De vegades va bé
sortir de casa i anar a fer un tomb per altres contrades per veure-hi coses i
cosetes que després potser podem importar i aplicar-ho al lloc on hi fem vida; és
una fórmula que permet evolucionar el que t’envolta i de retruc, per què no, un
mateix, sobretot si practiquem algun ofici mitjançant negoci propi.
Tot això ve perquè
aquest setembre varem fer una escapadeta fins a un poble del Pirineu francès
que es diu Argelès-Gazost i que és la porta de set valls pirinenques com
Gavarnie i llocs mítics com el Tourmalet o l’Aubisque.
No cal dir que són
gent que estan abocats al turisme i tot està enfocat cap a això, segurament
també trobariem handicaps, però a primera vista el que llueix és lo positiu i
això és el que voldria explicar-vos i sobretot si algú coneix al Sr. Alcalde de
Vic que li faci arrivar el link d’aquest blog que li podrà anar bé.
A Argelès el mercat ocupa tot el centre de la
població, una mica més de 3.000 persones, es fa el dimarts, com a Vic. Vaig
veure, contemplar i comprar; té tantes parades com el nostre en dissabte però
hi ha una substancial diferència.... a Vic les parades d’alimentació són el 20
% dels paradistes o firaires i la resta se’n va entre plantes, flors, ferreteria
i sobretot roba, moltíssima roba.
El d’Argelès té
una pàgina dins la web del poble http://www.argeles-gazost.fr/gp/Marches/63
i a l’estiu també el fan en versió nocturna com a molts pobles i viles francòfons.
Allà és a la inversa, hi ha un 80% de firaires que es dediquen a l’alimentació
i només un 20% és de tota la resta, sorprenentment de roba n’hi havia ben
poques.
La diferència està
clara, als mercats d’allà es prioritza el producte local i la riquesa reverteix
a la comarca directament, aquí i amb tots els respectes pels paradistes, la
riquesa que surt del mercat, a la comarca gairebé no hi queda res perquè un altíssim
porcentatge vénen de fora i el producte també és forani (roba, sabates,
teixits....)
Com pot ser
tantes parades d’alimentació? Descric el que varem veure: fruita i verdura de
pagès amb tots els origens, classes i varietats escrits (molt important) i
preus com aquí, molta més varietat de colors ja que aquí la majoria de l’origen
de la verdura i la fruita és de Mercabarna i la gama de colors és sempre la
mateixa i en canvi allà no es proveeixen de la mateixa manera i es nota molt
d’una parada a una altra.
Molt producte
local, ecològic i biodinàmic, parades de fruits vermells, de melons, de mel, de
fruita de tot l’estat i de les colònies, barrejats amb parades que venien des de
paella a cus-cus, rostits, pollastres a l’ast, kebabs, i tot el que us pogueu
imaginar; també un pastisser que feia els pastissos en directe en un forn de
llenya, varis forners, alguns d’ecològics, parades de dolços i bombons, parades
d’embotits i d’aquells gegants
pernils tendres
que fan allà i que son tant bons i sobretot, aixó si, de formatges de granja, gairebé
tots de llet crua, a tot arreu deixen tastar el producte si veuen que t’ho
mires: varies parades de vins i beures locals, de cafès de comerç just i
molinat al moment, herbolaris amb infusions, de planter del pais, animals vius
com conills, gallines, ànecs, (tot engaviat), estris de pagès en fusta i ferro
com abans, de mobles de fusta de roure, de música, sobretot de patxanga
d’abans, i fins i tot una parada d’embotits garrotxins (de Les Presses), de
carn fresca unes quantes, dos peixeters, varis olivaires i conservers, tot molt
ben presentat i bastant higiènic sense arrivar al nivell d’histerisme de la
sanitat d’aquest nostre pais....
Amb aquell
ventall de possibilitats tot i portant una llista feta amb la Laia varem
canviar tres cops de menú d’aquell dia ja que a cada racó anavem trobant
cosetes que se’ns feia la boca aigua. Les flaires eren imponents i tot i havent
anat esmorzats ens tornava a venir gana, la música entre els paradistes i els
artistes de carrer sonoritzaven prou bé el mercat, tothom hi té lloc i es mira
de guanyar la vida.
Al mercat hi
havia molta, molta gent, el poble està ple de botigues i botiguetes i ademés
tenen un gran supermercat a les afores, i tothom viu... o això és el que ens va
semblar.
Us imagineu
aquest mercat a la plaça de Vic? En primer lloc pels amants del producte local,
que cada dia som més, seria fantàstic, per l’impacte econòmic entre els
artesans i petits productors de la comarca seria bo ja que hi hauria una
finestra on mostrar i vendre els seus productes i un aparador pel turisme de
fora que també hi aportaria riquesa; quanta gent que ara va a mercat de Vic
surt decebuda, el comentari és: “si hi ha el mateix que a tota arreu....”, “si
nomès hi ha roba i sabates....” i molts altres de l’estil fins el punt que
deixes de recomanar-ho en tant que els desvies cap a altres llocs mes adients.
Jo penso que Vic
té totes les condicions de muntar un mercat així i ara que el producte local i
de proximitat i sobretot la comercialització responsable va a més i sembla que
per molts anys, l’oportunitat de fer-ho
ara és molt bona, això si, s’ha de fer a la plaça major, a la plaça de la
ciutat, on es remenen les olles de veritat, penseu que gratant una mica a
la comarca ompliriem dos cops la plaça d’artesans i petits productors disposats
a muntar la paradeta i hi guanyariem tots, directa o indirectament. No sóc
economista però amb els temps de canvis que estem visquent m’oloro que això si que
seria una sortida per molta gent....de la comarca. Si Vic
ja té fama pels seus aparadors, fem del seu mercat setmanal un exemple a seguir
per altres capitals de comarca (excepte Olot que ja el té).
Dedicat a l’alcalde
J.M. Vila d’Abadal, segur que en sabràs fer una bona lectura.
Ignasi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada