, llengües de bou, alguna trompeta i aviat algun rovellonet, no tindrem estiu però la temporada de bolets arriba molt d’hora, els especuladors no ho sabien i els preus seran bons i més aviat a la baixa ja que hi ha molta quantitat de bolets que està arribant al mercat…i s’han de cuinar, no?.
Bon estiu
Ignasi
Només fa 2’80 d’alçada i jo com veieu en directe, ni de bon tros estic a l’alçada.
La veritat és que la planta hauria d’haver estat més ben tutelada, com no ho he fet, en dosis mínimes, ha començat a créixer sense mesura i segurament per això fa uns tomàquets microscòpics, de tamany, i de gust bo i un xic àcid, no sóc economista però no puc evitar una comparació irònica entre la tomaquera i la situació econòmica d’aquest lamentable país que en diuen les Espanyes i del que ens agradi o no en formem part.
Aquesta tomaquera és victima d’una bombolla que sense voler he creat jo i ara quan toqui sostre, que no trigarà, hauré d’arrancar i segurament m’emportaré per davant moltes expectatives sobre la qualitat i preu dels tomàquets, això si, deixaré ben fomuts a tota mena d’especuladors que practicaven el seu esport favorit amb els futuribles resultats de la meva tomaquera.
A tv3, paradigma de les bones noticies (je je) no han comentat el batibull de les bosses sobre l’especulació de futuribles de la meva tomaquera, però si estava en boca de tothom, inclús l’agència Moody’s l’ha qualificat amb moltes A i molts signes de +.
Era una aposta segura i vaig i en un rampell d’estat de gràcia, poca els hi ha fet a ells, l’arrenco i em quedo a les mans una tomaquera que havia fet tomàquets que venien del fred, eren petits i àcids però mig món es barallava per obternir-ne i jo no sols no en donava ni un sinó que l’he arrencat.
He fet plegar de cop totes les famoses agències de qualificació de deute dels USA i han entrat en fallida, l’Euro s’ha recuperat i els especuladors ara canvien de producte i se’n van a especular sobre la patata del Bufet que aquest any no pinta gaire bé i es pagarà molt cara (això és mentida pels especuladors, es creuen qualsevol rumor).
Ja em veig els agents de Bolsa amb americana, corbata i sabates lluentes amb el “pinganillo” penjant i enfangats fins el coll enmig dels camps xops, ho han dit les notícies: on ha plogut? doncs al nordest de les Catalunyes on els camps de patates del Bufet han de ser comprovats per valorar l’estat de la collita.
I mentres anem teoritzant sobre els futuribles d’aquesta tomaquera va passant aquest mes d’Agost farcit de rossinyols, ceps, llengües de bou, alguna trompeta i aviat algun rovellonet, no tindrem estiu però la temporada de bolets arriba molt d’hora, els especuladors no ho sabien i els preus seran bons i més aviat a la baixa ja que hi ha molta quantitat de bolets que està arribant al mercat…i s’han de cuinar, no?.
Bon estiu
Ignasi
dimecres, 3 d’agost del 2011
Tractat de com fer un bon ou ferrat i no defallir en l’intent…
Hem de tenir tres ingredients:
ous de pagès que aquí al poble no costa gens de trobar-ne,
un bon oli d’oliva verge de gust suau i jo us recomano que no escatimeu en la marca ja que es nota molt la qualitat de l’oli, sobretot per fregir,
i per últim una bona paella que potser pels més experts de ferro, i pels menys de tipus anti-adherent.
Les variants hi són, com no:
amb molt oli i roent?
o bé amb poc oli en paella anti-adherent?
Cadascú com vulgui, jo els prefereixo amb molt oli però també he disfrutat en alguna taula amb ous fets amb poc d’aquest element.
Oli d’oliva suau, d’oliva extra verge, oli de girasol?
Jo prefereixo un oli d’oliva suau tipus Borges de 0’4°C ja que és el més neutre, d’altres marques quan escalfes massa l’oli tufeja una mica a fast-food.
Posem l’oli a escalfar i hi tenim també vàries possibilitats:
Ou de gallina, d’ànec, d’oca, de guatlla?
Jo us recomano que si el que us agrada és el rovell per damunt la clara heu de fer un ou ferrat d’oca, requereix no gaire oli i no gaire calent, s’ha de fer a poc a poc ja que la clara s’enrosseix abans que l’ou de gallina i com que el rovell és tant gran li és més costós de coure, l’ou ha d’estar a temperatura ambient, anar-lo ruixant d’oli per escalfar-lo poc a poc fins aconseguir un grau suficient de temperatura.
Sal d’escames, sal marina, flor de sal?
El que més us agradi, la d’escames com que esclata a la boca és més divertida en contrast amb l’ou.
Ou fred de nevera o ou a temperatura ambient?
Si l’ou és a la nevera i és fresc, quan el casqueu damunt la paella us quedarà la clara encongida al voltant del rovell i la seva sucositat serà màxima.
Si l’ou és a temperatura ambient i no és fresc dels darrers dos o tres dies se us extendrà en el moment de fregir-lo per tota la paella i correu el risc de que us quedi un nyap.
Trenquem l’ou en un bol, li afegim sal i a la paella roent?
O bé trenquem l’ou damunt l’oli roent i li afegim la sal quan surt?
