dimecres, 23 de juliol de 2014

Tastet de tomàquets del Vallès, productes de debò....

Just arribar creuem la porta d'El Jardí de Parets, restaurant emblemàtic del Vallès, on vaig començar a tastar fa vint-i molts anys la cuina el·laborada de mercat que aleshores en Pere Comas exercia, exerceix avui també, crec recordar-hi unes amanides modernes pels meus ulls, uns bolets saltejats gairebé crus i un entrecot fet amb alguna salsa per mi novedosa com podia ser d’ametlles o fruits secs, no ho recordo bé, però si sabia que aquella cuina no l’havia tastat mai ja que més enllà de la cuina de brasa de l’època, alguna pizza argentina i poca cosa més podia colmar les meves aspiracions de cuina de restaurant. Aqui vaig fer la meua despedida l’hivern de 1989 on vaig deixar un càrrec en una empresa de transport propera per agafar el volant d’una Fonda de poble a Cantonigròs que és on el destí va decidir, amb el meu ajut, que havia d’anar a espategar, fa 25 anys !!!
Ostres quina gent aquesta de Cuina VO, molt més que dignes representants del que es cou a la part Oriental del Vallès, comandats per l’Anna Mª Tengo amb fermesa i determinació, ja es veu a simple vista una dona que ho té clar... gent maca al grup amb alguns coneguts com el Salvador Casaseca i la Mercè del Folló i l’amistat eterna del Pep Salsetes, mestre de mestres, quin luxe poder comptar amb ell al grup, enciclopèdia amb potes li dic jo carinyosament; què voleu que en surti de tot això? Doncs un grapat de gent amb moltes ganes de fer cosetes i d’agradar a qui volgui tastar-los i sobretot escoltar-los ja que discurs no els hi falta.

Comença el tastet de tomàquets: en Pep Salsetes ens posa en antecedents històrics de cada classe de tomàquet i els anys que fa que es conrea a la comarca, l’Anna Mª i l’Ignasi porten el tema logístic i serveixen cada tomàquet amb carinyo al personal; en Pere com a bon anfitrió vetlla per tots, i la resta de l’equip a la cuina ultimant els darrers detalls, la fitxa de tast ens la llegeix el Francesc Jiménez qui ens descriu amb detalls de tota mena el pretast que ells havien dut a terme i les seves conclusions, quina feinada, molt bé, la veritat és que molt instructiva, la millor fins ara, hem sabut la història de cada varietat, el seu gust primer sol i després amb sal i amb un oli que en parlaré més endavant, res a veure, Rosa ple, Pometa, Cor de bou, Montserrat, Pare Benet, Lluis Vila (pometa) Palosanto, Tardà (considerat com el millor que pel seu nom ja podeu pensar que encara no n’hi ha). Detall de l’Anna Mª aconsellar-nos, prèvia consulta, que el millor per tastar tomàquets és l’aigua ja que el seu àcid complica el maridatge ideal, penseu que el tomàquet canvia de gust cada dia segons va madurant.

De l’oli en volia fer un esment especial ja que al Vallès Oriental han fet una recuperació d’una varietal antiga que es diu Vera on sembla que fins i tot hi ha alguna olivera dels temps dels romans; ja s’ha començat a fer una fira que porta tres edicions i no para de créixer ja que és un oli de futur, a mi em recorda els Argudells saborosos que fan alguns privilegiats trulls de l’Empordà per la seva intensitat i el gust afruitat que t’omple la boca de gom a gom. El que hem tingut la sort de tastar amb els tomàquets és el d’en Joan Duran de Can Duran de Bigues i Riells que espero tenir a casa ben aviat.

                                http://www.turismevalles.net/cat/gastronomia/cuina-vo/3/107.html

De tot això en trec la conclusió, juntament amb la Laia, que aquí si que hi ha sentiment de cuina de debò, que disfruten del que fan i així ens ho trasmeten...
Sota el paraigües de l’Administració local i Slow Food, aquesta gent creixeran; tenen força i tot i que per la nit també veuen les estrelles, potser no els hi calen, més aviat porrons de vi de bóta de guarda que amb els anys anirà guanyant com les soleres....i això no t’ho treu ningú !! felicitats


Ignasi
cuineret

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada