diumenge, 9 de gener del 2011

festes i una mica de cava

Diumenge a la tarda……

Hola, sóc la Laia i avui em ve de gust escriure-us alguna coseta, que ja em toca. Sembla, i sempre que us vingui be, que estarem una mica més conectats a partir d’ara i que us podrem ensenyar el nostre dia a dia…fantàstic !!

Ja s’acaben les festes nadalenques, tot i que us he de reconèixer que a mi m’agraden molt. Reconec que trobar-me amb la família, inclús amb aquells que no ens veiem gaire, serveix d’excusa per retrobar-nos, explicar-nos les vides i despedir-nos fins l’any vinent. Puc mostrar l’alegria i la felicitat sense haver de dissimular, ja que aquests dies està ben vist i haig d’aprofitar, no?. He pogut veure i xerrar hores amb parents que viuen lluny i que amb l’excusa de les festes els donen vacances prou llargues com per venir i veure’ns. I l’alegria i els nervis dels nens, primer amb el tió i després amb els reis, és fascinant.

Ademés, aquestes festes de Nadal ens han servit per provar vins i caves que volem incorporar a la carta i la veritat és que ens han fet arribar un cava que sortirà al mercat properament i tu, m’ha agradat força.

Al principi no estavem d’acord, l’Ignasi i jo, a mi em va semblar genial d’entrada però a ell no li va acabar de fer el pes devant d’altres caves, també és veritat que teniem el llistó molt amunt de qualitat, que no de preu, però a mida que anaven passant les festes i aquell cava ens acompanyava en les diferents trobades familiars, varem apropar opinions, de fet, anar descobrint el bouquet d’un cava i adonar-te que no és gens empalagós, fa que ell tot solet ja sigui com de la familia. Com que mirarem en aquest blog de fer la menys publicitat possible us direm quin és amb un petit email a calignasi@calignasi.com. si ho voleu saber….

És fantàstic quan descobreixes vins nous i t’enamoren, és quan llavors decidim que l’hem de tenir a la carta i recomanar-lo, ja que és un plaer que cal compartir amb tots vosaltres.

Salut.

1 comentari:

  1. Hola! Quina gràcia trobar un bloc vostre! Els meus pares venen molt per casa vostra (suposo que us sonen, els Marquié!) i de fet una vegada vaig tenir el plaer de venir amb ells al vostre restaurant, en vaig quedar encantada!
    Us aniré llegint!
    Una abraçada,
    Sandra

    ResponElimina