De vegades va bé
sortir de casa i anar a fer un tomb per altres contrades per veure-hi coses i
cosetes que després potser podem importar i aplicar-ho al lloc on hi fem vida; és
una fórmula que permet evolucionar el que t’envolta i de retruc, per què no, un
mateix, sobretot si practiquem algun ofici mitjançant negoci propi.
Tot això ve perquè
aquest setembre varem fer una escapadeta fins a un poble del Pirineu francès
que es diu Argelès-Gazost i que és la porta de set valls pirinenques com
Gavarnie i llocs mítics com el Tourmalet o l’Aubisque.
No cal dir que són
gent que estan abocats al turisme i tot està enfocat cap a això, segurament
també trobariem handicaps, però a primera vista el que llueix és lo positiu i
això és el que voldria explicar-vos i sobretot si algú coneix al Sr. Alcalde de
Vic que li faci arrivar el link d’aquest blog que li podrà anar bé.
A Argelès el mercat ocupa tot el centre de la
població, una mica més de 3.000 persones, es fa el dimarts, com a Vic. Vaig
veure, contemplar i comprar; té tantes parades com el nostre en dissabte però
hi ha una substancial diferència.... a Vic les parades d’alimentació són el 20
% dels paradistes o firaires i la resta se’n va entre plantes, flors, ferreteria
i sobretot roba, moltíssima roba.
El d’Argelès té
una pàgina dins la web del poble http://www.argeles-gazost.fr/gp/Marches/63
i a l’estiu també el fan en versió nocturna com a molts pobles i viles francòfons.
Allà és a la inversa, hi ha un 80% de firaires que es dediquen a l’alimentació
i només un 20% és de tota la resta, sorprenentment de roba n’hi havia ben
poques.
La diferència està
clara, als mercats d’allà es prioritza el producte local i la riquesa reverteix
a la comarca directament, aquí i amb tots els respectes pels paradistes, la
riquesa que surt del mercat, a la comarca gairebé no hi queda res perquè un altíssim
porcentatge vénen de fora i el producte també és forani (roba, sabates,
teixits....)
Com pot ser
tantes parades d’alimentació? Descric el que varem veure: fruita i verdura de
pagès amb tots els origens, classes i varietats escrits (molt important) i
preus com aquí, molta més varietat de colors ja que aquí la majoria de l’origen
de la verdura i la fruita és de Mercabarna i la gama de colors és sempre la
mateixa i en canvi allà no es proveeixen de la mateixa manera i es nota molt
d’una parada a una altra.
Molt producte
local, ecològic i biodinàmic, parades de fruits vermells, de melons, de mel, de
fruita de tot l’estat i de les colònies, barrejats amb parades que venien des de
paella a cus-cus, rostits, pollastres a l’ast, kebabs, i tot el que us pogueu
imaginar; també un pastisser que feia els pastissos en directe en un forn de
llenya, varis forners, alguns d’ecològics, parades de dolços i bombons, parades
d’embotits i d’aquells gegants
pernils tendres
que fan allà i que son tant bons i sobretot, aixó si, de formatges de granja, gairebé
tots de llet crua, a tot arreu deixen tastar el producte si veuen que t’ho
mires: varies parades de vins i beures locals, de cafès de comerç just i
molinat al moment, herbolaris amb infusions, de planter del pais, animals vius
com conills, gallines, ànecs, (tot engaviat), estris de pagès en fusta i ferro
com abans, de mobles de fusta de roure, de música, sobretot de patxanga
d’abans, i fins i tot una parada d’embotits garrotxins (de Les Presses), de
carn fresca unes quantes, dos peixeters, varis olivaires i conservers, tot molt
ben presentat i bastant higiènic sense arrivar al nivell d’histerisme de la
sanitat d’aquest nostre pais....
Amb aquell
ventall de possibilitats tot i portant una llista feta amb la Laia varem
canviar tres cops de menú d’aquell dia ja que a cada racó anavem trobant
cosetes que se’ns feia la boca aigua. Les flaires eren imponents i tot i havent
anat esmorzats ens tornava a venir gana, la música entre els paradistes i els
artistes de carrer sonoritzaven prou bé el mercat, tothom hi té lloc i es mira
de guanyar la vida.
Al mercat hi
havia molta, molta gent, el poble està ple de botigues i botiguetes i ademés
tenen un gran supermercat a les afores, i tothom viu... o això és el que ens va
semblar.
Us imagineu
aquest mercat a la plaça de Vic? En primer lloc pels amants del producte local,
que cada dia som més, seria fantàstic, per l’impacte econòmic entre els
artesans i petits productors de la comarca seria bo ja que hi hauria una
finestra on mostrar i vendre els seus productes i un aparador pel turisme de
fora que també hi aportaria riquesa; quanta gent que ara va a mercat de Vic
surt decebuda, el comentari és: “si hi ha el mateix que a tota arreu....”, “si
nomès hi ha roba i sabates....” i molts altres de l’estil fins el punt que
deixes de recomanar-ho en tant que els desvies cap a altres llocs mes adients.
Jo penso que Vic
té totes les condicions de muntar un mercat així i ara que el producte local i
de proximitat i sobretot la comercialització responsable va a més i sembla que
per molts anys, l’oportunitat de fer-ho
ara és molt bona, això si, s’ha de fer a la plaça major, a la plaça de la
ciutat, on es remenen les olles de veritat, penseu que gratant una mica a
la comarca ompliriem dos cops la plaça d’artesans i petits productors disposats
a muntar la paradeta i hi guanyariem tots, directa o indirectament. No sóc
economista però amb els temps de canvis que estem visquent m’oloro que això si que
seria una sortida per molta gent....de la comarca. Si Vic
Dedicat a l’alcalde
J.M. Vila d’Abadal, segur que en sabràs fer una bona lectura.
Ignasi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada