El despatxet de la Dolors

Què més voldria el Bisbe de Vic que tenir un confessionari de fidels, i no tant fidels, com el de la Dolors de Cantonigròs. Que aixequi la mà qui coneguent-la no ha set mai convidat a fer-ne us...

Jo penso de vegades en les parets d’aquest petit despatxet on en 10-12 m2 hi caben la taula del despatx, uns bons sillons, cadires, un petit cuarto de bany i una super pantalla de tv., estanteries de llibres, tres portes i un finestral i uns quants quadres, crec que de Rupit; és en aquest espai tant propens a dibuixar confidències i alegries a parts iguals on la Dolors, artista de la paraula des que té us de raó, excerceix sense límit en el bon sentit de la paraula, i quan es deixa anar i es posa a fer, ja li podeu portar el problema que sigui que us trobarà solució i, si no, el camí per trobar-la.

Jo li dic la millor botiguera del món, ella fa veure que s’enfada però com a bona dona intuitiva sap que quan  les coses es diuen amb carinyo i sense mala fe sempre són benvingudes.

Per qui no conegueu de qui us parlo, veniu a Cantonigròs i demaneu per la Dolors de Can Colom, botiga d’embotits sensacionals, per més que diguin, botiga de tota mena de detalls i detallets, vins, xocolates, llauneria de la bona, galetes, mel i mongetes i tota mena d’articles que ompliran els vostres cistells. Però tranquils,  abans de comprar us ho faran tastar tot i aquí és on veureu desplegar totes les seves arts de botiguera a aquesta dona d’una generositat excepcional.

Aquesta tardor la Dolors entre que ha estat al bell mig de la 1 ª trobada d’Instagram que hem fet els comerciants del poble i que ens ha portat molta gent amb ganes de fer fotos i també, sembla ser, que Esade la treu en un reportatge de la seva revista (que us expliqui ella mateixa l’anècdota ) com a exemple en temps de crisi i ella n’està ben cofoia, de fet està recollint el que va sembrar durant molts anys juntament amb en Manel, el seu home. Fan una parella de pel·lícula, un parell d’avis encantadors. 

Jo aspiro a que escrigui unes memòries, molta de la informació que té i sap, la té endreçada per escrit, sobretot de la part amb més sentit de l’humor ; així, en els anys que han de venir, sigui un llibre de capçalera del bon humor i del saber fer que ens provoqui somriures abans d’anar a dormir.

Penseu que quan sàpiga que he penjat aquest escrit en el meu bloc estarà dies rabiant però ella sap, la seva humanitat sap, que es mereix això i molt més; i el seu petit orgull de dona que sap que ha fet coses molt ben fetes l’envoltarà d’una sensació de satisfacció que ara ja en podrà gaudir, total fa el que vol i perquè vol, qui més ho pot fer? Jo no en conec gaires, la veritat.

Ignasi