dissabte, 25 de febrer de 2017

Mès enllà de la cuina - Mas allá de la Cocina - Diálogos de Cocina 2017

                   Més enllà de la Cuina - "Diálogos de Cocina 2017"

A mi m'agrada el poble on visc, Cantonigròs, 350 habitants dins el Collsacabra, subcomarca d'Osona, i un xic allunyats de Bcn, m'hi sento integrat i aquestes energies tel·lúriques que m'envolten també em donen piles per anar sempre un xic més enllà; hi haurà qui em veurà com un cuineret de poble, de comarques, de terra endins, tant se me'n fa, la meva lluita sempre serà la cuina i el seu món, ja que sóc dels que pensa que sempre va una mica més enllà de quatre cassoles, tres focs i una pica.
Fa anys, a la segona edició de Diálogos de Cocina, 2009, erem una bona colla de cuiners i no cuiners amb ganes d'anar més enllà, tampoc sé com definir-ho més eruditament, es respirava aquella complicitat de cent i escaig motivades i motivats que flipàvem amb aquell ambient, amb aquella absència d'endiosament, que tranquil·lament es podria haver respirat, em vaig adonar que a la fi tots som humans i si et toca seure entre en Michel Bras i el Juan Mari i al darrera el Ferran i la Carme Ruscalleda, és de lo més normal, la meva oportuna modèstia ja es deixa caure, i si a més a més tots escoltaven el que una bona colla de savis ens explicaven de les seves experiències, el resultat és arribar a pensar que estàs assistint a un esdeveniment únic com crec que així va ser.
Rellegint algunes de les ponències, alguns llibres dels seus autors i recordant les converses al Palau de Miramar de Donosti, a mi em va marcar força per un temps important, si més no em va quedar ben clar que s'obria un ventall de noves experiències úniques.
Per raons de feina no m'ha set possible tornar-hi fins que aquest any, quan vaig saber que hi havia el desè aniversari i a quina temàtica estava dedicat, més el cap de cartell que hi havia, m'han fet apostar per tornar-hi; no és un Congrés a l'ús amb els seus stands i les seves cuines; aquí no se'n veu ni una, vull tornar a sentir aquell tremolor d'emoció, aquella complicitat i llibertat, aquella febre de saber que els cuiners tenen molta més sabiduria o possibilitats de tenir-la que el que ens pensem i això m'omple de goig, què hi farem sóc així de senzillot.
De vegades penso que a tants cuiners els hi faria bo anar-hi, tan sols per la possibilitat de poder tenir estones per pensar i reflexionar al voltant de l'ofici que practiquen i del més enllà que, com deia algun savi grec, quan més en saps més en vols saber, cada vegada més tafaners i cada vegada més conscients que tenim un llegat que cal tirar endavant i és el més enllà de la cuina, el més enllà de nosaltres mateixos, senyors cuiners.





                       Mas allá de la Cocina - Diálogos de cocina 2017

a mi me gusta donde vivo, Cantonigròs, 350 habitantes en el Collsacabra, subcomarca de Osona y un poco alejados de Bcn. Me siento integrado y estas energias telúricas que me envuelven también me cargan las pilas para ir siempre un poquitín más allà. Habrá quien me vea como un cocinero de pueblo, de comarcas, de tierra adentro, me da lo mismo, mi inquietud siempre serà la cocina y su mundo que soy de los que piensa que va un poco más allá que cuatro cazuelas, tres fogones y un fregadero.
Hace ya años en la segunda edición del Diàlogos del 2009, éramos un buen grupo de cocineros y no cocineros con ganas de ir más allá, tampoco se como decirlo más eruditamente, se respiraba aquella complicidad de ciento y pico motivados que alucinamos con aquel ambiente, con aquella ausencia de endiosamiento que tranquilamente se podia haver respirado. Me di cuenta que al fin y al cabo todos somos humanos y si te toca sentarte entre Michel Bras y Juan Mari más justo detrás tienes a Ferran Adrià y a Carme Ruscalleda es de lo más normal, mi oportuna modestia ya aparece,
Eso si todos escuchando el que un buen grupo de sabios nos explicaban de sus experiencias. El resultado fué llegar a pensar que estás asistiendo a un evento único como creo que llegó a ser.
Releyendo algunas de las ponencias y libros de sus autores como recordar las diferentes conversaciones que pude tener en el Palacio de Miramar de Donosti me marcaron muchísimo durante un buen tiempo y creo que me quedó muy claro que se abrían ante mi nuevas experiencias únicas.
Por razones de trabajo no me ha sido posible volver hasta que este año cuando supe que era el décimo aniversario y a qué temática estaba dedicado más la suma del cartel que encabeza el Diàlogos me han hecho apostar por volver, de hecho no es un congreso a l'uso con sus estands y sus cocinas, aquí no se ve ni una.
volver a sentir aquellos temblores de emoción, de sentirse diferente, libre, esas complicidades y aquella fiebre de saber que los cocineros tienen mucha más sabiduría o posibilidades de tenerla que la que nos pensamos a mi esto me llena de felicidad, que le vamos a hacer tal vez sea así de sencillo.
Muchas veces pienso que a tantos cocineros les sentiria bien ir a Diálogos aunque sólo fuera por la posibilidad de poder tener pequeños espacios de tiempo para pensar y reflexionar alrededor de este maravilloso oficio que practican y que como dijo algun sabio griego cuando más sabes más quieres saber, así que sómos cada vez más curiosos pero también cada vez más conscientes que tenemos un legado que tenemos que evolucionar y es el más allá de la cocina, el más allá de nosotros mismos, señores cocineros.


Ignasi Camps
foto: Diálogos de Cocina

Cap comentari:

Publica un comentari