dissabte, 5 de març del 2011

Terol també existeix !!

Com que els nens tenien la famosa i temuda setmana blanca, nosaltres varem decidir agafar-nos uns dies de festa que donat que aquest any tampoc tindrem vacances, peatges de petits empresaris, aprofitem dies entre setmana i fem el que popularment s'en diu ponts. Aquest any li va tocar el torn a un poblet, Alcorisa, on la familia de la Laia hi guarda una casa a mitges amb un altra familia que son entreparents. Aquest poblet te la gran sort de estar a les portes del Maestrat de Terol i molt a prop del de Castelló així que les excursions aquí si sovintejen i es el que varem fer.
Que us recomanem?
A Cantavieja l'hotel Valfagón te una bona cuina tradicional i unes racions molt potents, l'ùnic àpat en condicions gastronómiques que varem fer, la resta d'àpats, tres en total, varen ser menús molt de la terra, mongetes amb morro, cigrons amb callos, migas de pastor, ternasco d'Aragó.....
però molt senzillet.
a Villarluengo un pa de cine cuit amb forn de llenya,
a Tronchón una formatgeria que fan els formatges d'ovella i cabra amb llet crùa i que es l'ùnica que fa l'auténtic Tronchón, tot lo demés es industrial i no val la pena,
a Mirambel visita obligada d'un poble de pelicula medieval que perqué t'ho expliquen sino diries que es tot de cartró pedra... i no ho es.
a Molinos unes coves magnífiques sobretot per el funcionari que les explica, no us deixará indiferents: vestit amb una granota blava de fer feina es sap totes les caracteristiques de la cova que deixaría quansevol geòleg amb un pam de llengua, de veritat. Tenen un barranc al mig del poble que fa por de veritat i un bar d'un rocker Imserso que tampoc te desperdici.
a Ejulve hi ha un assecador de pernils que ven al detall, res a veure amb el suposat pernil de Terol que ens volen vendre per aquí....
a Aliaga les muntanyes es tornen "leles" i fan com muntanyes russes, es bestial anar-ho a veure i tenen recorreguts guiats i tot, antic poble miner encara hi ha una fàbrica tèrmica tancada fa 30 anys que está en mig d'una vall amb un petit pantano de fons que faria les delicies de quansevol director de pelicula de po, un edifici gris i marró amb els vidres trencats inmens de al menys 25 o 30 metres d'alçada - 8 o 10 pisos - i visitat desde fora - no deixen entrar - al capvespre i nevant lleugerament no cal que us expliqui res mes,
a Terol capital, fora de l'historia de Los Amantes la resta, reconeixem que no som de visitar pedres i monuments mes que res perqué anavem amb 4 nens i 2 adolescents, no val mes que quansevol altra ciutat de les Espanyes,
Perdeu-vos per les carreteretes locals amb ports de muntanya de fins 1800 metres d'alçada amb vistes de vertigen, paisatges erms, paisatges verds com el Pirineu, riuets on banyar-se.... i no hi ha gairebé ningú, gruixos de neu important a les alçades... es flipant.
Ens pica la curiositat de saber perqué el Maestrat de Terol gairebé no hi ha restaurants un xic diferents amb menjar mes de la Terra, amb mes bona presentació i mes imaginació - no cal creatius del tres al quatre - ni hotelets amb encant i en canvi 70 o 80 quilòmetres mes amunt on convergeixen les provincies de Tarragona, Terol i Castelló o sigui al voltant del Matarranya hi ha tot un seguit d'hotelets d'alt standing tant en instalacions com en restauració que l'hem deixat pendent per quan els nens els poguem dur a tot arreu (hi tinguem dinerets, clar) llogarets com La Torre del Visco, Hotel Consolación, Parada del Compte, un altre ben a prop dins de Castelló que no recordo el nom però si que se qui els hi assesora en cuina... es ben curiós.
Doncs ja está, una curiositat, al poble d'Alcorisa, poble d'uns 3.000 habitants, a les 10 del matí hi sona una Jota per els altaveus que hi han al carrer i fan el bándol pertinent: el dia de mercat donen el preu dels tomàquets, enciams etc.. l'endemà el plaç que hi ha per pagar determinat impost i així dia rera dia, per els que no estem acostumats fa una mica de riure pero en el fons agrada una "jotica" de bon matí de vacances.
Un incís en el tema gastronómic:
un suspens per el tema del pa, tot es precuit i costa molt separar el gra de la palla
un aprovat per les "morcillas" i el xoriç, allá si son de veritat.
Un incís en el tema familiar:
un excelent per la meva estimada senyora i per la seva inacabable paciéncia, anar de vacances amb tres nens petits es feina, feina i mes feina....
un petonet per ella
petonets i abraçaces, cadascú s'agafi el que li vingui mes de gust, ñper tots vosaltres
Ignasi
(disculpeu alguna falta d'ortografía...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada