Més
enllà de la Cuina - "Diálogos de Cocina 2017"
A
mi m'agrada el poble on visc, Cantonigròs, 350 habitants dins el
Collsacabra, subcomarca d'Osona, i un xic allunyats de Bcn, m'hi
sento integrat i aquestes energies tel·lúriques que m'envolten
també em donen piles per anar sempre un xic més enllà; hi haurà
qui em veurà com un cuineret de poble, de comarques, de terra
endins, tant se me'n fa, la meva lluita sempre serà la cuina i el
seu món, ja que sóc dels que pensa que sempre va una mica més
enllà de quatre cassoles, tres focs i una pica.
Fa
anys, a la segona edició de Diálogos de Cocina, 2009, erem una bona
colla de cuiners i no cuiners amb ganes d'anar més enllà, tampoc sé
com definir-ho més eruditament, es respirava aquella complicitat de
cent i escaig motivades i motivats que flipàvem amb aquell ambient,
amb aquella absència d'endiosament, que tranquil·lament es podria
haver respirat, em vaig adonar que a la fi tots som humans i si et
toca seure entre en Michel Bras i el Juan Mari i al darrera el Ferran
i la Carme Ruscalleda, és de lo més normal, la meva oportuna
modèstia ja es deixa caure, i si a més a més tots escoltaven el
que una bona colla de savis ens explicaven de les seves experiències,
el resultat és arribar a pensar que estàs assistint a un
esdeveniment únic com crec que així va ser.
Rellegint
algunes de les ponències, alguns llibres dels seus autors i
recordant les converses al Palau de Miramar de Donosti, a mi em va
marcar força per un temps important, si més no em va quedar ben
clar que s'obria un ventall de noves experiències úniques.
Per
raons de feina no m'ha set possible tornar-hi fins que aquest any,
quan vaig saber que hi havia el desè aniversari i a quina temàtica
estava dedicat, més el cap de cartell que hi havia, m'han fet
apostar per tornar-hi; no és un Congrés a l'ús amb els seus stands
i les seves cuines; aquí no se'n veu ni una, vull tornar a sentir
aquell tremolor d'emoció, aquella complicitat i llibertat, aquella
febre de saber que els cuiners tenen molta més sabiduria o
possibilitats de tenir-la que el que ens pensem i això m'omple de
goig, què hi farem sóc així de senzillot.
De
vegades penso que a tants cuiners els hi faria bo anar-hi, tan sols
per la possibilitat de poder tenir estones per pensar i reflexionar
al voltant de l'ofici que practiquen i del més enllà que, com deia
algun savi grec, quan més en saps més en vols saber, cada vegada
més tafaners i cada vegada més conscients que tenim un llegat que
cal tirar endavant i és el més enllà de la cuina, el més enllà
de nosaltres mateixos, senyors cuiners.
Mas
allá de la Cocina - Diálogos de cocina 2017
a
mi me gusta donde vivo, Cantonigròs, 350 habitantes en el
Collsacabra, subcomarca de Osona y un poco alejados de Bcn. Me siento
integrado y estas energias telúricas que me envuelven también me
cargan las pilas para ir siempre un poquitín más allà. Habrá
quien me vea como un cocinero de pueblo, de comarcas, de tierra
adentro, me da lo mismo, mi inquietud siempre serà la cocina y su
mundo que soy de los que piensa que va un poco más allá que cuatro
cazuelas, tres fogones y un fregadero.
Hace
ya años en la segunda edición del Diàlogos del 2009, éramos un
buen grupo de cocineros y no cocineros con ganas de ir más allá,
tampoco se como decirlo más eruditamente, se respiraba aquella
complicidad de ciento y pico motivados que alucinamos con aquel
ambiente, con aquella ausencia de endiosamiento que tranquilamente se
podia haver respirado. Me di cuenta que al fin y al cabo todos somos
humanos y si te toca sentarte entre Michel Bras y Juan Mari más
justo detrás tienes a Ferran Adrià y a Carme Ruscalleda es de lo
más normal, mi oportuna modestia ya aparece,
Eso
si todos escuchando el que un buen grupo de sabios nos explicaban de
sus experiencias. El resultado fué llegar a pensar que estás
asistiendo a un evento único como creo que llegó a ser.
Releyendo
algunas de las ponencias y libros de sus autores como recordar las
diferentes conversaciones que pude tener en el Palacio de Miramar de
Donosti me marcaron muchísimo durante un buen tiempo y creo que me
quedó muy claro que se abrían ante mi nuevas experiencias únicas.
Por
razones de trabajo no me ha sido posible volver hasta que este año
cuando supe que era el décimo aniversario y a qué temática estaba
dedicado más la suma del cartel que encabeza el Diàlogos me han
hecho apostar por volver, de hecho no es un congreso a l'uso con sus
estands y sus cocinas, aquí no se ve ni una.
volver
a sentir aquellos temblores de emoción, de sentirse diferente,
libre, esas complicidades y aquella fiebre de saber que los cocineros
tienen mucha más sabiduría o posibilidades de tenerla que la que
nos pensamos a mi esto me llena de felicidad, que le vamos a hacer
tal vez sea así de sencillo.
Muchas
veces pienso que a tantos cocineros les sentiria bien ir a Diálogos
aunque sólo fuera por la posibilidad de poder tener pequeños
espacios de tiempo para pensar y reflexionar alrededor de este
maravilloso oficio que practican y que como dijo algun sabio griego
cuando más sabes más quieres saber, así que sómos cada vez más
curiosos pero también cada vez más conscientes que tenemos un
legado que tenemos que evolucionar y es el más allá de la cocina,
el más allá de nosotros mismos, señores cocineros.
Ignasi Camps
foto: Diálogos de Cocina
