dijous, 9 de febrer de 2012

Jöel Robuchon incorpora els panellets als seus restaurants


Era un secret a veus per tot Paris, comentari de sobretaula a les millors taules de la capital francesa i d’algunes pastisseries que, amb una ansietat fora de sèrie, ja els tenien a l’aparador.

Grans establiments com La Grande Èpicerie, Pierre Hermè, Ladurée i altres ja els mostraven a la flor i nata de la seva distinguida clientela, era tant secretet… fins que tot ha saltat per els aires, Robuchon en un acte d’anticipació fora de lloc anuncia que hi haurà un canvi radical en els seus petits fours i per primera vegada hi haurà un component que no serà de tradició autòctona: els panellets que son presentats a bombo i platillo a tota la premsa internacional i els telèfons salten a trompicons amb la celeritat que busquen ser contestats, tothom en vol saber, tothom ho vol fer, pastissers de restaurants estrellats de tot França colapsen les escoles mes prestigioses per tal d’aprendre el darrer descubriment de la pastisseria francesa, el panellet.

Per a fi el nostre ilustre pastisset va més enllà de les nostre fronteres hi serà a restaurants de Tokio, Nova York, Singapur, Macao, Londres… a tots els ateliers, bars i restaurants del Jöel hi serán, en uns d’atmetlla, de codonyat i de xocolata i el de pinyons quedarán reservats per el de Paris on anirán numerats i es servirán els justets, ningú podrà repetir per mil.lionari que sigui.

A tots els mitjans escrits de gastronomia com Thuries, Saveurs, blogs com Boire et Manger ja s’hi troben les fotografies mes agosarades dels panellets que omplen les portades, les inventives dels cervells pastissers del pais veí ja son farcides de les versions més estrafalàries, els fan de colors, d’olives de la Provença inclús algun agosarat d’ostres d’Arcachon i de foie del Perigord, voldrán deconstruir el panellet? diuen alguns… jo no ho crec, tindrán l’orgull ferit potser ?, la “grandeur”….

Aviat no hi haurà festa i recepció on els panellets no siguin els reis de la vetllada i veure aquelles senyores tant mones i pintadetes entradetes en anys que tenen a l’altre banda mossegan un panellet de pinyons potser més surrealista que el bigoti d’en Dalí, en fi son les modes….

Clar que a Catalunya aixó ens està provocant problemes logistics ja que els pinyons s’han apujat un 40 % mes i el que es mes dur els professionals marxen cap al pais veí on els sous ara per ara doblen els d’aquí i ja no es troben bons panelletaires, es comença a patir per Tots Sants d’aquest any, segons fons del Gremi de Pastisseria de Barcelona…

Un badall recorre tot el meu cos de dalt a baix, crec que em criden (Ignasiii, Ignasiii !!)
potser serà alguna entrevista amb algun mitjà francés per donar explicacions….. (Ignasiii, Ignasiiii !!) ostres si que em criden…. VOLS AIXECAR-TE DEL SOFA D’UNA PUNYETERA VEGADA, PORTES DUES HORES DORMINT, RECOI!!

….estava sommiant carinyo, perdona….


Ignasi

dedicat al sr macaró, convidat de pedra d’aquesta vetllada J

3 comentaris:

  1. Boníssim!!! he rigut molt amb el final, i amb la dedicació! :)

    ResponElimina
  2. Jajajajaja!!! Osti mira que m'ho estava creient eh???? I anava pensant "que fort... que fort..." fins i tot li he dit al Miquel quan encara no havia acabat de llegir el post!!! Imagina quina fe que tinc amb el que m'expliques! Jajaja! Boníssim!

    ResponElimina
  3. es que com veieu el que ve de fora segueix triomfant a casa nostra i els macarons en son un cas evident, doncs a donar-li la volta amb sentit de l'humor, no?

    ResponElimina