dijous, 14 de novembre de 2013

Terra de llestos i espavilats

L’altre dia un venedor amb ganes de desmuntar mites ens explicava a casa que porten sacs sencers de mongeta Michigan made in Usa, els hi canvien la marca i cap a Santa Pau, després també compren sacs i sacs de cigró Pedrosillano a les Castelles els hi canvien l’envoltori i ja són cigronets d’Oristà; clar, els dos casos, suposats, de presa de pèl fan mal pels que creiem en les denominacions d’origen.
Clar, penseu que de comprar a 1’50 € i vendre a 6€ els hi surt un negoci rodó, apart que si el possible comprador s’assabentés, seria una ruïna per la d.o., per la pèrdua de credibilitat que en molts casos tant ha costat de guanyar. Jo, de tota manera,  m’acabo fiant més de conèixer el productor, això és prou important per la fiabilitat de l’origen del que conreuen.
Però la cosa no va quedar aquí i aleshores va començar a atacar al món ecològic, que si tenia un amic que només donava d’alta al CCPAE un camp i en té cinc i ho comercialitza tot com a ecològic i clar, tots fan el mateix,  què us pensaveu? la demagogia utilitzada per aquest element em va donar a pensar que és tant fàcil desmuntar amb comentaris marques que han costat tanta feina, esforços i paperassa per ser reconegudes i que portant aquestos a mans irresponsables dins la xarxa poden tenir conseqüències desconegudes.
A mi la veritat és que si em venen mongeta de Santa Pau conreuada a Tavertet, poble mongeter de tradició ja gairebé perduda, com és el meu cas,  amb llavor de tavella grisa com ha de ser, tant me fa ja que estem parlant de la mateixa mongeta i a més si el pagès és de confiança, l’any que no en cull no n’hi ha i prou, a mi m’és fiable al cent x cent també hi són els que venen mongeta petita del Collsacabra i prenen el pèl ja que la producció és tant minsa que no s’arriva...


Jo també tinc un amic a Osca que fa préssec per les Coop. de Calanda, un poble que si hi passeu feines tindreu a veure un presseguer, ja hi són però menys dels que per l’anomenada que té la d.o. un hi espera trobar, de tota manera són molt exigents en el seu estandard de producte i els que treballen per ells s’hi han d’esforçar a complir els seus paràmetres, a mi em sembla bé perquè ja estan conreant una classe específica de fruita que tant bona serà a Fraga com a Calanda encara que hi hagi 200 kms. de distància.
Ara, si que és veritat que hi ha petites produccions de vegades tant arrelades a un territori com són les patates del Bufet, parlem d’un tubercle, que d’una comarca a un altra sí canvien gust i textura, no és el mateix un Bufet del Vallès a un Bufet d’Orís.

Feta la llei, feta la trampa... que hem de fer? hem d’instaurà la desconfiança cap a l’origen dels productes que comprem? O bé aprenem a confiar en els nostres proveïdors i aconseguim que estiguin entre els nostres millors amics? A mi la segona opció em funciona amb un alt nivell de seguretat, a tots ens poden colar un gol, som humans, però també hem de poder ser prou llestos per anar tastant-ho tot i comprovar que els nivells de qualitat no baixen, en tot cas milloren; aquesta és la solució: ser-hi.
Ignasi. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada