plou

Una nit plujosa, els dies passen volant i les persones també, gairebé no hi ha temps a disfrutar-les, les mancances del dia a dia ens porten a haver-ho de fer així però tampoc el missatge porta ploranera, sinó que la boira, el ventet i la pluja, els carrers molls i deserts en negra nit, et couen un xic l’ànima i et precipiten a un petit abisme on la melangia espera al fons de tot i t’abraça i t’encomana les seves virtuts… demà serà altre dia, sortirà la primera llum del sol i les voluntarioses orenetes començaran la seva xerrameca matinal damunt la finestra de l’habitació, tot tornarà al seu lloc i altres persones veurem en petits instants, nosaltres haurem intentat donar-los petites estonetes de felicitat i assossegament i elles marxaran… un intercanvi de mirades, de paraules i de gestos seran l’únic que en gaudirem i trobarem a faltar aquell parell d’hores de sobretaula al pati per sentir-nos comunicats amb els foranis que tant ens aporten com si d’un cordó umbilical en formessim part, si, les xarxes internenques estan bé però en viu i en directe les sensacions ens fan vibrar, ens fan sentir cada vegada més vius i a la nit en parlem i recordem de vegades amb molta emoció tots els ets i uts que hi ha hagut al pas de les hores, els de fora ens diuen que moltes, moltes hores, nosaltres no las comptem, les disfrutem amb vosaltres…. Benvinguts sigueu, amics.

Ignasi