El temps ens
passa molt acceleradament, passa volant, solem dir, però l’enciam del Maresme o
la tomaquera del Vallès no en saben de presses, ni un ni l’altre han estat
pensades per ser “ferraris” a diferència d’alguns germans seus d’altres
contrades.
Algunes hortes
d’Osona o La Garrotxa inclús van a la velocitat del cargol, això si del seu
fruit primer de tot en disfruten els nostres sentits, les papiles gustatives,
el nas, els ulls, les mans i també les orelles tot escoltant el pagès enamorat
de la seva feina, després les butxaques de comerç just i al final el client de
botiga o de restaurant satisfet per haver satisfet el seu estómac o el seu nou
redescobriment dels productes de proximitat altrament dits de quilòmetre 0.
Què ens ha passat
als catalanets i catalanetes? doncs que en una gran part i fruit de les noves
modes, hem redescobert els horts dels voltants de casa i si abans presumiem de
tenir no sé quins productes foranis, ara un bon centre de taula amb productes
de proximitat i a poder ser ecològics donen de si tant com les modes dels
gintonics. Tant és el seu aspecte, ja que tothom sap que les verdures “eco” no
són tant perfectes, ho seran, temps al temps, com la gama de colors “Mercabarneros”.
Us aposto que l’any que ve la moda serà el tipus de tomaquera que cadascú tindrà
al jardi amb mètode ecològic i llavor de no sé quin avi i ai del que no en
sàpiga que quedarà en el ridícul més absolut.
Bé, està bé, som
així i hem de reconèixer que no som el colmo de la originalitat i d’aquí esdevé
la paraula pedagogia ja que ara és bon moment per executar-la intentant que tot
plegat no sigui una moda a l’estil rissotto, sushi, vichyssoise, coulant,
tiramisú i tants altres, sinó un nou estil de fer les coses i començant per fer
pedagogia del km 0 per fer d’aquest un principi en l’alimentació d’aquest pais,
a la fi hi guanyarem tots, el pagès que veurà uns preus molt més d’acord amb la
seva feina, es crearà riquesa al sector rural, neorural, ecològic i biodinàmic,
una sortida professional per molt joves compromesos amb el medi ambient que hi
veuran oportunitats per fer de pagesos, d’agrobotiguers, de distribuidors, de
celleristes, ramaders, forners, formatgers i altres artesans (quina paraula
tant mal utilitzada) amb el segell de producte proper i amb tots complements
que milloraran el seu resultat final. Una nova manera d’entendre el comerç de
producte fresc sovint monopolitzat per Mercabarna, un mercat que ja no entén de
biodiversitat, només de tones i tones i per tant lluny de les micro-produccions
locals que no tenen ni volum ni possibilitat d’arribar-hi.
Segurament s’hauran
de crear noves xarxes de distribució on la figura de l’intermediari gairbé
desapareix i on el compromís proveïdor-client inclou la manera de fer arribar a
cada porta el producte desitjat, potser recuperar la figura del recader d’abans
qui per un mòdic preu feia la ruta intercomarcal com laVic-Olot, o Vic-Manresa
i a cada poble deixava o recollia mercaderia no com ara que de vegades per un
paquet han de venir amb un camió desde el Vallès fins Cantonigròs, això si que
no és sostenible de cap manera.
De tots aquests
canvis, si que n’ha de quedar alguna petjada important,que d’una vegada ja
formi part del dia a dia del món alimentari d’aquest pais. Restaurants,
botigues, parades de mercats setmanals, mercats municipals, cuines d’escola,
casals d’avis, cases de caritat (els HOSPITALS, amb majúscules, també que són
el paradigma del mal menjar d’aquest pais) tots ells s’han de poder beneficiar
altra vegada dels avantatges que això els comporta.
Jo no vull caure
en el parany de fer notar els anys que fa que ho practico, jo vull ensenyar que
ara és la nostra oportunitat d’estimar el que ens envolta ja que els habitants
d’aquest petit pais hem tingut sempre la mania d’estimar més el de fora que el
de casa, però com moltes altres coses que ara mateix estan succeïnt, li estem
donant la volta i això sí que és noticia.
Benvinguts
cargolins !!!!
Ignasi Camps – cuineret -
