divendres, 18 de març de 2011

La carta de vins

Aquests dies estem refent la carta de vins. De tant en tant, ja ho fem, donem de baixa algunes referències i d'altres les introduïm. És una cosa que explicada així sembla molt fàcil, però que en realitat a mi no m'ho sembla i per tant, em costa i em fa mandra. I us ho explico....Primer de tot confessar-vos que el tema dels vins, és un tema molt nou per a mi, tot just estic començant a introduïr-m'hi, i quan més vaig entrant, més comprovo que és super complicat. És un món amb dues vessant: per una banda és super interessant, apassionant i si volgués podria estar-hi tot el dia investigant i analitzant, que encara em faltaria temps, i per l'altra és molt complexe, has de saber molt bé destriar el gra de la palla, i no et pots deixar influenciar per les "modes", ja que llavors perds criteri i vas a la deriva constant. Espero que amb el temps i pàciència (per part meva i per part dels que m'envolten que m'han d'anar explicant, en els que el paper principal el té l'Ignasi, noi, t'ha tocat...), ja tindré el meu propi criteri "professional", és a dir, poder descriure un vi amb totes les seves complexitats i matitzos, amb els seus sabors i aromes; però de moment, el que utilitzo i aplico és el criteri "amateur", és a dir m'agrada/no m'agrada.; i pensareu que és absurd, però jo crec que no ho és tant: en realitat un vi és una cosa molt subjectiva, personal i variable (toma ya...). És cert, normalment quan prenem un vi, ho fem al voltant d'una taula, acompanyats (i normalment intentem que ben acompanyats), amb un bon menjar i en un entorn que engloba tota l'escena. En funció de com nosaltres estem, com interpretem aquest entorn i com estem d'estat d'ànim, el que prenem ens ho mirarem amb uns ulls o uns altres (si estem en un restaurant amb els nens, i a la taula del costat també hi ha nens, el soroll que facin els nens de l'altra taula el tolerarem millor, que no pas si estem en un restaurant amb bona companyia i sopar romàntic i a la taula del costat hi ha nens que fan soroll, no? El nostre estat d'ànim i predisposició serà diferent en un cas i en l'altre i per tant, el que mengem i bebem també ho notarà). A mi em pot agradar un vi, a l'Ignasi no i a l'Anna ni fu ni fa (i és el mateix vi !!!!); però el paladar, l'experiència, la memòria de gustos i la formació, no són les mateixes, i és en base a això que decidim si un vi ens agrada o no.
Doncs ara penseu que amb tota aquesta complexitat que us he explicat ¿¡Com faig la carta de vins!!!!!????? Enteneu per què se'm fa tant difícil,oi?
El criteri que fem servir seria el d'ajuntar la "professionalitat" i coneixement de l'Ignasi, amb el "amateur" i intuïció meva, i en funció d'això decidim (oi que veieu que encara ho he complicat més?).
A l'hora de decidir de posar un vi a la carta o no, al final el que és més important és saber si quan us el preneu, us agrada i fa agradable el menjar o no. Al final el que realment importa és la satisfacció de la persona que se'l beu; hi ha tants gustos en vins com persones.

Per això, i per anar acabant, que el cafè amb llet i el pastís que m'ha portat l'Anna per esmorzar m'esperen....mmmmmm!!!!, intentarem fer una carta prou variada per tal de poder satisfer el major nombre de paladars possibles, sempre amb la seriositat i la confiança de treballar amb cellers que s'estimim les vinyes i el producte que fan (aquest tema el deixaré per un altre article del blog). De totes maneres, quan vingueu a casa, també ens podeu explicar com us agraden els vins, i deixar-vos recomanar, que hi ha coses molt bones i poc conegudes que us poden soprendre....Em deixareu sorprendre'us??????

Fins aviat.
Laia.

2 comentaris:

  1. Nena! ets una PRINCESA molt espavilada !
    Barretada per lo que dius i com ho dius, així de natural, sincer,
    senzill i obvi.
    Ja saps que estic-estem per acabarte d'embolicar la troca per lo que
    s'escaigui.
    Petonets
    Miquel

    ResponElimina
  2. Et veig atabalada Laia.
    No dona, això no és res. Al final acabes fent la carta més llarga del món i has de començar a retallar referències com els germans Marx retallaven els articles del contracte del contractant contractat.
    Per cert, que tampoc ho fas tant malament, a mi m'agrada la vostra carta.
    Com be dius, l'important és la variació, però el difícil és separar la qualitat del gust propi. O sia saber si un vi és d'una qualitat impecable... encara que no t'entusiasmi.
    I sobretot oblida't de les modes, així evitaràs tenir una carta "mono-gust", això sí: amb tots els vins de 10 sobre 10 Parker. (Què guai!)
    Una abraçada i endavant, que segur que ho faràs perfecte !!

    ResponElimina