dilluns, 3 de gener de 2011

començem l'any amb molts projectes que tenim al cap tant la Laia com jo.
Qui diu que en un restaurant de muntanya no tenim coses a fer? De vegades, com a molts de vosaltres, el dia a dia sen's menja i sembla que per el fet de viure en un poble i només treballar dos nits a la setmana ens sobri tot el temps de món.
Crec que haurem d'aprendre a gestionar millor el nostre temps, no? clar que amb tres "filibusterus" que tenim a casa (4'5, 2'5 i 6 setmanes) no podem demanar gaire a un dia que només te 24 hores, ja ja ja.
De tota manera hem trobat aquest espai de temps (ens sap greu per TV3: Crakòvies, Polònies i altres programes per l'estil que deixem de veure i potser els hi farem baixar l'index d'audiencia...) per estar devant l'ordinador i on uns dies la Laia i altres jo estarem aquí explicant-vos coses i cosetes.
Ara vaig a trucar al tofonaire ja que necesito tòfona per aquesta setmana que ja comencem a tenir plats "contaminats" del millor ambientador de neveres que produeix la Natura.
La tòfona (trufa, truffe, tartufo) es un fong que es desenvolupa sempre al voltant d'un arbre o matoll i a les nostres contrades sota les alzines o avellaners es on s'hi troba mes a gust.
Ara es temps de tòfona d'hivern (tuber melanosporum) i comença l'època en que la seva maduració ja es desenvolupa amb força i el seu flaire omple l'estancia allà on es trobi.
Jo el primer que faig quan m'en porten es respatllar-la i rentar-la be amb aigua freda, amb paper de cuina l'asseco i la fico dins un recipient hermètic de plàstic ple d'ous frescos que em porta el Pep i a partir d'aquí començo a distribuir la tòfona per els diferents usos que en faré.

Una idea d'aperitiu: compreu una tòfona petita, renteu i assequeu, feu unes torradetes ben cruixents i llesqueu la tòfona lo mes prima que pogueu per damunt, un bon raig d'oli i un xic de sal grossa de Ses Illes farán la resta de la feina, bon profit !!

I per últim he deixat la part mes entranyable: aquest any faré el pregó de benvinguda als Reis Mags d'Orient que en un poble tant petit com Cantonigròs també tenen rebuda. La ventatja que tenen els nens aquí dalt es que tenen els Reis a tocar i de fet ells mateixos els hi donen un regal a cadascún en pròpia ma per alegría d'ells que així sel's fan ben propers.
Vetlleu que no us deixin carbó i si ho fan al menys que sigui del pais que es d'alzina i no espetega tant com els foranis.
Bons reis
Ignasi

3 comentaris:

  1. Com a blocaire, persona i cuiner us felicito per aquest nou projecte. Falten restaurants que es llencin en aquest món. Aquest espai serà un dels meus habituals segur, senzillesa i bon gust amb l'èxit assegurat.

    Una abraçada!

    PS: Em van portar carbó de València, però, ecològic i de xocolata ;)

    ResponElimina
  2. Hola Ignasi!!
    Moltes felicitats a tu i a la Laia per la nova incorporació a la família!!! Jo ho pensava que devia estar al caure i ja el teniu a casa!
    Per cert nosaltres també esperem el tercer! Pel mes de maig! O sigui que per sant Joan us el vindrem a presentar en plena "Laboriada" (la trobada familiar que cada any fem a Cantoni)!

    Moltes felicitats pel nou projecte que enceteu! Ens ha fet molta il·lusió! I serà un plaer poder-vos tenir una mica més aprop en el dia a dia.

    Una abraçada per tu i la Laia!

    Nuni i Miquel
    http://cuinetes.bloks.cat

    ResponElimina
  3. Hola familia !!! Moltes felicitats !!!! És fantàstic el número 3, ja veureu...Fins aviat doncs i cuideu-vos molt.

    Una abraçada,
    Laia.

    ResponElimina