Aquest matí a les 9’30 he anat a l’escola de l’Esquirol que
és on els nostres fills hi estudien, o ho
faran que encara són un xic petits, per anar a fer una petita
demostració de cuina a la classe de l’Aniol que tot just té quatre anys El públic,
com veieu, era realment poc fàcil de complaure i no és un públic que s’estiguin
per gaires martingales, penso jo, així que m’he deixat endur per la intuició i
anem-hi que tot fa fira. Quan he arrivat a l’escola he anat a escalfar les
patates al caliu que portava al forn de la cuina de l’escola, i he pensat en la
gran sort que tenim de tenir un parell de dones davant els fogons fent el dinar
de la mainada; avui feien pilotilles, que tot just estaven enfarinant, i
mongetes seques… m’agrada saber que cada vegada més els pares ens preocupem pel
menjar de qualitat, el meu desig com els hi he fet saber, seria que fossin amb
productes de proximitat i un porcentatge d’ecològics sense caure en
extremismes, per a nosaltres l’equilibri desitjat…. poquet a poquet…
Total que tenim, ara si, 24 nens encuriosits per les patates,
i jo gairebé sense deixar-los respirar amb l’ajut de la Fineta i la Laia els
hem ensenyat el petit tresor que duiem i els hem explicat una per una quines
eren:
La Mona
Lisa, una patata de color groguet que és de cultiu massiu i
serveix per fregir; La Red
Pontiac, una patata vermella de la Vall d’en Bas que serveix
per bullir i fregir; La Canabec és una patata comú a Catalunya, però la
varietat que tinc és feta amb llavor d’Odén (Solsonès) i cultivada als
altiplans de La Serra de Tavertet on l’aigua de rec és la que deixa la pluja, i
surt una patata d’una qualitat fantàstica per bullir, estofar i guisar...; i la darrera que els hi
hem explicat és la reina, la Patata (amb majúscules) del Bufet, Buuuuu-fettttt !! cridaven els nens. És la millor patata, provinent
de la finca del Cos, prop de Cantonigròs, amb una llavor que també procediex
d’unes contrades allunyades a l’interior del Solsonès sota el Port del Compte i
unes alçades sempre per damunt dels mil metres on encara fan patata de llavor. He
pogut aconseguir que en Pep em portés 8 o 10 quilos aquesta mateixa tarda. Aquesta
patata és dificil de pelar per l’enorme quantitat de bonys que té però d’un
gust incomparable per fer purés, cremes, estofats, guisats, platillos i bullir,
també per fer al caliu com els nens ens han demostrat, us ho explico ara
mateix…
Teniem les patates pelades i en l’ordre que us he decrit més
amunt. Han començat xafant amb forquilles dins un plat les patates de cada classe
amb un xic de sal i un bon oli d’oliva, la primera,
la Mona Lisa, ha anat força
bé, la segona,
la Red
Pontiac també tot i que la dolçor de
la Mona Lisa els ha fet
dubtar, la Canabec ja han vist que era una patata més dura i on hem hagut
d’ajudar i crec que ja els ha fet apujar les orelles, i la darrera hem deixat
la del Bufet que encara era
més dura i ens hem posat a xafar de veritat amb les forquilles més la sal i
l’oli i hem aconseguit fer una bona barreja on els nens s’hi han bolcat de
veritat, fins al punt de que quan intentavem recollir la paradeta encara
escuraven els plats i algun amb més gana del compte les engrunes que encara
eren damunt les seves taules…voleu alguna opinió més franca que la d’ells?
La del Bufet amb tots els
estímuls en contra (botaruda, difícil de pelar i difícil de xafar) però renoi
quan ha arrivat a les papiles gustatives, això era una altra història, no ha
calgut fer cap tipus de debat, la sentència era ben ferma.
Eren les 10’15 del matí i els nens ja estenien els coves de les
joguines, les patates ja eren història, per a mi una petita victòria tenir 24 nens
d’entre 3 i 4 anys pendents de les patates 45 minuts, ho tornarem a fer !! Gràcies
a la Fineta i la Laia pel seu suport i a la “dire” de l’escola que ha vingut a
tastar…. Tot suma.
Ho veieu, amb poquetes coses som feliços, llencem aquest
missatge a veure si algú n’apren….
Ignasi, el cuineret
