l'Ignasi treu el nas a cuines de tv3

Cliqueu per els que no ho heu vist: www.tv3.cat/cuines/setmanes/setmana_1950.htm

Si voleu fer un forum sobre les receptes que he fet ja estic obert a ser-hi i participar-hi.
s'accepten critiques de quansevol tipus ja que si no vols que et critiquin ja no cal que sortis enlloc, no us sembla?
Estem a casa tots molt contents, nens inclosos, ens truca gent que feia un munt d'anys que no en sabiem res, gent per aclarir aspectes de les receptes, gent que ve a dinar per fer de tastaolletes, gent que inclús ve a goitar com es el restaurant. L'efecte mediàtic es brutal: al gimnàs, a l'escola, els proveïdors, els veïns.... es tot un bany per l'ego de quansevol, però compte que aixó es efímer, la setmana que ve ja hi ha un altre programa i un altre cuiner que li succeirà el mateix que em passa a mi.
Ara toca no desaprofitar el client nou que ve perqué l'objectiu es que formi part de la familia i torni a venir, els clients i amics que aixó els ha servit de recordatori es mereixen unes bones rebudes i un bon tec com en diem aquí. Tornarán !!
Poguer transmetre tot allò que pensem i sentim també es objectiu, compartir aquestes estonetes de felicitat amb tots vosaltres ni us explico la sensació !!
Per altra banda, la cueta que porto al programa va ser imposada per questions d'estilisme, ja fa anys que no en porto, tot i que he notat que ha agradat com a quedat excepte la tieta de Valéncia, que ja es molt gran, però poca gent mes m'ha dit res negatiu. Son tots bona gent...
Ara veurem el resultat i si la sembra ha set prou bona i recollim alguna coseta... que falta ens fa.
CANVI DE TEMA:
S'acosta un canvi de temps per demà i sobretot demà pasat. La neu sembla que treurà el nas, espero que sigui anecdòtic, però Sant Pere ja decidirà el que li sembli be, no?
Però no era aixó el que us volia explicar tot i que te relació.
Tenim una bona companya i amiga, que a l'estil de la gent de ciutat que s'alarma amb la sola insinuació de que nevará, els fa costat i potser encara es més exagerada.
Avui que ja diuen de la posible neu que pogui caure demà, ja ha anat de compres per tenir la nevera ben plena, ha posat al cotxe una espècie de maleta de supervivéncia amb roba, botes de neu, una manta, les cadenes, una pala, algo de menjar, una llinterna, guants i bufandes, l'Hola i una llarga llista d'altres coses i cosetes.
El dipòsit: ben ple.
Es tant exagerada, tant, que a casa seva li han tret un sobrenom: en comptes del plan Neucat li diuen Annacat !!.
Ja tota la familia es prepara per l'allau de trucades, si neva, que fará a tots els components d'aquesta.
Organitzarà la logística, si cal, de rescat d'algun dels elements familiars davant de posibles atrapades a la neu dels diferents vehicles de casa.
Controlará amb precisió matemàtica tota la situació "anómala" que es produirà i farà de camp base de quansevol acció per dur a terme.
Café calent, caldo bullint i alguna copeta de conyac estarán a punt de ser engolits per algun dels posibles damnificats de la posible nevada.
No cal que us digui que tant la familia com qui l'envoltem ens ho pasem d'allò mes be davant de tota aquesta moguda, es una barreja de conya marinera i sensació entranyable.
Abans la "prota" era la neu i ara es l'Annacat.
No direm qui es, només es per riure sense mala fé, sobretot la familia i qui l'envoltem i un recordatori als de ciutat:
També els pobles hi viu gent que els espanta la neu, no us penseu eh?
Ignasi