dissabte, 19 de març de 2011

tractat de quan els clients esdevenen amics....

Quant comences en aquesta professió i tens una porta oberta gairebé ningú es planteja que farà, a la llarga, amics; si, ho heu sentit bé, amics i bons.
Tu et pots plantejar com faràs les coses, com organitzaràs, quina filosofia, quin tracte, fins i tot què cobraràs però no planegem mai que farem amics, és una sort més d'aquesta feina que a molta gent li sembla paradigme de l'esclavatge professional i altres ho veiem com alliberador de les tiranies que envolten les feines d'avui en dia en molts sectors de serveis.
Doncs, si, farem amics de veritat i sort que en tenim, jo de vegades penso en una parella d'amics, la Lidia i en Ciscu, empresaris tots dos, parella fa molts anys, ella és una de les meves "rosses" preferides (amb el vist-i-plau de la Laia ) i aquí a casa ens els estimem molt i ens consta que encara que el dia a dia ens allunya per moments ells també ho fan. Ells ens van descobrir quan tot just començàvem i van venir i ens varen portar gent maca, molt maca, uns anònims, altres amb noms i cognoms mediàtics però tots amb el segell personal que només ells li han sabut donar a les seves conneixences.
Amb el tracte que tant sovintejava es varen donar moments, petits moments de sensibilitats a flor de pell, moments delicats i moments dolços tot dins el tracte client-restauradors però que amb els dies es va anar desmesurant i ja eren complicitats, de vegades mirades en comptes de paraules. Són aquelles estones on l'amistat floreix i s'instala en totes les parts i comença un idil·li que probablement sigui de per vida.
Ara ells passen per moments anímics difícils, quan l'entorn t'abandona de manera cruel et descomposa com a persona per tornar-te a composar en un ésser molt més sensible amb l'entorn i al mateix temps dur com una pedra. És llei de vida, diuen alguns...
Jo enyoro aquelles complicitats i sensibilitats i sommio amb el dia que el sol tornaà a sortir de veritat i retrobarem les sobretaules, allà on siguin, tornarem a riure i farem front a la vida que de vegades no ens tracta com voldriem, d'una manera més simple, a la fi només en vivim una i la resta cadascú opini el que les seves creences li marquin.
La Laia i jo en tenim d'altres d'amics, molt bons amics i de molts anys que els estimem, però en aquest cas aquestes quatre linees serveixen per què pogueu veure que les persones que passeu per aqui casa, no passeu gens desapercebudes i tenim estonetes per pensar en vosaltres com amics, com a clients se n'encarreguen els números, però ja és tema per un altre dia.
Nanit
Ignasi

2 comentaris:

  1. Me han emocionado tus palabras, aquí en la lejanía de mi tierra, que siempre se echa de menos y de algunas personas que siempre estarán en mi corazón, a pesar de que los caminos de cada uno sigan por su lado, pero hay gente a la que nunca se olvida, siempre seguirán siendo amigos..... Besos a los dos.

    ResponElimina
  2. Gracias guapa,
    Algun dia seguro vendremos a veros. Un beso emorme a los tres.
    Laia.

    ResponElimina