Sóc un compulsiu del Basté

… i és veritat, vaig tres dies a la setmana al gimnàs a Vic i la meva obsessió és engegar el cotxe encara ell no arrenca el programa, així quan comença amb allò de “bon dia Catalunya són les sis del matí” ja estic en marxa i res em distreu fora de la carretera, no ho he dit bé, si que hi ha coses que em distreuen, em dedico a esquivar animalets i animalots de tota mena alguns amb més fortuna i els altres amb més mala sort, jo que consti que faig el que puc, els intento esquivar sense posar en perill la meva mancança de reflexos d’aquelles hores, de vegades freno, i de vegades no puc fer-hi més, aleshores els hi dedico un pensament trist ja que em sap greu i la meva sensibilitat de matinada és bastant aguda i penso en les conseqüències d’aplicar allò que en diuen “és llei de vida” si però de bon matí, ostres no hi ha dret !! Desde un cavall al mig de la carretera, vaques i vedelles a l’altra banda del filat, una ovella, mussols, ocells varis, ratolinets de bosc, orugues, quin ventall d’éssers vius es mouen a les sis del matí, de fet en Basté també es troba una colla d’animalots el divendres a la matinada que fan botellón i no els atropella, potser ni tant sols se’ls mira… la buidor alcohòlica és el que té, tot i que t’adones molt anys després d’haver-la posat en pràctica que quina pèrdua de temps hi hem patit, dolça entrada en el món adult…
Total que en Jordi m’encanta quan desgrana les primeres notícies sempre recolzat per tot un equip, quin gran equip que té al voltant de gent jove, com jo.
El dia que se li en va l’olla per alguna raó en el tema d’alguna de les seves notícies em recorda que jo faig el mateix quan psasa a la cuina de casa, els faig discursets i la part més jove fa que m’escolta però tururu, tururu !!
És un home passional quan ho sent tot i que té dies difusos, com jo, en que sembla més una ametralladora llegint notícies que no pas dirigint el programa, però jo l’aprecio igual, eh? no us penseu.
Jo no escolto el programa sencer, només trossos, el dilluns la Rahola, jo de més jovenet havia anat a casa seva a Badalona, que és d’on vinc, ja que la meva nòvia de llavors feia un treball sobre un llibre que ella va escriure, només fa vint-i-cinc anys….
el Torrecilla també està dins els meus preferits, el Fermí Puig, gran cuiner català, si, català, en Xavier, els de les americanes de coloraines, la Gemma Calvet amb qui vaig coincidir en un pa amb tomàquet amb pedigrí de Bcn, la Mònica del temps i molts altres que per horari no coincideixo.
En Basté és així, cada matí la seva veu, barreja de carinyo i experiència, envolta el meu cervell i el fa està quiet, això és el mèrit que té el Jordi, quan arribo a Vic arribo relaxat, no he pensat en res, només l’escolto a ell i la seva cançó de les 6’15, gran sorpresa gratificant molt dies…
Avui ha marxat de vacances ben merescudes i el trobaré a faltar molt, però jo estaré content ja que s’ho ha guanyat ell solet, no us penseu que només fa de 6 a 12 i ja està… els preparatius són molt més llargs en un programa de màxima audiència com el que fa ell i les hores s’acumulen que dóna gust….
al setembre el tornaré a sentir qualsevol matí, que ja serà altra vegada ben fosc, “bon dia Catalunya, són les sis del matí…”

Ignasi