dijous, 15 de desembre de 2016

Collsacabra te tòfona, Ca l’Ignasi la cuina i vosaltres, benvolguts, us la mengeu !!

Collsacabra te tòfona, Ca l’Ignasi us la cuina i vosaltres, benvolguts, us la mengeu !!

A l'hivern, una de les experiències gastronòmiques més interessants que hi ha és la que es mou al voltant de la tòfona, aquest bolet misteriós que només el tenim els dies més freds entre els mesos de novembre a març; històricament sempre ha aixecat passions, ja que sapiguem, grecs i romans hi veien propietats de tota mena, incloses les afrodisíaques, i en feien veritables bacanals i festins.


foto: Trufficulteurs de Lozère

Fins els nostres dies actuals ens ha arribat puntualment, i sempre de la mà de les classes més adinerades i també influents, diferents maneres de cuinar-la, sempre amb  quantitat ja que heu de pensar que en aquells temps sovintejaven bastant més que ara i sobretot eren més barates.
Com tot, el món de la tòfona ha anat evolucionant i cada vegada més deixa de tenir aquest toc misteriós sobretot en l'aspecte humà, per anar-se convertint en una experiència de plaer pels sentits; les noves generacions de tofonaires ho saben i s'estan renovant i posant al dia a marxes forçades, tot i que sempre quedarà aquell aire de furtivisme, d'anonimat i de secretisme acompanyat de mercats en llocs inverosímils a hores intempestives...

 foto: Ignasi Camps


A la cuina estem en un procés de canvi ja que la tradició gastronòmica, gran en països com França o Itàlia i aquí en vies del mateix procés, sempre s'ha anat modernitzant a base dels plats clàssics, plats amb molta contundència per la seva quantitat en tòfones i només apte per amants de la gastronomia d'aquest bolet.
Potser el canvi vindrà donat per un ús més democràtic de la tòfona i sobretot i degut a la pedagogia que s'està extenent per arreu; cuiners que en parlen i expliquen; fires de la tòfona; presència de tofonaires als mercats setmanals com el de dissabte a Vic, on ja són 4 els punts de venda, ja allunyen la idea de que només les tòfones més grosses, tòfones de lluiment en dic jo, són les úniques bones, no, ara s'explica que segons pel que s'ha de fer servir hi ha molts tipus de tòfones i de preus...s'està començant a prioritzar la utilització com a condiment, és a dir, en petites quantitats, en la confecció de molts plats, salats però cada vegada més en plats dolços; les aspiracions de la tòfona són grans, arribar a tot arreu.



Foto: J.M. Carol

Com deia, en petites dosis, és un perfecte potenciador de gust, substituint productes d'origen químic, ni de bon tros tant saludables, i de vegades ens fa rebaixar el contingut de sal en alguns plats, aquest és el poder de la tòfona.
Aquesta temporada hem fet uns petits canvis aprofitant la força emprenedora d'un parell de tofonaires, en Santi i l'Albert que, entre altres contrades, volten pel Collsacabra caçant tòfones i que han engegat un projecte per dur els aficionats a la tòfona a la seva recerca amb gossos ensinistrats; l'han batejat com a Temps de Tòfona  ( http://www.tempsdetofona.com/es/about )




foto: temps de tòfona

Entreu-hi i doneu un cop d’ull i truqueu-los, son gent de muntanya, bons, ja ho veureu, de fet ara seran ells els que, si us ve de gust, us duran a bosc a conèixer les interioritats d'aquest ofici i on també tindran cabuda tots els trets característics d'aquest ofici de tofonaire.

Nosaltres passat Reis ja us tindrem a punt els menús de tòfona que penjarem a la web i a les xarxes socials els propers dies amb alguna sorpreseta, com no, oi?

Que tingueu bones Festes

Ignasi Camps    



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada