restaurant bravo 24 del Carles Abellán

Quan uns de poble com nosaltres tot passejant per la Barceloneta acabes rumiant que hi han diumenges al vespre que son màgics, que sembla que la posta de sol sembla feta expréss per nosaltres, si a l'horitzó nord per damunt del mar hi llampega, quina postal....que la gent i passeja i sembla feliç es que potser l'hem encertada !!. Si xino xano acabes entrant per la porta i accedeixes al majestuós hall de l'Hotel Vela ja quedes impresionat d'alló que hi veus... ja ho veieu amb la boca oberta de bat a bat d'admiració semblem "camacus" però de comarques a la ciutat.... Ens trobem dins l'hotel i accedim al restaurant del Carles a la primera planta on ja som molt ben atesos només arrivar mentres esperem als amics. Pa acabat de fer, oli verge de Siurana, olives arbequines i verdials per anar fent boca. Arriva el Carles Abellán i l'Inma, també la Bibi i el Lionel de la Fonda Emilio, presentem el nostre fill petit que, teta obliga, ha de venir amb nosaltres. Comença el festival..... Visita obligada a la cuina on xoca moltísim que un hotel estremadament modern i de disseny te dos forns de llenya productors i alimentadors d'unes brases fantástiques per les parrilles de aquesta cuina (alguns restaurants de comarques encara van amb "brases" de gas...quina pena) Vaig accedir també a una cámera on maduren les, al menys, dotze carns que tenen de vaca de diferents llocs del món, de diverses edats i que la persona encarregada cuida i mima amb una professionalitat gairebé fora de lloc. Veig al mig de la cuina una noia netejan carxofes del Prat collides de dissabte i ja s'em fa la boca aigua.... El Carles m'explica les enormes dificultats que s'ha trobat per aconseguir carns ben "afinades" que es la definició moderna que ara es fa servir per assenyalar les técniques que hi han per madurar carns i deixar-les en el punt òptim per menjar. Entenc que si després de tota aquesta moguda ve un client i et demana una carn d'aquestes molt feta, l'escridassada pot ser monumental, no?. En un moment damunt la taula ens trobem mojama, pernilet bó, esqueixada de bacallà amb un pil-pil de la seva pell, carxofes a la brasa amb tòfona fresca laminada, enciam d'orella de burro a la brasa amb un escabetx d'alls confitats, pa blanc, pa d'espelta integral, (que bo) un parell de gambetes a la brasa, ratjada a la brasa amb patates al forn, unes espardenyes a la brasa, ondia noi !! quin festival i ja estavem ben tips quan.... 2 superxuletons de 1'4 quilos van apareixer a la taula per rematar-nos a tots; tots dos de vaca de 7 i 10 anys procedent d'Alemània, la seva part sur ja te fama per algunes peces de carn. Primer la de 7 anys madurada uns 30 dies tenia unes estries de greix infiltrades que li donaven un gust característic i boníssim però quan varem veure les estrelles va ser amb la segona carn de vaca de 10 anys madurada 40 dies i allò si era mantega pura. El ganivet hi lliscava per damunt la carn sense gairebé fer-hi força. Plaer celestial només apte per els molt carnívors, jo amb moltes xuletes a l'esquena hi vaig trobar la millor carn juntament amb una peça que varem tastar una vegada fa 7 o 8 anys en un llogaret al costat de Güernika a Biscaia on hi un "asador" que es diu Maitea. Els vins francessos que varem consumir durant el sopar, detall que varem tenir tots amb el Lionel, expert en vins del seu pais, varen arrodonir la festa. Uns bons postres clàssics, Tatins, coulants, gelats.... per fer tirar cap avall tot allò que ens haviem menjat, que era molt, i bons cafes. El perqué d'aquest post es sobretot per fer-vos dentetes, aixó está clar, no? !!!! I, ara en serio, es perqué veieu les paradoxes que es produeixen ara per ara en aquest pais. Un hotel de luxe i disseny es permet de tenir els millors productes de peix, marisc, verdures i carns en el seu restaurant emblemàtic. Cuina catalana de fons i sobretot de producte. Ondia quin aparador !! m'explica en Carles que treballen amb un pagés del Maresme i dos del Prat i enviava els seus caps de cuina a buscar les verdures que els pagessos els havien sel.leccionat i recollit per ells, ara tenia un dels seus xefs a Burgos en una vall on crien bous molt especials, Valles del Esla, perqué pogues aprendre tot el que hi al voltant d'aquest animal. Quines ganes tinc de que aquesta cultura s'encomani a comarques en molts més llocs dels que ja ho començem a fer, que trobem canals de distribució adequats, nous pagesos amb ganes de fer cosetes, anem a la recerca d'aquesta singularitat que tenim els catalanets, l'història ens acompanya, deixem-nos anar sense por i donem de menjar mes car o mes barat però donem de menjar be !! que poc costa fer les coses be, que poc costa.... Gràcies, de part de la Laia i jo mateix, Carles per la vetllada i per el sopar que no oblidarem, dels millors que he fet mai.... i en porto molts !! Ignasi