Quant comences en aquesta professió i tens una porta oberta gairebé ningú es planteja que farà, a la llarga, amics; si, ho heu sentit bé, amics i bons.
Tu et pots plantejar com faràs les coses, com organitzaràs, quina filosofia, quin tracte, fins i tot què cobraràs però no planegem mai que farem amics, és una sort més d'aquesta feina que a molta gent li sembla paradigme de l'esclavatge professional i altres ho veiem com alliberador de les tiranies que envolten les feines d'avui en dia en molts sectors de serveis.
Doncs, si, farem amics de veritat i sort que en tenim, jo de vegades penso en una parella d'amics, la Lidia i en Ciscu, empresaris tots dos, parella fa molts anys, ella és una de les meves "rosses" preferides (amb el vist-i-plau de la Laia ) i aquí a casa ens els estimem molt i ens consta que encara que el dia a dia ens allunya per moments ells també ho fan. Ells ens van descobrir quan tot just començàvem i van venir i ens varen portar gent maca, molt maca, uns anònims, altres amb noms i cognoms mediàtics però tots amb el segell personal que només ells li han sabut donar a les seves conneixences.
Amb el tracte que tant sovintejava es varen donar moments, petits moments de sensibilitats a flor de pell, moments delicats i moments dolços tot dins el tracte client-restauradors però que amb els dies es va anar desmesurant i ja eren complicitats, de vegades mirades en comptes de paraules. Són aquelles estones on l'amistat floreix i s'instala en totes les parts i comença un idil·li que probablement sigui de per vida.
Ara ells passen per moments anímics difícils, quan l'entorn t'abandona de manera cruel et descomposa com a persona per tornar-te a composar en un ésser molt més sensible amb l'entorn i al mateix temps dur com una pedra. És llei de vida, diuen alguns...
Jo enyoro aquelles complicitats i sensibilitats i sommio amb el dia que el sol tornaà a sortir de veritat i retrobarem les sobretaules, allà on siguin, tornarem a riure i farem front a la vida que de vegades no ens tracta com voldriem, d'una manera més simple, a la fi només en vivim una i la resta cadascú opini el que les seves creences li marquin.
La Laia i jo en tenim d'altres d'amics, molt bons amics i de molts anys que els estimem, però en aquest cas aquestes quatre linees serveixen per què pogueu veure que les persones que passeu per aqui casa, no passeu gens desapercebudes i tenim estonetes per pensar en vosaltres com amics, com a clients se n'encarreguen els números, però ja és tema per un altre dia.
Nanit
Ignasi
Me han emocionado tus palabras, aquí en la lejanía de mi tierra, que siempre se echa de menos y de algunas personas que siempre estarán en mi corazón, a pesar de que los caminos de cada uno sigan por su lado, pero hay gente a la que nunca se olvida, siempre seguirán siendo amigos..... Besos a los dos.
ResponEliminaGracias guapa,
ResponEliminaAlgun dia seguro vendremos a veros. Un beso emorme a los tres.
Laia.