El senyor forner

Apunteu-vos el nom i adreça d’aquest Mestre artesà forner que es diu Josep Sabater, www.volsferpa.blogspot.com, ajunteu-vos uns quants, sigueu del món de la cuina, o de pastisseria, o una colla de particulars i ell s’encarrega de tot. En Pep Nogué, el nostre amic cuiner gastrònom de La Garrotxa ens va passar el contacte i després de la primera jornada de les dues que farem amb ell, els resultats són satisfactoris.
El que més puc destacar és la facilitat amb que es desenvolupa en l’art de fer pa i la maestria que té per fer perdre la por a embolicar-se dins una cuina, ja que els horaris no sempre són, aparentment, els mateixos en un tema com és el pa, tant fàcil i tant complexe a l’hora.
Doncs ell t’ho capgira tot i t’adapta tot el procés als horaris del restaurant, res més fàcil i sembla mentida que no hi hagi caigut ningú dels que fan cursets de pa per restauradors.
Aquest senyor forner ja segueix la filosofia que després t’ensenya i és la que creu amb fermesa en els productes naturals, ecològics o biològics i de proximitat i com que hi creu, t’ho encomana en un petit grau més del que ja hi creiem.
El món de les masses mare comença a ser apassionant, són els llevats més naturals que hi ha i són fabricació pròpia, els forners que treballen com Deu mana les fan servir com sempre s’havia fet i algun d’ells hi porta decenis amb la seva. Jo ara fa dos anys que tinc la meva, que em va ensenyar el Xavier Barriga, i la cuido com la meva millor planta. Em va costar 15 dies de fer-la però un cop feta li vas donant de menjar, farina i aigua, i ella et va donant el buquet característic al pa que cadascú es pogui fer.
La Laia ha penjat unes fotos al facebook,
http://www.facebook.com/home.php#!/calignasi

Va ser una jornada atepeïda i m’en vaig adonar que un curs del Josep Sabater a mitges amb el Xavier Barriga “Turris” seria el curs gairebé perfecte, l’un la base i el producte natural i la seva adaptació l’altre també la base, la qualitat i la innovació, a veure si l’Aula de Cuina de Chocovic em llegeix i ho proposa que estaria prou bé, no?
Total que si sou un grup d’amics, o de cuineres o tant sols aficionats, és un bon curs a fer encara que no tingueu un forn de llenya, en Josep s’adapta a tot i si no truqueu-lo i ho comprobeu.
Ignasi