dijous, 3 de febrer del 2011

mongetes petites del Collsacabra

Avui he trucat a l'amic Sebastià, l'hereu, per què em porti patates Canabec i sort !! ja que té mongetes petites del Collsacabra fetes amb la seva llavor i que no es troben facilment amb aquestes característiques. És una mongeta molt similar a la de Santa Pau en la seva varietat de "tavella brisa". Quan està acabada de coure no ha de fer pallofa i s'ha de desfer a la boca, gairebé ni s'ha de mastegar. Es conreua en unes alçades de 900-1000 metres i són de mata baixa, o sigui, no s'hi posen canyes per què creixi amunt, no es reguen i si un any és dolent d'aigua no n'hi ha.
Ara no tot són flors i violes, no és gens fàcil coure-les d'una manera exacta i 's'ha d'anar amb compte amb l'aigua, les més bones d'aquí eren o són les cuites al Santuari de Cabrera, a Cal Vidrier o les mítiques de Can Baró de Tavertet que ja no existeix. Crec que les tres tenien en comú la classe d'aigua que feien servir i que acostumava a ser de cisterna d'aigua de pluja, per tant, lliure de cals com moltes de les cases de pagès del voltant del poble que en tenien d'aquests sistemes d'emmagatzematge penseu que encara que som a una de les subcomarques més plujoses de Catalunya també tenim l'altra cara de la moneda amb uns estius de vegades molt eixuts fins les tempestes d'Agost.
El cossi que es fa servir i el foc són importants, normalment es feien servir olles tapades i damunt de la cuina econòmica i que just anessin fent xup-xup molt a poc a poc, de tant en tant s'espantaven amb un xic d'aigua freda i el que també és molt important: el fer-ho cada dia donava l'experiència justa i necessària. Un altre detall és que si les mongetes eren de l'any no es posaven en remull, això ara és gairebé impensable però no impossible, eh?
Jo us puc donar una petita guia per fer-les a casa vostra però penseu en la estratègia del dia que les hagueu de fer: heu d'aprofitar un matí que feu altres cosetes a la cuina i pogueu controlar la cocció de les mongetes.
Peseu 100 grs. per persona de mongetes i les poseu en remull en aigua freda la nit abans.
Poseu en una olla que pogueu tapar les mongetes que haureu escorregut i ompliu d'aigua mineral
fins just tapar-les i engegueu el foc quan comencin a bullir baixeu el foc al mínim que pugueu, el punt el trobareu sempre amb l'olla tapada. El secret és que si bullen poc a poc el gra no es mou i per tant no xoquen entre elles i no es despallofen com passa moltes vegades, si aconseguiu això ja teniu l'èxit mig assegurat, l'altre és el punt de sal que heu de posar a mitja cocció mes aviat cap al final d'aquesta. Si us surten be les heu de menjar sortin de l'olla amb un raig d'oli bo o be fregiu uns talls de cansalada bona i aprofiteu l'oli per amanir-les, us llepareu els dits. Que us han quedat un xic espallofades? teniu varies opcions: fer una truita de mongetes i cansalada o be junt amb l'aigua de la cocció fer una bona crema de mongetes per sopar... i una truita de cansalada per acompanyar... (ous bons, siusplau) i que us haig de dir mes que no sapigueu !! alliolis, torrades, bon vi, llar de foc...
On comprar: Can Colom de Cantonigròs o a mi mateix ja que no conec cap establiment on en poguin vendre de veritat.
Ignasi

1 comentari:

  1. Intentaré cocinarlas, espero que salgan buenas, es buena idea poner recetas. Ya te contaré....

    ResponElimina