divendres, 6 de maig del 2011

el bus de l'escola

Tant se val el seu nom, deixem que segueixin en el seu feliç anonimat però m’agradaria fer-vos cinc cèntims de la monitora i el xófer del bus que té la linea de Rupit-Manlleu-Vic i que té parada a Cantonigròs just a la plaça davant del restaurant, excusa perfecta quan ens demanen que com és que hem tingut tanta canalla, en tenim 3, sempre els hi diem que com que té parada el bus de l’escola davant de casa és tot molt més fàcil, en el fons els estem dient que als pobles tot això és bastant menys complicat que a ciutat que és més complexe, una mica per tot plegat, l’anar amunt i avall; aquí tot és més a prop. Alguna avantatge hem de tenir als pobles, els de ciutat teniu tot un seguit de serveis i entreteniments a prop de casa i nosaltres no, però tenim anècdotes que ens fan la vida més fàcil i més divertida i sinó pareu l’orella al que ara us volia explicar:
Cada matí els nens d’infantil i primària esperen pacientment en les dues parades que té el bus al poble, quan arriva i s’obren les portes els nens pugen super contents les escales i ja reben un bon dia de la monitora i una pessigolla o una caricia del xófer, els nens encantats, de baixada cap a l’Esquirol que és on està situada l’escola; els nens canten cançons del país, de vegades cançons del “verano” i els mateixos nens ja porten la seva música per escoltar, un dia hi ha galetes Maria, l’endemà la monitora fa un pa de pessic, molt bo per cert, i els nens encantats de la vida.


Els més petits, de guarderia, que no poden pujar al bus escolar, així ho diu la llei, s’ho miren des de baix i esperen la senyal del xófer per anar a recollir un inofensiu Sugus, ja frisen per ser més grans i poder anar al bus, per ells és una fita, ja deixaran de ser nadons i seran nens, com els grans.
Que és un sant o aniversari d’ells? Un termo amb xocolata calenta i coca i els nens feliços i ben enxocolatats, ara inclús els mateixos pares ja portem cosetes si tenim algun dels nostres que fa l’aniversari.
De pujada a la tarda igual però amb sessió de pintura, un dia de vermell, un dia de groc, cada dia venen d’un color diferent i els dies com ara els darrers pintats de blaugrana.
Per Carnestoltes, tots disfressats i pintats i tot això que us explico és en un trajecte de tant sols 20 minuts, per Tots Sants castanyes i panellets.
El darrer dia d’escola abans de Nadal inclús van tenir un patge dins el bus que va recollir els primers desitjos dels nens per Reis.
Aprofitant l’aturada de Nadal no els hi falta algun detallet per ells, nosaltres els convidem a dinar, els altres pares també fan bombons o xocolates
Els dies que els ve de gust fan tómboles pels nens i sempre surten ben firats.
I de vegades la seva trempera arriva a venir en un dia festiu al poble i endur-se nens i alguns pares d’excursió per exemple per portar un pessebre a un llogaret prop del poble, tota una festa, sense subvencions…
No passa desapercebut el bus pel poble i si et troba pel carrer fa sonar aquella botzina de camió que encara duen els més antics, com el nostre, és ja un so familiar tant com el del campanar de l’església
Hi ha una coseta que està ben clara, els hi agrada la feina que fan, la disfruten i la comparteixen amb qui els envolta, són un bon exemple per qui ho veiem cada matí.
L’any passat un bon dia l’empresa del bus ens varen canviar el xófer, els pares se’ns va acudir recollir un pleg de firmes i presentar-les a l’empresa concessionaria i contra tot pronòstic ens varen fer cas i el xófer i la monitora van tornar per seguir fent feliços a la mainada d’aquest petit poble de Cantonigròs.
Penseu que cap nen, fora de malalties, es nega a anar a l’escola, com voleu que es negui amb aquest ambient? Sort en tenen.
Ignasi

9 comentaris:

  1. Quina sort de poder gaudir d'un servei així! Amb persones amb tant de caliu que, pel que ens expliques, gaudeixen d'allò més fent la seva feina anant molt més enllà de la simple obligació de transportar de manera segura els nens del poble a l'escola i de l'escola al poble! Quina enveja (sana) que em feu! Molts petons família!!!

    ResponElimina
  2. quan amb la Laia ens varem plantejar aquest blog us voliem fer companys d'aventura del que fem, qui som i tots els perqués que sen's acudeixen i ens envolten, el bus de l'escola forma part del poble i de nosaltres sobretot si tenim la sort que s'allargui...

    ResponElimina
  3. Com m'agrada tot el que ens expliques! A Barcelona tot són presses, cotxes mal aparcats i ens arrosegant-se mal esmorzats de bon matí (t'ho dic per experiència, que treballo en una escola)... en llegir això envejo la vida de poble!

    ResponElimina
  4. Home, hi ha de tot a la vinya del senyor, eh? però els temes que fan nosa, que hi son, ja no els fem sortir... a veure si ens tirarem pedres contra nosaltres mateixos, oi?
    pensa que com a nosaltres ens ha sortit mig be venir de la ciutat al poble, la Laia es de Bcn i jo de Badalona, hem vist molts companys intentar-ho i no aconseguir-ho, no es tant fàcil adaptar-se a la vida rural, no tot son flors i violes, ja t'ho ben assegur-ho, sempre es allò del mig got ple o el mig got buit
    Ignasi

    ResponElimina
  5. Hola Ignasi, soc en Quim Surribas, fa dies que no parlem, amb la Carme si que ho fas més sovint. He llegit l'article i l'he trobat entranyable i encoratjador, sobretot en quan a l'adaptació a la vida rural, a la que tant bé s'hi va acostumar en Llorenç. Si et plau, continua escrivint i jo continuare llegint'he.

    Quim.

    ResponElimina
  6. Hola, Quim, potser ens veiem diumenge a Tavertet ja veurem que la feina mana... estic molt content que estiguis al corrent d'allò que fem a casa. Es un esforç d'hores important atendre les xarxes socials amb negoci i tres nens petits però hi fiquem alegría i molta il.lusió. Una abraçada
    Ignasi

    ResponElimina
  7. Esta molt bé que doni la seva opinió, però com bé ha comentat abans la seva feina i la seva afició és la cuina. Només dir-li que no val la pena embrutar la imatge del seu “Restaurant” per defensar aquest tipus de persona, això sí, si aquesta persona té el tipus de problemes que ja sabem, no serà perquè sigui un bon professional precisament...

    ResponElimina
  8. És bo expressar els sentiments, però seria interessant que s’expressessin d’una manera clara i entenedora. Les faltes hi abunden... Sincerament recomanaria una consulta al DIEC o a la gramàtica de Fabra 33. Útil i eficaç.

    ResponElimina
  9. No és això, no és això, a nosaltres ens encanta viure amb un xic de felicitat i si tu ens vols convèncer de que tenim un Dr.Jekyll i un Mr.Hyde allà tu, seguirem sent com som per més que els teus comentaris intentin torçar el que ja pensem. No n'hem de fer res del que facin a la seva vida personal, no som jutges de ningú ni pretenem ser-ho i si no tens la sort de beneficiar-te del seu bon rotllo t'ho has de fer mirar. Tampoc som cap diari públic ni estament oficial per veure si tenim alguna falta o no, i no dic més perquè l'anonimat et protegeix però un consell si et dono: mira't al mirall a veure què hi veus, recoi !!
    Ignasi

    ResponElimina