divendres, 23 de novembre de 2012

En Nandu, la Michelin, Sant Llorenç i les estrelles.


Sabeu ?, ahir a la tarda, 22 de novembre, vaig tenir una conversa, com sempre molt gratificant, amb l’amic Nandu Jubany per l’esperada puntuació de la seva segona estrella dins de la mediàtica guia Michelin sobre el seu restaurant, que tant el seu equip com la seva família desitgen i que ja havia dut a més d’un de felicitar-lo per endavant (mal fet, nois, mal fet) i ja em va explicar, si no li donaven, el per què de tot plegat.... tot i que encara va tenir temps per deixar-me anar que potser jo podria ser candidat d’aquest any.

Ostres, mira, per què no? Varem deixar volar coloms un parell d’hores, que és gratis, al capvespre amb la Laia... què fariem? cridar? plorar? riure? el primer agraïment el donariem a tothom que ens envolta, trucar a la família, als amics, al “dire” del banc, al proveïdor que anem retrassats, potser assegurar als clients que no tocarem preus perquè no s’espantin i és que això de l’estrella té el doble vessant, guanyes molts clients però també en deixes molts a la cuneta.... total que et vas enfilant, enfilant, enfilant... fins que surt la llista ahir a la nit i de cop toques de peus a terra i com l’endemà de la “Loteria Nacional” et mires i et dius: mentre hi hagi salut.... “

Jo he tingut una idea enmig de la atapeïda boira d’aquest matí a la Plana i seria proposar, donada la manera de ser dels catalanets, a la Michelin de fer una guia només per Catalunya i que aquesta es presentés el dia de Sant Llorenç, 10 d’Agost, ja que com que és el dia de la pluja d’estrelles i ell va ser un sant màrtir (els romans el van sucarrimar) obtindriem pluja segura d’estrelles al cel, en caurien alguna més al firmament català i podriem celebrar el no-estrellat, com a bons devots, i fer unes bones festes com la Diada, on celebrem una derrota amb orgull.

Com que els catalanets som així de positius i d’una derrota en fem festa, els que ho celebrarien serien tots aquells que desitgessin obtindre-la... què, us agrada la idea?

Doncs escrivim a Michelin, que quants més serem més riurem; a la fi, si dilluns dóna un tomb la nostra situació dins la Península, potser ho hauran de fer igualment així que els estalviem temps.

Tocant de peus a terra...

Avui el Nandu amb el carisma que el caracteritza, pujarà els ànims de tothom qui l’envolta, acceptarà amb resignació els molts (jo entre ells) que li voldran mostrar un xic de solidaritat, cridarà dins el servei potser una mica més del que és habitual (som humans) i seguirà aixecant el vol ja que per sort el món no s’acaba amb el ninot més gastronòmic de tots, de tothom és sabut que en Nandu té les estrelles dins a casa seva, les millors, i qüestió de temps ja vindran les de fora, no ho dubteu.

Als catalanets que voleu tenir estrelles “gastro”, no defalliu que a tot això li donarem la volta...

Històricament sempre ho hem fet, no? som quatre tossuts en un racó de l’Iberia....

Ignasi Camps,  cuineret tafaner al Collsacabra      

6 comentaris:

  1. Somiar sempre és gratis :-) i això no ens ho poden prendre, mai

    ResponElimina
    Respostes
    1. i per molts anys !! (sobretot a partir de dilluns)

      Elimina
  2. Mira que m'has fet riure! Sort en tenim els catalans d'aquests sentit de l'humor que ens ajuda a tirar endavant després d'una decepció (no és una derrota… temps al temps!).
    Més igual si sou estrellats o no, per mi sou els millors cuinerets del món i ho demostreu al plat, al servei i com a persones, i això és el més important! Molts petons guapos!

    Nuni

    ResponElimina
    Respostes
    1. la febrada d'una tarda de novembre... ja ho porta aixó, ara ja tenim el cap en un altre lloc: dona-hi un cop d'ull (ens fiquem en cada envolat que deu n'hi do) http://www.tedxpladelacalma.com/index.php/ca/bloc-ted-x-pladelacalma

      Gràcies de tots dos per els teus comentaris !!

      Elimina
    2. Ho he vist!!! I estreneu carquinyolis oi?? Ben fet de sarau a sarau!!! Dissabte venim i passem a veure-us que ja toca! Molts petons!!

      Elimina