Enciam brut es un plat molt senzill que amb molt poc pressopost es pot fer a casa.
Ingredients:
patates
cebes mitjanes
oli d'oliva
1 botifarra de perol
Escalivem les patates i les cebes, un cop cuites les pelem i trocejem
En una paella ho saltejem amb l'oli d'oliva juntament amb la botifarra de perol tallada a dauets i deixem que la botifarra es desfaci i ens lligui el saltejat, ho servim ben calent.
L'enciam brut o amanida bruta consistia en agafar patates i cebes a l'hivern quan no hi havia verdura com ara a pagès i es cuia a la cendra del foc a terra, al pelar-la s'embrutaven les mans i d'aquí el nom, hi havien molts tipus, es feien amb arengades, amb encurtits, olives, i el dia de matança amb la carn de la perola que en una versió més simple la faig amb botifarra de perol fàcil de trobar a quansevol tocineria.
m'encoratjava poguer-hi ser aquest vespre amb aquesta recepta i ara agafarem els primàtics i a veure la pluja d'estels que hi haurà aquesta nit..... simbolicament parlant !!
Ignasi
un parell perduts al bell mig del Collsacabra que escriuen sobre el que es cou a porta tancada dins el seu restaurant...
dijous, 24 de novembre del 2011
dijous, 17 de novembre del 2011
avui, recepta que ja toca !!
un pastís fàcil i molt interessant:
pastís de patates del Bufet amb llimona i pinyons
ingredients:
un quilo de patates del Bufet o també Canabec
600 grams de sucre
8 ous
un sobre llevat Royal
una cullerada sopera ben plena de farina
una cullerada sopera ben plena de farina d'atmetlla
una ratlladura de llimona i un grapadet de pinyons.
Pelem i bullim les patates en poca aigua, un cop al punt les deixem reposar 10 minutets i les escorrem.
Les passem per un pasapurés però compte, en calent i al mateix temps que el sucre, l'escalfor de la patata el fa fondre i surt una pasta que serà el secretet del pastís....
Els ous els separem, clares i rovells els treballarem diferents, les clares les muntem a punt de neu i reservem. Els rovells els afegim a la pasta de patates i ho muntem una mica, ajuntem en un bol la llimona ratllada, les dues farines i el llevat i poquet a poquet ho anem espolvorejant per damunt de la massa i que ho vagi assimilant i per acabar afegim amb una espàtula les clares i ho anem barrejant. Ho aboquem en un motlle quadrat gros o be uns quants més petits que haurem untat de mantega i farina perquè no s'enganxi i podem afegir quatre pinyonets per damunt i enfornem-ho a 150 C uns tres quarts d'hora vetllant de que no agafi massa color.
Un cop fred millor a la nevera i abans de menjar espolvoregeu de sucre llustre.
Pastís acabat de fer...
El mateix pastís passat pel sedàs dels nens....
Espero que us agradi, més endavant l'aniré personalitzant una miqueta i ja us explicaré.... Ignasi
ingredients:
un quilo de patates del Bufet o també Canabec
600 grams de sucre
8 ous
un sobre llevat Royal
una cullerada sopera ben plena de farina
una cullerada sopera ben plena de farina d'atmetlla
una ratlladura de llimona i un grapadet de pinyons.
Pelem i bullim les patates en poca aigua, un cop al punt les deixem reposar 10 minutets i les escorrem.
Les passem per un pasapurés però compte, en calent i al mateix temps que el sucre, l'escalfor de la patata el fa fondre i surt una pasta que serà el secretet del pastís....
Els ous els separem, clares i rovells els treballarem diferents, les clares les muntem a punt de neu i reservem. Els rovells els afegim a la pasta de patates i ho muntem una mica, ajuntem en un bol la llimona ratllada, les dues farines i el llevat i poquet a poquet ho anem espolvorejant per damunt de la massa i que ho vagi assimilant i per acabar afegim amb una espàtula les clares i ho anem barrejant. Ho aboquem en un motlle quadrat gros o be uns quants més petits que haurem untat de mantega i farina perquè no s'enganxi i podem afegir quatre pinyonets per damunt i enfornem-ho a 150 C uns tres quarts d'hora vetllant de que no agafi massa color.
Un cop fred millor a la nevera i abans de menjar espolvoregeu de sucre llustre.
Pastís acabat de fer...
