Sortim de l'armari.... que ja toca, coi !!

Acabo de veure per primera vegada el nou anunci de la Damm per presquipció facultativa dels meus amics que em diuen que només hi falto jo (?¿) i m'ha donat per pensar que és l'excusa perfecta, un anunci en "prime time" d'una marca de cervesa popular que escombra cap a casa, per sortir de l'armari, sí m'heu escoltat, sortir de l'armari.
Qui ha de sortir? els que fa molts anys que hi creiem en els productes locals, en els productes de casa nostra, els que ens envolten des de sempre, això no és ser clàssic, és ser rabiosament modern, aquesta ràbia acumulada d'anys de veure que tot el de fora era millor, fins i tot l'enciam iceberg, deixem-nos anar, tornem a anar als mercats, a pagès, a vora mar, on calgui però gastem productes d'aquí, mentre ens vagi bé i l'economia ens ho permeti que des de la sardina fins al caviar de la Vall d'Aran, des de la ceba de Figueres a la maduixeta del Maresme, del pollastre del Berguedà a la vedella dels Pirineus, del vi de l'Avi Miquel fins a l'Ermita del Priorat ens pertany. Tenim gairebé de tot, potser ens diran que som demagògics, que ens mirem el melic i això no és bo, què punyetes però si és lo més sostenible que podem fer, no?
Penseu tots aquells que quan aneu a la Catalunya Nord sentiu certa enveja de que facin servir "lo català" amb senyera pel mig, amb tot i per tot i no els fa res utilitzar el distintiu de nacionalisme, potser els dóna un tret característic que els fa vendre més, no tenen vergonya de fer servir la seva imatge ja que els hi aporta riquesa...
Tinc uns quants amics d'aquí de comarques que ja comencen a tenir molt clar, quan van a comprar, les prioritats de l'origen dels productes, quan més a prop millor, i va a més, es torna a posar de moda regalar cosetes d'aquí, sobretot menjar.
L'anunci de la Damm sumat a la moda que esperem no sigui passatgera que hi ha en un ampli sector de cuiners que aposten pels productes de proximitat i la premsa que ja es comença a resignar que el retorn a casa és inevitable i que els productes foranis, que ja va bé que hi siguin, no seran modes majoritaries ens pot dur a viure un canvi en molts models que fins ara eren patrimoni d'altres i que el "Fet a Catalunya" sigui predominant a el Made in Italy, made in La France o el, sobretot darrerament, Made in Japan.
Potser es tornarà a fardar, no d'anar de viatge a no sé quin destí estranger sinó d'haver anat a un curs de cuina local en algun allotjament rural d'alt nivell, si cal, i presumir de fer el millor trinxat davant els companys de feina el dilluns al matí i també descobrir artesans perduts en la inmensitat d'aquest pais i que a més a més t'ensenyin allò que fan i com ho fan. Au dilluns a xerrar-ho tot.
Veieu com hem de sortir de l'armari ?
Potser es posarà de moda sortir de Bcn de bon matí i fer 100 quilòmetres per anar a buscar un parell de quilos de pa a Hostalets d'En Bas (Garrotxa) i tornar a casa a dinar amb aquest be tant preuat i millor que molts tortells de diumenge.
Fem servir els colors de les nostres identitats (gastronòmiques) i que no ens faci por de ser uns horteres del que es fa aquí. Tenim un be de Deu, no? aprofitem-ho.
Au, prou per aquesta nit(estic agafant alè de nou...) us deixo anar a fer nones i ja tornaré a carregar fort qualsevol nit d'aquestes. Per cert ens acostem a les 1000 entrades del blog i ho celebrarem, ja veurem com eh?
Nanit
Ignasi