diumenge, 13 d’abril de 2014

Quatre paraules per un amic.....

L'ídol del meu fill Aniol ens ha deixat, el seu tarannà i el seu súper tractor vermell llampant ja no hi seran més circulant amb bales de palla pels carrers de Cantoni, mira papa és en Pep del Cos....
La vida se t'endú per voluntat pròpia, decisió molt valenta i egoïsta alhora, però t'ho respecto encara que et trobaré molt a faltar, molt.
Et conec des de fa més de 25 anys quan jo era un nouvingut de masia llogada amb ganes de ser neo-rural i tu eres un dels exemples pagesívols a seguir, un bon pagès i ramader, t'estimaves el bestiar que t'envoltava, esportista, no fumaves ni bebies, caminaves hores i hores i de tant en tant feies bones bicicletades, practicaves muntanyisme, fins i tot l'Aneto, i no paraves... recordo haver anat amb tu a les fires de Sant Josep de Mollerussa i la de Sant Miquel a Lleida i recentment a la fira del tomàquet de Santa Eulàlia, havíem compartit forces estones; el canvi de prioritats a la vida ens va portar a espaiar més les trobades però ara amb l'excusa dels nens hi havíem fet alguna que altra visita per veure els tractors, les gallinetes i el teu inseparable Jack.
Eres fill d'una masia, El Cos, on hi havia molta vida que per la mateixa llei es va anar apaivagant i ara ja només hi quedaves tu i la teva germana Maria que resideix molt lluny; així que estaves sol com un mussol tot i està rodejat d'una bona colla d'amics que coneixem els canvis d'ànim que et sovintejaven, a la nostra manera exerciem una discreta vetlla al teu voltant.
Sempre amic dels teus amics però molt introvertit, vas decidir tu sol i no vas donar opcíó a ningú, t'ho respectem així com t'estimem però una estirada d'orelles i una coça al cul t'ho haguessis merescut per lo tirats que ens has deixat a tots.
Trobarem a faltar les teves xerrameques a peu de camp, a la cuina del restaurant, a la plaça de l'esglèsia quan recollies el correu, també la teva hospitalitat, la teva prudència i discreció, la teva tossudessa i moltes altres coses bones que et definien, dubto que ningú en trobi cap de negativa.
Varem compartir moltes estones a la llar de foc amb el Llorens Torrado, ja traspassat, era una bona reunió de savis, com s'apreen d'aquestes estones...les matances de porc multitudinàries cada hivern, de vegades amb neu i amb la teva mare fent aquelles mongetades difícils d'oblidar...
Els prats i els boscos del Cos també et trobaran a faltar, tu si que els sabies “manar” i els sabies llegir, ja anaves camí de ser un bon pagès savi i observador amb tot allò que t'envoltava i mestre de qui volgués haver après de tu, això sí que és ecologisme de mena i lluny d'etiquetes absurdes.
Jo espero seguir caminant pel camí de La Serra i quan arribi a l'alçada del Cos crec que no podré evitar sempre d'esperar que apareguis amb en Jack, i que diguis, “ei, que fas?”
amic...

Ignasi 

1 comentari:

  1. buuuuuf.....fa estremir-se el teu relat, Ignasi.
    segur que en Pep està somrient una mica per sota del nas en "llegir-te".
    hi ha persones que tenen una càrrega emotiva que va molt més enllà del que les paraules puguin descriure.
    gràcies per el teu record

    Carme

    ResponElimina