Separem la clara del rovell, posem aquesta a la paella i quan canvia de color li afegim el rovell deixem 7 o 8 segons i treiem l’ou ferrat del foc... aquest és un ou ferrat sofisticadillo, al Ferran Adrià i altres xefs els hi agrada molt fet així…
Un petit consell: si heu de fer ous per molta gent, feu servir dues escumeres, una per esquitxar d’oli a l’ou quan és a la paella i l’altra per recollir-los, així no se us enganxarà mai.
Com els acompanyem: patates rosses, crema de patates, sobrassada, us dono una idea gens dietètica….:
Llesqueu un bon pernil dolç tipus Ferrarini (Eroski) en el fons d’un plat i per damunt un formatge tendre bo (no tipus tranchette) també llescat. Poseu tants plats com sigueu a taula i els introduiu al forn a 200°C o si no voleu passar tanta calor un cop de micro i un cop calent aneu fent ous ferrats i els poseu per damunt del plat, la barreja dels tres elements i un bon pa (sobretot bo) amb tomàquet i us llepareu els dits !! paraula d’Stone.
Jo us convido a que m’expliqueu, via email calignasi@calignasi.com com feu els ous ferrats a casa vostra i després ho recolliré en un article en aquest blog que escriuré amb tots els comentaris a finals d’estiu, què us sembla?
Ademés, el comentari que a tot l’equip de casa ens sembli més interessant convidarem al seu autor i parella a un sopar, abans no acabi l’estiu, d’ous ferrats i altres amaniments a Ca l’Ignasi.
Qui té ous per escriure ?
Ignasi
ous de pagès que aquí al poble no costa gens de trobar-ne,
un bon oli d’oliva verge de gust suau i jo us recomano que no escatimeu en la marca ja que es nota molt la qualitat de l’oli, sobretot per fregir,
i per últim una bona paella que potser pels més experts de ferro, i pels menys de tipus anti-adherent.
Les variants hi són, com no:
amb molt oli i roent?
o bé amb poc oli en paella anti-adherent?
Cadascú com vulgui, jo els prefereixo amb molt oli però també he disfrutat en alguna taula amb ous fets amb poc d’aquest element.
Oli d’oliva suau, d’oliva extra verge, oli de girasol?
Jo prefereixo un oli d’oliva suau tipus Borges de 0’4°C ja que és el més neutre, d’altres marques quan escalfes massa l’oli tufeja una mica a fast-food.
Posem l’oli a escalfar i hi tenim també vàries possibilitats:
Ou de gallina, d’ànec, d’oca, de guatlla?
Jo us recomano que si el que us agrada és el rovell per damunt la clara heu de fer un ou ferrat d’oca, requereix no gaire oli i no gaire calent, s’ha de fer a poc a poc ja que la clara s’enrosseix abans que l’ou de gallina i com que el rovell és tant gran li és més costós de coure, l’ou ha d’estar a temperatura ambient, anar-lo ruixant d’oli per escalfar-lo poc a poc fins aconseguir un grau suficient de temperatura.
Sal d’escames, sal marina, flor de sal?
El que més us agradi, la d’escames com que esclata a la boca és més divertida en contrast amb l’ou.
Ou fred de nevera o ou a temperatura ambient?
Si l’ou és a la nevera i és fresc, quan el casqueu damunt la paella us quedarà la clara encongida al voltant del rovell i la seva sucositat serà màxima.
Si l’ou és a temperatura ambient i no és fresc dels darrers dos o tres dies se us extendrà en el moment de fregir-lo per tota la paella i correu el risc de que us quedi un nyap.
Trenquem l’ou en un bol, li afegim sal i a la paella roent?
O bé trenquem l’ou damunt l’oli roent i li afegim la sal quan surt?
Separem la clara del rovell, posem aquesta a la paella i quan canvia de color li afegim el rovell deixem 7 o 8 segons i treiem l’ou ferrat del foc... aquest és un ou ferrat sofisticadillo, al Ferran Adrià i altres xefs els hi agrada molt fet així…
Un petit consell: si heu de fer ous per molta gent, feu servir dues escumeres, una per esquitxar d’oli a l’ou quan és a la paella i l’altra per recollir-los, així no se us enganxarà mai.
Com els acompanyem: patates rosses, crema de patates, sobrassada, us dono una idea gens dietètica….:
Llesqueu un bon pernil dolç tipus Ferrarini (Eroski) en el fons d’un plat i per damunt un formatge tendre bo (no tipus tranchette) també llescat. Poseu tants plats com sigueu a taula i els introduiu al forn a 200°C o si no voleu passar tanta calor un cop de micro i un cop calent aneu fent ous ferrats i els poseu per damunt del plat, la barreja dels tres elements i un bon pa (sobretot bo) amb tomàquet i us llepareu els dits !! paraula d’Stone.
Jo us convido a que m’expliqueu, via email calignasi@calignasi.com com feu els ous ferrats a casa vostra i després ho recolliré en un article en aquest blog que escriuré amb tots els comentaris a finals d’estiu, què us sembla?
Ademés, el comentari que a tot l’equip de casa ens sembli més interessant convidarem al seu autor i parella a un sopar, abans no acabi l’estiu, d’ous ferrats i altres amaniments a Ca l’Ignasi.
Qui té ous per escriure ?
Ignasi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)