EL MERAVELLÓS MÓN DE LA TÒFONA....

O la il·lusió de veure triomfar aquest tresor de sota terra a la cuina d'hivern d'aquest país....

I és que després de més de vint-i-cinc anys fent servir la tòfona del Collsacabra, ja amb la segona generació de tofonaires, cada any per aquestes dates me n'adono de l'acceleracció que aquesta està agafant arreu del país, tothom ja té la seva en multitud de comarques catalanes, hi ha un frec a frec molt diplomàtic, molt catalanet, per aconseguir cridar l'atenció del món gastronòmic del principat i fer-li veure que és la millor, la més aromàtica i la que més flaire emet; a mi personalment m'emociona...

tant fa, el més important és que ja hi ha tofonaires, cuiners, intermediaris i comercials, polítics, pagesos i ramaders, entitats gastronòmiques, científics, universitats, periodistes i mitjans, molts reportatges es llegeixen a les revistes especialitzades i a diferents programes de televisió, mercats setmanals i llotges, xarxes socials,...; per fi, per fi la tòfona comença a sortir realment de l'armari, ja comença a ser lliure, a ser popular, a ser nostra, se'm posa la pell de gallina de pensar-ho; són molts anys, qui em coneix en pot donar fe de la creuada que he dut a terme, com d'altres, està clar, per tal d'utilitzar-la més democràticament, com dic sempre: "sense que ens fonguin la visa".

Qui vulgui tòfona en quantitat, cap problema, que la pagui, qui vol gambes bones en quantitat bé las paga, oi?

Ara toquen campanes d'alegria, però que no ens faci perdre el món de vista, tots a la plegada catapultarem la cuina d'hivern d'aquest país cap a la resta del món gastronòmic per poder-los encomanar els flaires de les cuines, dels mercats, de tots els llocs on la tòfona hi és present i els enamori de veritat. El que l'all va aconseguir durant molts i molts anys, la tòfona l'ha de superar, és igual que aquest, una gran potenciadora dels gustos: una pilota de caldo amb tòfona és tant o més bona que amb all i julivert i a més, es paeix molt millor.

Ara hem de ser capaços de convertir-ho en una tendència de cuina, molta gent està implicada, a Osona des dels cingles de Bertí, al Lluçanès, fins a les cingleres collsacabrenques i la Vall de Sau....i a les ciutats i als seus mercats es palpa, està al carrer, se'n parla, la gent demana, ens truca, si, si, si la tòfona és ben viva i amb unes ganes de créixer enormes, doncs som-hi!! animeu-vos i tasteu-la, si més no, no us deixarà indiferents, us ho diu aquest cuineret del Collsacabra.

Ignasi Camps.