Espero que us agradi, més endavant l'aniré personalitzant una miqueta i ja us explicaré.... Ignasi
dimarts, 15 de novembre del 2011
Menorca, humanitat i humilitat com a eines d’expressió cotidiana
Un bon dia d’aquest darrer hivern vaig rebre una trucada de la meva amiga Margarida de Menorca convidant-me a fer tres àpats aquest mes de novembre per celebrar els 25 anys del Casal Català de Menorca, conjuntament amb les 20es. Jornades de Cuina Catalana, al restaurant Ca N’Aguedet d’Es Mercadal, al bell mig de l’illa.
No em vaig poder negar i és que aquesta gent, la del Casal Català, són un món a banda, un món on l’humanitat i la humilitat són a l’ordre del dia i ells en són els destacats personatges que hi tinc la sort d’escriure per tots vosaltres.
Val a dir que la meva presència en aquestes jornades és a gastos pagats però sense benefici comercial, així ajudarà a entendre per què m’estimo tant a aquesta gent i és que convido a tot cuiner a tenir una experiència com aquesta, ens cal per fer baixar de la parra on ens tenen pujats…
Em venen a buscar a l’aeroport i em donen les claus d’un utilitari per poder-me moure per l’illa i m’acompanyen al meu allotjament cedit pel restaurant que m’acull i em posen al corrent de totes les novetats a l’illa tant a nivell de fets cotidians com personals i sempre amb aquella cura de no fer mal ni ferir a ningú, senzillament meravellós sentir aquelles dones amb un bon gin tònic davant dels nassos, com estar a casa, recoi !!
M’informen del número de comensals que tindrem els següents dies i les cada dia més dificultats per aconseguir gent que hi vingui a aquests sopars que al nostre petit pais hi hauria bofetades per ser-h, ja que un menú gairebé degustació a 30 € amb una cuina acurada no passa cada dia, tot hi així la realitat ens fa tocar de peus a terra i tot i no ser gaire optimistes al final sí varem fer feina, sobretot diumenge a dinar.
El mateix dia d’arribar ens retrobem amb en Miquel de Ca N’Aguedet, cuiner clàssic i preservador de la riquesa culinària de Menorca amb uns plats representatius dels productes més emblemàtics del seu entorn, sempre penso que aquest tipus de cuiner on a França i també Itàlia senten veneració, aquí semblen deshonats de qualsevol adjectiu positiu. Ell i la seva dona Margarida porten a terme una cuina de molta franquesa la mateixa que tenen els productes que utilitzen i el tractament que els hi donen, a mi em recorda la Fonda Sala d’Olost o el Restaurant Sala de Berga on les olles amb fondos i les cassoles de guisats estan a l’ordre del dia, en aquestes cases sí que les olles fan xup-xup de veritat. Que els defineix? Humanitat i humilitat, com la gent del Casal, orgull d’ensenyar tot allò que els demano i tafaneria per algunes cosetes que he portat fetes de casa i tots contents amb els intercanvis que hem dut a terme que serviran, si més no, per arrodonir algun dels plats que ja fem cadascú a casa seva.
Ens acullen en tot el que faci falta, ens guien als llocs que podem anar, ens fan tastar plats i platillos del pais, torts amb col, perola de patates i porc, oliaigo, arròs de la Terra, albergínies i cebes farcides, pastís de patates, sobrassada pròpia amb mel…i no hi ha caldereta? us estareu preguntant, doncs no, ja que no és temporada de llagosta autòctona així que per tant en aquesta casa no es fa.
Aquests quatre dies no hem parat de xerrar a tort i a dret, com si a tots ens fes falta; semblava que haguessim menjat llengua i analitzavem sociològicament parlant, el comportament de la gent a l’hora d’anar al restaurant i la baixada que ha fet dins les seves prioritats i que a l’illa noten encara més que potser aquí.
Hem xerrat, hem menjat, hem fet cuina d’Osona i els quatre dies han passat volant, els acomiadaments són sentits, tornem a fer un gin tònic amb la gent del Casal abans d’agafar l’avió i ens acompanyen a l’aeroport. Què en són de fantàstiques aquestes dones!!!!!
I quines piles més recarregades que porto al damunt, la lliçó l’he llegit bé i la posarem en pràctica, que de vegades els que tenim petits negocis ens deixem dur per entorns tant competitius que no recordem que existeix gent com aquesta de Menorca; sens dubte hi tornarem, no es mereixen menys. Gràcies per tot.
Ignasi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


