dijous, 4 d’octubre de 2012

Com m’agradaria que fos el mercat del dissabte a Vic....?


De vegades va bé sortir de casa i anar a fer un tomb per altres contrades per veure-hi coses i cosetes que després potser podem importar i aplicar-ho al lloc on hi fem vida; és una fórmula que permet evolucionar el que t’envolta i de retruc, per què no, un mateix, sobretot si practiquem algun ofici mitjançant negoci propi.

Tot això ve perquè aquest setembre varem fer una escapadeta fins a un poble del Pirineu francès que es diu Argelès-Gazost i que és la porta de set valls pirinenques com Gavarnie i llocs mítics com el Tourmalet o l’Aubisque.

No cal dir que són gent que estan abocats al turisme i tot està enfocat cap a això, segurament també trobariem handicaps, però a primera vista el que llueix és lo positiu i això és el que voldria explicar-vos i sobretot si algú coneix al Sr. Alcalde de Vic que li faci arrivar el link d’aquest blog que li podrà anar bé.

A  Argelès el mercat ocupa tot el centre de la població, una mica més de 3.000 persones, es fa el dimarts, com a Vic. Vaig veure, contemplar i comprar; té tantes parades com el nostre en dissabte però hi ha una substancial diferència.... a Vic les parades d’alimentació són el 20 % dels paradistes o firaires i la resta se’n va entre plantes, flors, ferreteria i sobretot roba, moltíssima roba.

El d’Argelès té una pàgina dins la web del poble http://www.argeles-gazost.fr/gp/Marches/63 i a l’estiu també el fan en versió nocturna com a molts pobles i viles francòfons. Allà és a la inversa, hi ha un 80% de firaires que es dediquen a l’alimentació i només un 20% és de tota la resta, sorprenentment de roba n’hi havia ben poques.
 

La diferència està clara, als mercats d’allà es prioritza el producte local i la riquesa reverteix a la comarca directament, aquí i amb tots els respectes pels paradistes, la riquesa que surt del mercat, a la comarca gairebé no hi queda res perquè un altíssim porcentatge vénen de fora i el producte també és forani (roba, sabates, teixits....)

Com pot ser tantes parades d’alimentació? Descric el que varem veure: fruita i verdura de pagès amb tots els origens, classes i varietats escrits (molt important) i preus com aquí, molta més varietat de colors ja que aquí la majoria de l’origen de la verdura i la fruita és de Mercabarna i la gama de colors és sempre la mateixa i en canvi allà no es proveeixen de la mateixa manera i es nota molt d’una parada a una altra.

Molt producte local, ecològic i biodinàmic, parades de fruits vermells, de melons, de mel, de fruita de tot l’estat i de les colònies, barrejats amb parades que venien des de paella a cus-cus, rostits, pollastres a l’ast, kebabs, i tot el que us pogueu imaginar; també un pastisser que feia els pastissos en directe en un forn de llenya, varis forners, alguns d’ecològics, parades de dolços i bombons, parades d’embotits i d’aquells gegants

pernils tendres que fan allà i que son tant bons i sobretot, aixó si, de formatges de granja, gairebé tots de llet crua, a tot arreu deixen tastar el producte si veuen que t’ho mires: varies parades de vins i beures locals, de cafès de comerç just i molinat al moment, herbolaris amb infusions, de planter del pais, animals vius com conills, gallines, ànecs, (tot engaviat), estris de pagès en fusta i ferro com abans, de mobles de fusta de roure, de música, sobretot de patxanga d’abans, i fins i tot una parada d’embotits garrotxins (de Les Presses), de carn fresca unes quantes, dos peixeters, varis olivaires i conservers, tot molt ben presentat i bastant higiènic sense arrivar al nivell d’histerisme de la sanitat d’aquest nostre pais....  

Amb aquell ventall de possibilitats tot i portant una llista feta amb la Laia varem canviar tres cops de menú d’aquell dia ja que a cada racó anavem trobant cosetes que se’ns feia la boca aigua. Les flaires eren imponents i tot i havent anat esmorzats ens tornava a venir gana, la música entre els paradistes i els artistes de carrer sonoritzaven prou bé el mercat, tothom hi té lloc i es mira de guanyar la vida.

Al mercat hi havia molta, molta gent, el poble està ple de botigues i botiguetes i ademés tenen un gran supermercat a les afores, i tothom viu... o això és el que ens va semblar.

Us imagineu aquest mercat a la plaça de Vic? En primer lloc pels amants del producte local, que cada dia som més, seria fantàstic, per l’impacte econòmic entre els artesans i petits productors de la comarca seria bo ja que hi hauria una finestra on mostrar i vendre els seus productes i un aparador pel turisme de fora que també hi aportaria riquesa; quanta gent que ara va a mercat de Vic surt decebuda, el comentari és: “si hi ha el mateix que a tota arreu....”, “si nomès hi ha roba i sabates....” i molts altres de l’estil fins el punt que deixes de recomanar-ho en tant que els desvies cap a altres llocs mes adients.

Jo penso que Vic té totes les condicions de muntar un mercat així i ara que el producte local i de proximitat i sobretot la comercialització responsable va a més i sembla que per molts anys,  l’oportunitat de fer-ho ara és molt bona, això si, s’ha de fer a la plaça major, a la plaça de la ciutat, on es remenen les olles de veritat, penseu que gratant una mica a la comarca ompliriem dos cops la plaça d’artesans i petits productors disposats a muntar la paradeta i hi guanyariem tots, directa o indirectament. No sóc economista però amb els temps de canvis que estem visquent m’oloro que això si que seria una sortida per molta gent....de la comarca. Si Vic ja té fama pels seus aparadors, fem del seu mercat setmanal un exemple a seguir per altres capitals de comarca (excepte Olot que ja el té).

Dedicat a l’alcalde J.M. Vila d’Abadal, segur que en sabràs fer una bona lectura.

Ignasi              

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada