la tomaquera que desafiava el fred...

Doncs si, tinc una tomaquera que sobreviu, de moment, a totes les gelades i baixes temperatures que s'enregistren aquest hivern i, la veritat, em té el cor robat. Potser per què va contra corrent, que és un esport que aqui a casa ens agrada practicar, o potser contra-natura? no, jo crec que algun hortalà em diria la raó per la que aquesta planteta fa la viu-viu enmig d'aquesta estació freda històricament. Us puc situar als que no sabeu on parem: Cantonigròs, a la comarca d'Osona, a cavall entre Vic i Olot i a 940 metres d'alçada i unes temperatures francament baixes. Què té a favor? que ha crescut a la cara soleiada del pati i suposo que la paret de pedra del fons deu acumular un xic de calor que no li permet que arrivi a tempetarures exageradament baixes. Aquesta es la foto:



La pregunta següent és, de quina classe de tomàquet estem parlant? doncs no ho sé ja que aquest estiu passat en tenia fins a 8 classes diferents: cor de Bou, Montserrat ple, poma ple, rosa de Parets, Baby vermell i groc, Raf i alguna altra que no recordo. Qui va dur la llavor? algún ocellot que devia picotejar per aquí i per allà (tots en coneixem d'ocellots, oi?)
I per aquest any potser tindré 12 classes o més ja que vaig anar a la fira del tomàquet de Santa Eulàlia i em vaig firar de llavors, veurem què surt.
Jo, aquesta planteta la miro de cuidar; humitejo la terra que l'envolta lleugerament a les hores de sol i penso "que no tregui flor ara, que aleshores si que la perdrem..." us imagineu que tingui tomàquets per Sant Isidre, allà per mitjans de maig que és quan es planten les tomaqueres? Seria potser envejat i tot, no creieu? o seria discutit? o dirien que si estic aixalabrat?
Diuen aquí dalt: "bé o malament, però sobretot que en parlin..." La tomaquera serà, si viu, l'eix de les converses pagesívoles a principis de primavera i tothom la voldrà veure: que faig? poso horaris de visita? matí o tarda? o cobro i dono els calers a alguna ONG, que està de moda?
Un altre avantatge que té aquesta tomaquera és que no té bitxos que l'emprenyin, fa tant fred que cap pulgó ni res que s'assembli s'acosta pels seus termes i, per tant, com que no li posem cap mena d'insecticida, ¿podré decretar la tomaquera com ecològica? clar hauré d'esperar que em facin un informe aquets del CCPAE que són els que vetllen que els ecologistes ho facin bé (també podrien fer-ho d'una altra manera; vetllar als que no ho són de que no facin cap malifeta, que després ens ho hem de menjar la majoria).
Penseu que si surten tomàquets, com que estaran just al costat de la porta del pati ja no serà un producte Km. 0; jo miraré de que em donguin el M.0 (metro 0) ja gairebé serà molt difícil millorar aquest récord. Ostres, em donaran el récord Guinness o potser si el tomàquet està extremadament bo, podré aspirar a tenir 1 estrella michelin? se m'està complicant el tema del tomàquet, ho veieu eh?
Però clar el dia que arrenqui els tomàquets, si n'hi ha, em posaré la ràdio al pati per tenir música d'acompanyament per fer-ho més cerimoniós però caram! i si m'atrapa el de l'SGAE? em farà pagar drets d'autor? potser millor xiularem i potser ensulfataré la tomaquera i amb això, i que ho colliré de nit per què ningú ho vegi i per tant en xerri més del compte, m'estalvio calers, temps i emprenyades.
Si sóc capaç de menjar tomàquets d'aquesta tomaquera us en faré cinc cèntims (d'Euro) per fer-vos venir salivera quan sigui el dia....
"HAGAN SUS APUESTAS SEÑOREEEEEES !!!! "

Ignasi