dijous, 6 de març de 2014

Slow Food, una filosofia a l'abast

Quan el Carlo Petrini em donava la placa del Km 0 una pau em va envaïr per complert, portava uns anys de dubtes amb aquesta filosofia tot i que aquest home sentir-lo a parlar ja és arriscar-te a que et pugi el nivell de batecs del cor, és un esverat de la paraula, sap comunicar inmillorablement i té un carisma fora de dubtes, com altres éssers del món que fan el que els hi agrada d'una manera compromesa...

Jo també m'agrada allò que faig i el que és més important, m'agrada compartir-ho en espais on m'hi sent-ho bé, com Osona Cuina, Trenquem el Cuc o Sant Xavier per exemple.
Jo recordo fa alguns anys quan als majoristes d'alimentació els hi explicava una història que la majoria no entenien: “no gastem res enllaunat”, els hi deia, “tot ho comprem fresc i ho transformem, perquè volem saber d'on ve allò que fem”, jo crec que em devien veure com un marcianu... amb els anys hem agafat amistat amb molts dels micro-proveïdors que proveeixen la cuina de casa, darrera de cadascun d'ells hi una història humana per explicar i donem alegria a petites economies locals que d'altra manera aquests eurus marxarien a multinacionls llunyanes. Si la meva aportació a aquesta economia és de 30, 40 o 50 mil euros anuals i ho multipliquessim per uns centenars d'establiments a Osona en condicions de practicar-ho surten unes xifres com per a mantenir molts petits productors de la comarca que alhora també ens repercutiria en molts de nosaltres, és l'economia local, aquesta que sembla que comença a treure el cap i fa canviar d'opinió a molts que hi veuen la punta de l'iceberg d'un canvi a nivell social, hauriem d'aconseguir la convivència entre les dues maneres de veure l'alimentació, una la de petita escala i l'altra la intensiva, sigui de pagesia o ramaderia.

Genial seria si poguessim recuperar el petit productor de pagès, que pogués tancar cercles, amb el seu hort, el seu bestiar i que amb aquest petit negoci s'hi pogués guanyar la vida.
El que jo us exhibeixi aquesta placa a l'entrada de casa és per fer oficial el que ja portem fent una colla d'anys i espero sigui una porta d'entrada a gent compromesa socialment que ens hi vegin amb els mateixos ulls, aquest aire fresc que ens dóna ens permeterà donar peu a investigar altres proveïdors que facin bons productes, prop de casa i a poder ser ecològics o biodinàmics; els que veniu de ciutat heu de “xalar” amb tot el que us fem aquesta colla d'arreplegats que som els de Km 0 i que després ho expliqueu quan torneu, el món que vinculava a l'ecologisme amb el hippisme segueix, però hi ha noves generacions posades al dia que us aconseguiran fer sentir el mateix i si no, feu-me cas, poseu un pagès a la vostra vida i us farà feliç.

Ignasi, el cuineret
     

1 comentari: